Política Última actualització Dimarts, 30 d'agost de 2011 16:45 h

La Generalitat durà al Parlament una llei d'estabilitat pressupostària per aprovar-la abans que l'estatal

El govern català rebutja la reforma constitucional i creu que la seva política de contenció genera més credibilitat de cara als mercats

El portaveu de Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, ha confirmat que portaran al Parlament una llei d'estabilitat pressupostària amb l'intenció d'aprovar-la abans que el Congrés doni llum verda a la llei orgànica que deriva del pacte PP-PSOE. En roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu, ha deixat clar que la Generalitat no comparteix la reforma, perquè no serveix per donar confiança de cara als mercats, econòmicament és contraproduent per garantir el creixement i particularment va en contra de l'autogovern. És més, al seu parer, "és molt més creïble el que està fent la Generalitat, fa guanyar molta més credibilitat això, que són fets, que no pas propòsits d'esmena situats al 2020", ha argumentat.

Una setmana després que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, anunciés el pacte PP-PSOE, el Govern ha fixat aquest dimarts la seva posició oficial deixant clar que no poden donar recolzament a la reforma "de cap de les maneres", perquè "no serveix per donar confiança als mercats, perquè econòmicament és contraproduent per garantir el creixement i particularment perquè va en contra de l'autogovern".

"Nosaltres volem decidir des del Parlament, que és el que veníem fent des de fa 30 anys", s'ha queixat Homs. Per això, el Govern portarà a la cambra catalana una llei d'estabilitat pressupostària el més aviat possible, amb la intenció d'aprovar-la abans que es doni llum verda al Congrés la normativa estatal. Homs s'ha queixat de la lentitud del procediment legislatiu i ha indicat que no sap si tindran temps perquè entri en vigor abans d'acabar l'any. "S'aprovarà tan aviat com es pugui, tot el que ens permeti la tramitació", ha indicat.

Homs ha explicat que s'haurà d'aprofitar el marge que jurídicament doni la reforma de la Constitució i "el temps que representa que ells no hagin aprovat la llei orgànica". De fet, ha recordat que ja hi ha un acord amb el PPC per presentar una llei d'estabilitat pressupostària. "El que no farem és esperar a què ens dictin com ha de ser aquesta llei a Madrid", ha remarcat.

En qualsevol cas, el Govern estudiarà la manera per intentar no entrar en contradicció amb la reforma constitucional, i evitar així un recurs al Tribunal Constitucional (TC), tot i que ha apuntat que "tindria gràcia" que Catalunya fes una iniciativa d'aquest tipus i després el govern espanyol la recorregués. "Seria la monda", ha ironitzat.

La filosofia de la llei serà la que ja està aplicant el Govern a través de la seva política de contenció de la despesa. De fet, segons Homs, té molta més credibilitat el que s'està fent des de Catalunya que no pas la reforma constitucional pactada per PP i PSOE, situada al 2020. "És molt creïble el que està fent la Generalitat, amb la llei de pressupostos per exemple, fa guanyar molta més credibilitat això, que són fets, que no pas els propòsits d'esmena situats al 2020", ha opinat.

Menyspreu absolut de l'Estat

El també secretari general de Presidència ha lamentat que les comunitats no hagin estat consultades a l'hora de signar aquest pacte, tot denunciant un "menyspreu absolut" per part de l'Estat en aquest sentit. De fet, ha avisat que el pacte entre PP i PSOE "consolida un estil, una interpretació de la realitat que res té a veure amb el que estava escrit a la Constitució", ja que es passa de parlar de "col·laboració" amb les comunitats a "coordinació". Segons el portaveu del Govern, el primer terme pressuposa una acció voluntària, mentre que el segon és entrar en la fase de "ordeno y mando".

Homs també ha criticat que s'exigeixi més a les administracions autonòmiques que a l'estat, ja que es preveu un sostre de dèficit del 0,26 per a l'Estat i del 0,14 per a les comunitats. I més, ha continuat, quan les comunitats són les que presten els principals serveis. "Ens sembla socialment injust", ha criticat.

A més de criticar que es parli de l'horitzó del 2020, ha apostat per introduir un topall per al dèficit fiscal, en la línia del que proposa CiU, i ha recordat que si s'agafa Alemanya com a referent, s'hauria de fer-ho per a tot. "Això vol dir solidaritat sí, però no 'ad infinitum', no fins al infinit i sense cap condicionament", ha advertit.

Com ja ha avançat aquest matí, ha assegurat que trobarien un referèndum sobre la reforma constitucional "del tot convenient", tot i que ha recordat que no correspon al Govern promoure'l.

---

Notícies relacionades