Internacional Última actualització Diumenge, 25 d'octubre de 2009 11:27 h

Roser Clavell: 'Barcelona és una marca molt potent, mentre que Catalunya és la gran desconeguda'

La viceconsellera d'Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, reivindica la política exterior del Govern perquè el món coneix 'una marca molt potent que és Barcelona' mentre que Catalunya 'és la gran desconeguda'. Admet que la imatge de Catalunya a l'exterior ha de millorar i lamenta que la informació internacional del país sigui filtrada pels corresponsals estrangers amb seu a Madrid. Sobre les delegacions del Govern, la retallada pressupostària impedirà que s'obrin dues de les tres delegacions previstes. Mèxic queda descartada i s'haurà de triar entre la Xina i el Marroc. Finalment, la viceconsellera veu bé la consulta independentista que els catalans a l'exterior volen organitzar per Sant Jordi.

Catalunya està a l'agenda política internacional?
La resposta és sí. Aquesta és la legislatura de la política exterior. Estem bastint una estructura molt important i se'ns comença a reconèixer en aquest sentit. Fa dos anys i mig no teníem cap estructura i la vam haver de crear de res. Durant molts anys, el president de la Generalitat encarnava la política exterior. Jordi Pujol era un gran exemple d'això. Per això volem fer les coses d'una manera diferent, sobretot en un aspecte, que és una obsessió nostra: la conjuntura política de cada moment ha de ser indiferent, allò important ha de ser l’estructura de política exterior.

Organismes com l'ONU tenen en compte Catalunya per temes de cooperació. Però la reconeixen com a entitat política?
Jo crec que sí. En un món global, és absurd tractar només amb estats. Avui en dia tothom fa relacions internacionals: des de les universitats als clubs esportius, de manera que per què no en pot fer el Govern? No és un tema únicament cooperació, sinó que l'obertura de les delegacions exteriors ens permet explicar qui som i què fem. Per exemple, fa pocs dies vam ser a Nova York per tal que l'ONU reconegui els governs descentralitzats per la feina que fan. Ara per ara, ens col·loquen al mateix sac de les ONG per la nostra indefinició. A través de la cooperació i la solidaritat que fa el Govern volem potenciar la nostra projecció al món.

El nou Estatut només cita un organisme internacional amb el qual Catalunya pot tenir relacions plenes: la UNESCO. Després de signar-hi dos memoràndums de col·laboració el 2003 i el 2006, hi haurà un tercer memoràndum o integració plena?
Estem preparant un tercer memoràndum que anirà més enllà que els dos anteriors. Hores d'ara tenim el projecte al ministeri espanyol d'Afers Exteriors perquè hi doni el vist-i-plau, tal com s'ha fet amb els altres dos. Quan tinguem la seva aprovació intentarem signar-lo de seguida. Serà la primera vegada que Catalunya aportarà un finançament específic per a un projecte, que serà el Fons de la Unesco per la Diversitat Cultural. Això ens servirà per tenir un peu i una veu dins la UNESCO i moure'ns entre els grans actors internacionals.

I per què Catalunya ha de fer memoràndums i no demana la integració plena, com reconeix l'Estatut?
Hi ha dificultats i unes pors per part de l'Estat espanyol que encara no s'han superat. Vigilen molt tot allò que puguem fer.

El Quebec és membre de ple dret de la UNESCO, no?
Sí, és membre de ple dret.

Pasqual Maragall, en el seu dia, va demanar l'ingrés de Catalunya dins la Francofonia. Al final això es concretarà en alguna cosa?
Pasqual Maragall va ser un president amb molta intuïció. Deia coses que feien pensar. França és el nostre veí i és el país amb qui tenim més relació. Per tant és molt important entrar a la francofonia. Però necessitem que l'estat espanyol ens doni el sí o ens hi obri la porta perquè la resta de països no volen un conflicte amb Espanya. Però hi estem treballant actualment.

També tenen por amb la presència de Catalunya a la Francofonia?
Sí, encara tenen por. Encara no entenen que Catalunya suma i no resta.

Si Catalunya entra a la Francofonia, França tindrà una actitud més positiva envers el català a la Catalunya Nord?
Exactament. Un cop dins podrem començar a influir en tots els sentits. Aquest és el nostre interès. Precisament és un tema que hem parlat molt amb el cònsol francès i amb la francofonia directament, i ells entenen que hi ha d’haver canvis i hi estan disposats.

Aquesta setmana el Patronat Catalunya-Món li ha presentat el projecte del Pla d'Acció Exterior de Catalunya, que era un encàrrec de vostè. Ens en pot avançar alguna cosa?
Volem una acció exterior que no sigui de Govern, sinó de país. Volem involucrar-hi l'àmbit universitari i la societat civil. Si anem tots junts això no pot fallar. I el Patronat Catalunya-Món fa de pont entre el Govern i la societat civil. La nostra prioritat és la promoció empresarial i econòmica de Catalunya.

Recentment hem vist algunes interpretacions periodístiques negatives sobre fets que afecten Catalunya. Hi ha el Col·lectiu Emma que les rebat. Això no ho hauria de fer el Govern i les delegacions?
Aquesta tasca correspondria al Govern, però pensem que no es tracta d'anar rebatent tot el que surt, sinó allò que realment cal rebatre perquè la imatge de Catalunya o del president queda malparada. En aquest sentit, cal dir que tampoc no reaccionem a la premsa de Madrid quan se’ns tracta d’una determinada manera. Si haguéssim de respondre a totes les notícies negatives no faríem altra cosa. És important que treballem la premsa estrangera i de fet és una de les obligacions que tenen els nostres delegats. Fins ara hem tingut la mala sort que Catalunya es coneix a través dels corresponsals a Madrid i això ens ha fet bastant mal i hem de canviar aquesta imatge. Hem de vendre amb la nostra pròpia veu el producte de Catalunya i què som.

El Govern es va comprometre a obrir delegacions al Marroc i a un país asiàtic sense concretar, que deu ser la Xina. Hi ha un calendari previst per obrir-les?
El pla de legislatura era obrir a Mèxic, a Àsia -que segurament seria a Beijing- i al Marroc. De tota manera, degut a la retallada pressupostària que hem patit haurem de reajustar i escollir una de les tres delegacions. Estem entre la d'Àsia i la del Marroc, segurament serà una d'aquestes dues si tenim prou pressupost. Tingui en compte que el pressupost per obrir delegacions només és el 3,2% del pressupost de la viceconselleria d'Exteriors.

Com es veu Catalunya fora de les nostres fronteres?
Hi ha una marca molt potent que és Barcelona i Catalunya és la gran desconeguda, tot i que poc a poc es coneix més. És curiós perquè venem Catalunya com el país de Barcelona, i per això treballem molt la marca Catalunya. Es coneix Espanya i es coneix molt Barcelona. Ara volem saber com se’ns veu en els països on tenim delegacions, i un cop sapiguem com se’ns veu a Alemanya, França, Regne Unit, França i Estats Units, haurem de pensar en què hem de treballar o si hem de fer plans per a cada país.

Per què la delegació del Govern a Brussel·les va per un altre camí polític i administratiu?
Perquè es considera política interior. Les polítiques de la Unió Europea són polítiques interiors.

El Govern seguirà el procés plebiscitari d'Escòcia?
Sí, seguirà molt de prop el què passarà a Escòcia. Tot el procés que estan fent és un model democràtic impressionant. Tenen molt clar que són un país i ho tenen clar la gent de dretes i la gent d'esquerres. Són un país i una nació abans que res. Estan preparant un procés de referèndum molt potent. Ja han parlat amb la Unió Europea i han tingut converses per veure si serien reconeguts en cas que fossin un Estat sobirà. Tenen un llibre blanc del procés que fa una enveja impressionant. Seguirem el procés d'Escòcia molt de prop. En tot cas, el nostre cas és diferent i si ens haguéssim de comparar amb algú seria el Quebec.

Què li sembla que els catalans a l'exterior vulguin organitzar consultes sobre la independència el proper Sant Jordi?
Em sembla perfecte i no tinc res a dir, de la mateixa manera que em va semblar bé tot el que va passar a Arenys de Munt. És una iniciativa privada a través de la qual els catalans a l'exterior volen deixar palès si estan d'acord o no amb un possible procés d'independència.

Creu que la posició política del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira ha quedat tocada després que el seu partit l'hagi descartat per anar a llistes electorals?
Jo crec que no. El president Montilla ha dit que aquest fet no el debilita davant del Govern i el mateix ha dit el president d'ERC. El vicepresident encara ha de fer molta feina al Govern. No podem deixar de comptar amb ell perquè seria una irresponsabilitat.