Economia Última actualització Divendres, 29 de juliol de 2011 05:00 h

El govern balear ha d'estalviar 380 milions d'euros d'aquí a final d'any per complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,3%

El president assegura que les retallades es faran al sector públic i assegura que no hi ha 'perill' ni per sanitat ni per educació

El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, ha informat que l'executiu ha d'estalviar 380 milions d'euros en els propers sis mesos, per tal d'acomplir amb l'objectiu de dèficit de l'1,3%, permès pel govern espanyol. Aguiló també ha explicat que actualment el govern deu 1.104 milions d'euros en factures i que el deute de les Balears supera els 4 mil milions d'euros. L'estalvi, diu Aguiló, es farà a partir de la reestructuració de les empreses públiques i la reducció de l'administració, les subvencions i les inversions. En cap cas, expliquen, es posarà en marxa el copagament ni es pujaran imposts. Diuen que no hi ha 'perill' per l'educació ni la sanitat, i asseguren que no es tancaran centres assistencials.

El govern balear ha explicat aquesta dijous a la tarda quina és la situació econòmica de les Illes i que conté el pla de sanejament, aprovat aquest dimecres pel Ministeri d'Economia. El president del govern balear, José Ramon Bauzá, ha dit que la situació és de la 'major gravetat mai coneguda' i ha explicat que s'hauran de fer 'reformes importatnts i trasncendents' per superar-la. Ha explicat que amb el pla de sanejament presentat a la ministra Elena Salgado s'aconsegueix generar 'credibilitat i confiança' per tirar endavant amb la situació.

Una confiança que, diu, l'anterior govern del socialista Francesc Antich no va 'aconseguir', ja que el darrers 4 plans de sanejament foren rebutjats. Responsabilitzant, en tot moment, als polítics, tant els del seu mateix color com d'un altre, el president del govern balear, José Ramon Bauzá, ha dit que la situació econòmica balear l'han de solucionar els polítics perquè són ells els que l'han generat, i no els ciutadans. En aquest sentit, el vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, ha informat que d'ara a final d'any s'han d'estalviar 350 MEUR per tal d'acomplir amb l'objectiu de l'1,3% del dèficit públic.

Actualment, el dèficit real és del 2,1%, uns 575 MEUR, i s'ha d'arribar a la xifra de 355 MEUR. Per aconseguir-ho, el govern no preveu aplicar copagament, ni pujar imposts, ni fer retallades en l'àmbit de la sanitat ni en l'educació. Aguiló ha informat que es preveu reestructurar el sector de les empreses públiques, i també reduir l'administració, una mesura ja iniciada perquè l'actual govern té menys conselleries i menys empreses públiques que l'anterior. També preveuen restringir les subvencions que no siguin 'essencials' pels serveis públics bàsics, i reduir les inversions 'que no siguin cabdals pel desenvolupament econòmic' de les Illes Balears.

El vicepresident econòmic ha informat que la següent passa a dur a terme ara és aconseguir que les entitats financeres obrin l'aixeta del crèdit per tal que el govern pugui pagar als proveïdors. Es calcula que hi ha factures comptabilitzades a pagar per valor de 1.104 MEUR, una xifra que el 2006 estava fixada en 3 MEUR. Aguiló no ha detallat quina quantitat exacta es vol demanar als bancs per aquest concepte, però ha explicat que es demanarà tot el que sigui possible, ja que també s'ha de tenir en compte que el govern balear té una deuta viva de 4.483 MEUR.

'S'ha viscut per sobre de les possibilitats i de prestat'

El president del govern balear, José Ramon Bauzá, ha insistit en que 's'ha vist per sobre de les possibilitats i de prestat'. Assegura que no es pot gastar més del que hi ha i indica que 'no es pot tornar a repetir'. Al seu parer, les xifres donen a entendre que hi ha hagut 'molta mala gestió' per part del govern d'Antich, però també responsabilitza els seus. Bauzá ha explicat que la prioritat és aplicar 'austeritat' i generar 'confiança i credibilitat'. Diu que hi ha moltes maneres de reestructurar els serveis, com el de la sanitat, mantenint 'la qualitat i la quantitat'. 'No pot ser que hi hagi directiurs que no fan res. Fora càrrecs, fora directius, i més mà', ha apuntat.