Els mitjans de comunicació catalans interpreten el creixement de l'independentisme com un suport a la reclamació del concert econòmic
Un informe del Grup Barnils subratlla que els mèdia conclouen que fracàs de l'Estatut ha generat major sentiment sobiranista
14
( 8 vots )
CarregantEl creixement demoscòpic i la mobilització de l'independentisme català són interpretats per la premsa catalana com un suport i motivació per a assolir una major autonomia fiscal. Aquesta és la principal conclusió de l'informe 'Anàlisi de la cobertura mediàtica del debat social i polític al voltant de l'independentisme durant el 2011' que ha fet públic Mèdia.cat, l'Observatori Crític de la Comunicació impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació ESCACC. L’estudi ha analitzat la cobertura mediàtica que han donat els principals mitjans de televisió i de premsa escrita d'àmbit català i espanyol a quatre dates clau del 2011: la consulta sobiranista del passat 10 d’abril a Barcelona; els resultats del Baròmetre trimestral del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicat el 29 de juny; l’aniversari de la multitudinària manifestació del 10 de juliol i la declaració institucional sobre la possible insubmissió fiscal que feu Òmnium Cultural en el seu 50è aniversari. L’informe, realitzat pel periodista Vicent Canet, ha analitzat un total de 218 peces informatives, de les quals 138 són de premsa i 80 de televisió.
L'informe ha valorat de l'1 al 5 l'enfocament, el posicionament i si es destaquen els elements més crítics o els més positius, per classificar cada mitjà en tres posicionaments diferenciats: els més favorables, els ambigus o neutres i els desfavorables. Entre els mitjans de comunicació amb un posicionament favorable hi ha El Punt, l'Avui i l'Ara. Entre els ambigus trobem: La Vanguardia, Regió 7, Diari de Girona, Público, Segre, ADN, La Mañana, El Periódico, TV3, C33, BTV, TV de l’Hospitalet i TV1. Els mitjans més neutres són tant d'àmbit espanyol com català: 20 Minutos, Qué!, Diari de Tarragona, El 9 Nou, 8TV i TV de Badalona. El País, La Sexta, Cuatro, TV2 i Telecinco són els mitjans qualificats d’ambigus. Finalment, entre els mitjans desfavorables hi trobem diaris i televisions exclusivament d'àmbit espanyol: El Mundo, La Razón, La Gaceta, l'Abc i Antena 3.
Greuge fiscal i independentisme
Greuge fiscal i independentisme
En les dades obtingudes de l'anàlisi fet en premsa impresa, la vinculació fiscal respecte al major nombre d'independentistes és clara: hi ha 182 mencions a les motivacions econòmiques i només 55 a altres causes. El Punt, l'Ara o l'Avui són els tres mitjans que recullen més posicionaments d'articulistes d'opinió clarament independentistes a les seues planes i, a més, ressalten els elements favorables al secessionisme a les seues informacions. Els mitjans impresos més llegits a Catalunya (El Periódico i La Vanguardia), tot i que valoren el creixement del secessionisme no se’n mostren favorables. El motiu argüit és que la separació d'Espanya representaria un risc de 'fractura' social en el país. D’altra banda, les televisions catalanes tenen un enfocament neutre, i només TV3 destaca per destacar més els elements positius, tot i que roman en el grup dels que mantenen una postura ambigua.
Seguiment mediàtic de l'independentisme
Seguiment mediàtic de l'independentisme
El Punt, l'Avui i l'Ara sumats, suposen més del 50% en premsa de la cobertura total dels fets analitzats. TV3 acapara més del 47% de la cobertura en televisió. Respecte als mitjans inclosos dins del grup més desfavorable cap a l'independentisme, Antena 3 és la quarta televisió, de 12 analitzades, en temps dedicat als fets analitzats, i emet entre 4 i 9 vegades més que les seues equivalents estatals: La Sexta, TV2, Telecinco i Cuatro, tot i que la meitat que TV1. La Razón i El Mundo ocupen el 7è i 8è lloc respectivament en el rànquing de diaris per espai dedicat, sobre 20 mitjans analitzats. A més, dupliquen l'espai destinat per El País i estan per sobre de molts diaris comarcals catalans, tot i que se situen per sota de Público.
L'origen del malestar català
L'origen del malestar català
Els mitjans analitzats a l'informe de Media.cat, tan espanyols com catalans, coincideixen a assenyalar que l’augment de seguidors de l'opció independentista es produeix pel creixent malestar dels catalans generat a partir de la reforma de l'Estatut de Catalunya de 2006. La diferència entre mitjans favorables, neutres i desfavorables a l'independentisme depèn d’on situen l'origen del malestar.
Els mitjans que l'estudi determina que manifesten un posicionament favorable o ambigu cap a l'independentisme interpreten que el malestar és contra Espanya, a partir de la relació fiscal. En canvi, els més ambigus se centren en la motivació econòmica del creixement independentista, sense ser ni entusiastes ni deslegitimadors de les mobilitzacions sobiranistes. Els mitjans de comunicació més desfavorables consideren que el malestar té com a origen l'actuació dels polítics catalans. Per aquests mitjans hi ha una 'frustració' produïda per la 'ineficiència' de la classe política del nostre país, a la qual acusen d'irresponsable per haver generat una il·lusió irreal: l'aprovació d'un Estatut 'inconstitucional'.
Els mitjans que l'estudi determina que manifesten un posicionament favorable o ambigu cap a l'independentisme interpreten que el malestar és contra Espanya, a partir de la relació fiscal. En canvi, els més ambigus se centren en la motivació econòmica del creixement independentista, sense ser ni entusiastes ni deslegitimadors de les mobilitzacions sobiranistes. Els mitjans de comunicació més desfavorables consideren que el malestar té com a origen l'actuació dels polítics catalans. Per aquests mitjans hi ha una 'frustració' produïda per la 'ineficiència' de la classe política del nostre país, a la qual acusen d'irresponsable per haver generat una il·lusió irreal: l'aprovació d'un Estatut 'inconstitucional'.
Imprimir
Enviar
IGUALADA
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat