La comissió pel pacte fiscal aprova poder fer una consulta que ratifiqui el concert amb el suport de CiU, ERC i ICV
CiU i ERC escenifiquen la seva aliança · El PSC rebutja les propostes de la resta mentre que el PPC n'accepta algunes
15
CarregantLa comissió d'estudi sobre el pacte fiscal que aquest divendres s'ha tancat al Parlament ha aprovat possibilitar la realització d'una consulta ciutadana perquè els catalans expressin el seu acord amb un model de finançament nou. Gràcies al suport de CiU, ERC i ICV-EUiA, entre els conclusions més destacades hi ha la de reclamar, com ja va passar al Debat de Política General, la 'presentació, en un termini de tres mesos, un projecte de llei que reguli els instruments de consulta popular de caràcter no referendari amb l'objectiu de poder donar suport legal i polític a un procés de ratificació ciutadana de la proposta de pacte fiscal basat en el concert econòmic que Catalunya plantegi a l'Estat'.
La comissió del pacte fiscal ha tirat endavant en les seves conclusions instar al Govern a presentar una reforma legal que permeti fer una consulta per donar més suport a la proposta de 'concert econòmic' que es plantegi a l'Estat. Aquesta fórmula ja es va aprovar en el Debat de Política General, quan CiU, ERC i ICV-EUiA van pactar i donar suport a una resolució que plantejava exactament el mateix. Aquest divendres, durant el tancament de la comissió i les votacions de les conclusions, l'aliança s'ha reproduït.
De fet, Esquerra havia plantejat inicialment que aquesta consulta a la que s'obre la porta es fes 'abans de la negociació amb l'Estat', però una transacció entre els republicans i CiU ha aconseguit eliminar aquesta condició. I és que CiU no portava en el seu document inicial poder fer la consulta, i substituir aquesta referència al calendari de la negociació ha estat la condició que ha posat per poder aprovar el punt, que ERC i ICV-EUiA sí contemplaven des del primer document.
Però a més, l'aliança que ja es va visualitzar a l'hora de crear la comissió per estudiar sobre el concert s'ha mantingut fins al moment de votar, ja que CiU i ERC s'han aprovat mútuament les seves conclusions, els mateixos grups que van acordar que el Parlament estudiés un nou model de finançament per a Catalunya. ICV-EUiA s'ha alineat sovint amb la federació i els republicans, però s'ha desmarcat en algunes qüestions.
Pel que fa al PSC, ja ha anunciat a priori que votaria en contra de totes les propostes que vinguessin d'altres grups, i només s'ha mostrat favorables a les seves. El PPC, en canvi, tot i que ha votat majoritàriament amb el PSC, sí que ha acceptat algunes propostes d'altres grups, especialment de CiU. En el grup mixt, C's ha votat en contra de totes les propostes, sense excepció, mentre que SI s'ha mogut entre el rebuig i l'abstenció, majoritàriament.
Bilateralitat, una llei del pacte fiscal i recaptació plena
La proposta de pacte fiscal, segons ha aprovat la comissió, és plenament constitucional i estatutària, i ha d'incloure la 'més estricta relació bilateral entre Estat i Generalitat'. Segons apuntaven els dos grups parlamentaris en les seves conclusions, i tal com ha quedat aprovat, és necessari regular la cessió a la Generalitat de tots els tributs que es paguen a Catalunya de manera que l'Agència Tributària de Catalunya sigui la responsable de 'la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs suportats a Catalunya'. A més, el Parlament ha de tenir, segons el que s'ha aprovat, la capacitat 'normativa' respecte als diferents tributs. Un concepte de concert econòmic català, avalat per l'Institut d'Estudis Autonòmics.
Caldrà, en primer lloc, incloure una excepció per a Catalunya dintre de la LOFCA, i que es desenvolupi una llei pròpia per definir el model de finançament català, una llei del pacte fiscal que s'acordarà en el marc de la Comissió Mixta Estat-Generalitat.
Haurà de ser aquesta comissió qui fixarà la solidaritat interterritorial. En aquesta negociació bilateral hauran de quedar definits dos topalls, un d'econòmic i un altre de qualitatiu. 'Catalunya no pot perdre capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat, i, alhora, els diners només es podran destinar a aquelles polítiques més bàsiques de l'estat del benestar i no a polítiques que precisament Catalunya no es pot permetre', diu el text aprovat. El Parlament també proposa que aquesta limitació s'especifiqui per llei.
La comissió també constata la necessitat d'un nou model de finançament, ja que l'actual (en vigor des del 2009) no ha contribuït a reduir el dèficit fiscal català. Tot i això, Esquerra assegura que l'actual model 'ha representat un avenç' respecte el del 2001, mentre que CiU indica que amb el sistema de finançament en vigor 'els recursos de Catalunya creixen a una taxa inferior a les seves necessitats de despesa'. Ambdues visions han estat aprovades.
S'aproven propostes de tots els grups excepte de SI
Tot i que les propostes d'ERC i CiU s'han aprovat en la seva totalitat, la comissió també ha donat llum verda a apartats de la resta de grups, excepte en el cas de SI. Així, en el cas d'ICV-EUiA, s'ha donat llum verda al punt que constata que cal iniciar una nova etapa de relacions amb l'estat espanyol després de la sentència del TC sobre l'Estatut. En aquest marc, el pacte fiscal és una de les fites a assolir, 'tot i que no la única'. Els ecosocialistes també remarquen, i així ha quedat aprovat, que el concert no precisa de la reforma de la Constitució ni de l'Estatut. Aconseguir el pacte fiscal, diuen, no resol tampoc els efectes de la sentència del TC sobre l'autogovern de Catalunya en aspectes com la definició de nació o el blindatge de competències, i per això s'insta el Parlament i el Govern a impulsar les reformes legals corresponents.
També s'ha transaccionat una proposta d'ICV-EUiA on es posa de manifest la situació 'greu' que viuen els ajuntaments per falta d'un finançament just i adequat al seu nivell competencial. El pacte fiscal ha de comportar una millora del finançament dels ens locals mitjançant una llei específica de finances locals.
Pel que fa al PSC, s'han aprovat aquells punts que fan èmfasi en el fet que hi ha una coincidència majoritària de totes les forces polítiques catalanes a l'hora de reclamar més recursos per al finançament de Catalunya. Els socialistes, i així ho ha aprovat la comissió, defensen que Catalunya pot tenir un model de finançament propi, 'atenent la seva voluntat d'autogovern', i així no significa un 'privilegi' per si mateix.
Del text del PPC, s'ha donat llum verda a la necessitat de disposar d'un millor model, però també a l'apartat que remarca que la solidaritat interterritorial ha d'anar lligada a partides amb uns objectius i finalitats que assegurin el desenvolupament dels territoris receptors de solidaritat entre comunitats i a la suficiència de serveis socials bàsics. Els populars, i també la comissió, remarquen que la millora de finançament entre administració general de l'Estat i Generalitat 'ha de comportar lleialtat i responsabilitat institucional recíproca'.
El debat de l'última sessió de la comissió
Durant el torn d'intervencions abans de la votació de les conclusions, el diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó ha defensat un model fiscal que sigui el més semblant possible al concert econòmic. I ha destacat que la majoria dels intervinents en la comissió han considerat que és possible fer-ho d'acord amb la Constitució i 'l'Estatut retallat i escapçat que tenim'. És per això, que CiU ha plantejat una fórmula que estableixi una excepció catalana a la LOFCA, que senti una bilateralitat en la relació entre Catalunya i l'Estat, i que sigui l'administració catalana la que recapti, gestioni i liquidi tots els impostos.
Teixidó, a més, ha destacat que aquesta reforma arriba en una 'hora decisiva', perquè, segons ha dit, 'vèncer la crisi i preparar el país pels propers anys requereix un nou model de finançament que es fonamenti en els criteris que hem plantejat'. Per últim, el nacionalista ha volgut explicar que el seu grup no és contrari a la solidaritat amb la resta de l'Estat, però s'ha mostrat partidari de posar 'un límit i un topall' a l'aportació de Catalunya.
Per part del Govern ha intervingut el portaveu de l'executiu i secretari de la Presidència, Francesc Homs, que ha volgut constatar, en un curt discurs, el 'consens molt majoritari en el diagnòstic de que Catalunya pateix un dèficit fiscal inassolible i en que el model actual de finançament és insatisfactori'. Homs, a més, ha 'celebrat' que a la comissió s'hagi vist una majoria de veus 'en favor d'un model de pacte fiscal en la línia del concert econòmic, en conseqüència amb la voluntat del poble', perquè això demostra que 'el dret a decidir es va obrint camí' a Catalunya. El portaveu, a més, ha avançat que el Govern 'farà seves' les conclusions que aprovi finalment la comissió.
ERC: 'Tenim pressa'
Des d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós ha defensat un model de concert econòmic on Catalunya recapti i gestioni tots els impostos, establint una relació bilateral amb l'Estat. 'Tenim pressa, perquè Catalunya està discriminada; aportem molt a les arques de l'Estat i rebem molt poc. I alguns dels territoris que reben els diners tenen més recursos per habitant, pels Ajuntaments, per les empreses, per les infraestructures, que Catalunya', ha sentenciat.
Puigcercós també ha defensat la necessitat de fer una consulta prèvia a la negociació amb l'Estat, per tal de tenir 'més força' alhora de demanar un nou pacte fiscal. I és que ERC ha assegurat que 'serà molt difícil trencar l'estatus quo establert a l'Estat' que fa que Catalunya 'estigui maltractada'. 'La situació de retallades i de dificultat econòmica seria totalment una altra amb un model de finançament just. I la gent ha de ser conscient del que estem parlant', ha conclòs.
ICV-EUiA vol un pacte fiscal solidari
Joan Herrera, president del grup parlamentari d'ICV, ha basat la seva intervenció en la defensa del seu model de pacte fiscal solidari, que implicaria un canvi en la relació econòmica amb l'Estat, i també un compromís de 'redistribució' dels recursos interns a Catalunya. En aquest sentit, Herrera ha advocat per un 'doble pacte fiscal i una doble consulta', que abordi 'com ens repartim els diners amb l'Estat però també la política de millor redistribució a Catalunya per evitar retallades en els serveis públics'. 'No volem un model només enfocat a la reducció del dèficit fiscal', ha sentenciat.
Els ecosocialistes també han defensat la necessitat de fer una consulta ciutadana per demanar l'opinió ciutadana en matèria de finançament, però igualment, Herrera ha plantejat que aquesta consulta també es porti a terme per preguntar sobre el repartiment de recursos que té la Generalitat. Herrera, a més, ha volgut constatar que 'les coses han canviat amb la sentència del Constitucional, les relacions entre Catalunya i l'Estat han d'obrir una nova etapa i el pacte fiscal és una manera, però no l'única'. L'ecosocialista també ha alertar del perill de que la proposta que s'aprovi acabi sent només 'un instrument electoral' o una cortina de fum 'per amagar les retallades'.
El PSC demana que el model sigui estatutari
Per la seva part, la diputada del PSC Rocío Martínez-Sampere ha constatat en primer lloc el consens 'molt majoritari' que existeix al Parlament al voltant de la necessitat d'un millor finançament per a Catalunya, amb més autonomia, suficiència financera, més recursos, més justícia i més reconeixement a l'esforç fiscal. Ara bé, dit això, ha advertit que els grups 'no han treballat prou en termes polítics' per aconseguir un consens respecte als camins per aconseguir aquest objectiu.
Al seu parer, la proposta del Govern és 'inestable', perquè està apostant per una reforma del model a través de la LOFCA, 'i aquesta és una mala manera de garantir l'autogovern perquè deixa l'ancoratge del finançament de Catalunya en mans de la discrecionalitat unilateral del legislador estatal'. I és que Martínez-Sampere ha defensat l'Estatut com 'la millor garantia per a tots els catalans tot i la greu sentència'.
Per part socialista també ha intervingut el president del seu grup parlamentari, Joaquim Nadal, ha constatat que les conclusions són 'un punt de partida, i no d'arribada', i les ha titllat de 'provisionals', perquè es basen sobre 34 compareixences 'poc treballades després per la pròpia comissió'. Ara bé, ha assegurat que el PSC es mantindrà en la idea que 'cal avançar a posicions conjuntes que han de portar a consensos amplis i objectius possibles i tangibles'. També ha aprofitat per reivindicar la vigència de l'Estatut.
El PPC vol que Catalunya torni a ser motor d'Espanya
Per la seva part, el portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, s'ha mostrat d'acord en què Catalunya necessita una millora del seu finançament, però ha alertat que això 'requereix el màxim consens i unitat' per part de les forces polítiques. El PPC, ha dit, està 'disposat molt activament' a participar en els treballs que es desprenguin de les conclusions que s'aprovin i que han de portar a un nou model en el futur, però ha advertit que això 'no pot utilitzar-se com un element de confrontació, de divisió amb la resta d'Espanya, sinó que ha de servir com un estímul per a la creació d'ocupació, una eina per desenvolupar millors polítiques econòmiques' que permetin que Catalunya torni a ser el motor econòmic de tot l'Estat.
Segons el popular, s'ha de millorar el finançament català 'des de la responsabilitat, sense estridència, exigint lleialtat institucional per part de l'Estat però actuant també amb profunda lleialtat institucional des de Catalunya'. Millor ha avisat que la societat catalana, immersa ara mateix en la crisi, vol certeses, seguretat i expectatives de futur positives, i per això la resposta del Parlament 'no pot ser més frustració, més desencís, més desafecció cap a la classe política' . Per això, ha continuat, el PPC actuarà 'des de la màxima responsabilitat, amb amplitud de mires' i sent conscients que si s'ha de millorar el finançament ha de servir com a instrument perquè Catalunya recuperi el lideratge econòmic en el conjunt d'Espanya.
Posicions contraposades en el grup mixt
El president de C's, Albert Rivera, s'ha mostrat molt crític amb la comissió per voler imitar un model, el d'Euskadi i Navarra, que s'hauria d'abolir. 'No hem d'anar a copiar i a mimetitzar el que té fonaments de l'antic règim'. Però a més del fons, ha censurat les formes, ja que CiU i ERC han pactat per avançat les conclusions abans que acabés la pròpia comissió. Ha apostat per millorar el finançament català, i ha assegurat que hi ha espai per fer-ho, però ha defensat 'un model per a tota Espanya'. 'No és el model de Catalunya, és del conjunt d'Espanya, s'ha d'aprovar a les Corts, al Consell de Política Fiscal. Seny, Corts i acords amb les comunitats', ha reclamat el diputat de C's, que ha reclamat un sistema com l'alemany, federal, però de tot el país.
Rivera ha considerat que ara mateix 'no és moment de trabucaires i de donar cops de cap contra els murs', perquè els ciutadans necessiten 'passes segures i que es puguin fer'. 'Volem seny davant dels discurs intolerable del conseller Mas-Colell dient que Espanya ens roba', ha exigit.
També des del grup mixt, el diputat de SI Uriel Bertran ha fet un discurs diametralment oposat, i ha lamentat que la comissió aposti per un model allunyat del concert basc, 'viable dintre de la Constitució i que perpetuarà l'espoli fiscal' que pateix Catalunya. Bertran ha remarcat que els catalans continuaran en mans de l'estat, que és qui xifrarà la cooperació territorial. L'alternativa que proposa SI és la independència política, o almenys la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Per tot plegat, ha anunciat que el seu subgrup no coincidirà amb la posició 'obstruccionista i anticatalana' de PSC i PPC, però tampoc pot avalar una proposta que se sap que 'serà un fracàs i incorpora rebaixes ja des del començament'.
Imprimir
Enviar
Palamós
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat