Política Última actualització Divendres, 6 de maig de 2011 00:29 h

Finalment Bildu podrà presentar-se a les municipals

El Tribunal Constitucional espanyol corregeix el Suprem i permet a l'esquerra abertzale concórrer als comicis del 22-M

El Ple del Tribunal Constitucional espanyol ha decidit per sis vots a favor i cinc en contra que totes les llistes electorals de Bildu es puguin presentar a les eleccions municipals que se celebraran el 22-M contradient el Tribunal Suprem espanyol. La formació havia presentat un recurs contra la decisió del Tribunal Suprem d'apartar-los de les eleccions per considerar-los un instrument al servei de Batasuna. La sala que inicialment havia de resoldre el cas ho ha advocat finalment el ple perquè la seva composició paritària de conservadors i progressistes feia impossible el desempat. Esgotant el termini legal de la mitjanit, un Ple format per set progressistes i tres conservadors ha pres la decisió.

La sala segona del Tribunal Constitucional ha estat reunida poc més d'una hora i dos quarts durant el matí i han reprès les deliberacions a les set de la tarda fins a esgotar el termini legal que tenia per decidir, la mitjanit. En primer lloc, els magistrats han desestimat la recusació de Francisco José Hernando. La formació Bildu havia demanat apartar-lo perquè com a president del Tribunal Suprem i per tant de la sala del 61 havia participat en totes les impugnacions de candidatures de formacions abertzales des de l'inici de l'aplicació de la llei de partits.

Un cop resolt aquest escull, els membres del Tribunal Constitucional s'han reunit per estudiar el recurs de Bildu contra la decisió del Tribunal Suprem d'apartar-los de les eleccions municipals del 22-M. Advocacia de l'Estat i Fiscalia van presentar també les seves al·legacions. D'entre elles figura un informe de la Guàrdia Civil que informa sobre una trobada entre dirigents d'Eusko Alkartasuna i ETA l'any 2009. Segons aquesta informació, l'objectiu era adoctrinar EA per seguir una estratègia política en vistes a aquestes eleccions.

La sala segona del tribunal ha estat presidida per Eugeni Gay i composada per tres magistrats de l'anomenat sector conservadors i tres del sector progressista. Gay en veure que era impossible desfer l'empat de posicions ha convocat la reunió del Ple del Constitucional. Finalment, ha estat el plenari el que ha resolt el cas de Bildu, amb una composició de set magistrats de tesis progressistes i tres de conservadors.

La sala segona del Tribunal Constitucional espanyol també ha acceptat el recurs presentat per la candidatura independent de Zalduondo (Àlava) presentada per Gustavo Fernando Fernández i es podrà presentar a les eleccions. Aquesta llista és l'única de les 11 agrupacions que havia impugnat el Tribunal Suprem que van presentar recurs contra la decisió. En l'argumentació, el Constitucional ha retret a l'alt tribunal que impugnés les 11 agrupacions sense tenir elements probatoris sòlids.

El Suprem instava a anul·lar les candidatures

Diumenge passat el Tribunal Suprem (TS) va deixat les candidatures de la coalició abertzale Bildu fora de les eleccions municipals del proper 22 de maig. Després de 13 hores de deliberació i quan només faltava una hora perquè s'esgotés el límit legal, els 16 magistrats de la sala 61 del TS van donar un veredicte molt disputat: 6 d'ells han votat a favor de donar llum verda a la candidatura, 9 s'hi han mostrat en contra i 1 altre ha avalat algunes candidatures mentre que d'altres no, segons el municipi. Així, les 254 llistes de la coalició basca formada per Eusko Alkartasuna, Alternatiba i independents abertzales no podien concórrer als comicis.

Amb aquesta sentència, el Suprem avalava les tesis de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat, que havien interposat dos recursos contra Bildu en considerar-la "un instrument per permetre l'entrada de Batasuna a les institucions". En concret, l'advocacia de l'Estat afirmava que Bildu "està gestionada, dirigida, coordinada i articulada en els seus aspectes fonamentals per l'esquerra abertzale il·legalitzada, és a dir, que les candidatures són successió del complex ETA-Batasuna".De fet, el propi govern espanyol havia titllat Bildu de ser el 'pla B' de Batasuna per a poder-se presentar a les eleccions després de la prohibició de Sortu el març passat.

---

Notícies relacionades