20N Última actualització Diumenge, 20 de novembre de 2011 10:51 h

Més de 5,3 milions de catalans, cridats a les urnes

En aquestes eleccions generals es constituiran 8.114 meses electorals, repartides en 2.696 col·legis arreu dels 947 municipis de Catalunya

Un total de 5.396.313 electors catalans estan cridats a les urnes aquest diumenge 20 de novembre amb motiu de les eleccions generals. La gran majoria d'aquests electors, 5.242.453, són residents mentre que 143.860 viuen a l'estranger. En total, es constituiran 8.114 meses electorals, repartides en 2.696 col·legis arreu dels 947 municipis del Principat. Pel que fa a les candidatures proclamades a Catalunya, es presenten un total de 65 candidatures al Congrés i 54 al Senat. D'altra banda, a Catalunya correspon escollir 47 escons al Congrés, dels quals 31 seran de les comarques de Barcelona, 6 de Girona, 4 de Lleida i 6 de Tarragona; i 16 al Senat, quatre per circumscripció electoral.

En total, seran més de cinc milions de catalans que podran exercir el dret a vot en les eleccions d'aquest diumenge. D'aquests, 47.923 -quasi un 1% del cens- va sol·licitar el vot per correu. Els qui votin presencialment, ho faran en les més de 8.000 meses electorals repartides en quasi 3.000 col·legis en els 947 municipis catalans. Del total, 884 són de menys de 20.000 habitants, mentre que la resta, 63, superen aquesta xifra. A tot l'estat espanyol, estan cridades a exercir el seu dret a vot un total de 35.779.208 electors, un augment de 707.099 persones més que en les passades eleccions generals a causa de l'augment del cens electoral.

Les eleccions generals costen 124 milions

Segons ha explicat la subsecretària d'Estat del Ministeri de l'Interior, Pilar Gallego, gairebé 200.000 joves podran votar per primera vegada en uns comicis marcats per 'l'austeritat' i que costaran 124 milions d'euros, un 5,85% menys que les eleccions del 2008. De fet, per aquestes eleccions s'han imprès 600 milions de butlletes menys que en altres ocasions anteriors i, en aquest sentit, s'han estalviat uns 3 milions d'euros, segons ha apuntat Gallego. Més de 621.000 ciutadans han votat ja per correu. Paral·lelament, 100.000 efectius de seguretat vetllaran pel dispositiu previst per aquesta jornada electoral. D'entre els efectius, 28.000 agents són de la policia espanyola, 45.500 de la Guàrdia Civil i 23.000 formen part de les policies autonòmiques i locals. 

5.000 membres dels cossos de seguretat a Catalunya

A Catalunya, prop de 5.000 membres de cossos de seguretat -entre agents dels Mossos d'Esquadra, de les diverses policies locals catalanes i d'empreses privades de seguretat- participaran al dispositiu 'Urna', dissenyat en motiu de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat. Concretament, es mobilitzaran 3.015 mossos d'esquadra i 1.867 membres de les policies locals i de les empreses privades de seguretat. L'ampli desplegament policial té per objectiu el manteniment de la seguretat ciutadana, sobretot, a l'entorn dels 2.700 col·legis electorals de Catalunya.

El dispositiu també preveu establir un Centre de Coordinació amb representació de totes les forces de seguretat de l'Estat que s'encarregarà de fer seguiment del procés electoral per assegurar-ne el funcionament correcte. Així mateix, el cos de Mossos d'Esquadra mantindrà desplegats gairebé 3.000 agents més per tot el territori que s'encarregaran de vetllar per la seguretat ciutadana que, en principi, no està directament vinculada amb el dispositiu electoral.

Tot i així, estaran a disposició del cap del dispositiu 'Urna' en cas que hagin de col·laborar amb tasques directament relacionades amb l'operatiu electoral. El dispositiu 'Urna' va entrar en funcionament el 28 d'octubre passat i es mantindrà actiu fins al dilluns 21 de novembre.

Noves paperetes per al Senat

Les paperetes per al Senat seran en aquesta ocasió de menor grandària que les que s'han utilitzat fins ara per facilitar el vot als electors, encara que també permetrà un estalvi en paper. Per primera vegada, s'utilitzarà un full més petit, de mida A4, i permetran incrementar de 5 a 7 les candidatures per columna gràcies a la supressió dels suplents a cada candidat.

D'altra banda, es manté el vot per sistema Braille, que ja es va implantar a les passades eleccions generals del 2008. Aquest sistema de votació accessible consisteix en la utilització de paperetes i sobres normalitzats (és a dir, idèntics als que utilitzen la resta d'electors) que venen acompanyats d'una documentació complementària en Braille que permet la identificació de l'opció de vot i el secret de sufragi. L'ús d'aquests sistema de vot accessible ha de ser sol·licitat prèviament per l'elector.

Tradicionalment la difusió dels resultats electorals es feia a partir de les dades enviades telefònicament des de totes les meses electorals als 'Centres de Recollida de la Informació' (CRI-un per comunitat autònoma) on es gravaven per al seu posterior comunicació al CRI central .La transmissió d'aquestes dades mitjançant dispositius electrònics (PDA's i MAE) permet la seva comunicació des dels locals electorals directament al Centre de Recollida d'Informació central, accelerant l'entrada de dades en el sistema amb el consegüent estalvi de temps i disminuint els possibles errors humans.

En les Eleccions Corts Generals 2011, la utilització prevista de PDA cobrirà tots els municipis de més de 2.000 electors, el que suposa el 86% del cens electoral. I a més, i en concret a Catalunya, a la província de Barcelona aquesta cobertura arribarà a tots els municipis, és a dir, el 100% del seu cens electoral.