Consultes independentistes Última actualització Dissabte, 12 de desembre de 2009 16:08 h

Més de cent regidors sobiranistes balears constitueixen la plataforma 'Avançam'

Militen tant al PSM com a Unió Mallorquina, Esquerra o en formacions independents · Instaran el govern a fer un projecte de llei per regular les consultes populars

La plataforma a favor de les consultes de les Illes Balears s'ha presentat avui al Monestir de Cura, a Algaida. La iniciativa ha canviat de nom i a partir d'ara es donarà a conèixer amb el nom d'Avançam. Està formada per 103 regidors i regidores de les quatre illes i de diferents partits polítics. El promotor, Andreu Caballero, ha explicat que l'objectiu és instar al govern a fer un projecte de llei per regular la Llei de les Consultes Populars, prevista a l'Estatut balear del 2008. A l'acte de presentació s'ha llegit un manifest i s'ha qualificat el dia com a 'molt important' i de 'festa prèvia' a les consultes que es duran a terme a Catalunya en el decurs del dia de demà.

Més d'un 10% de regidors dels municipis de les quatre illes s'han adherit a la plataforma 'Avançam', que pretén dur a terme un 'exercici de democràcia' i de reflexió, per tal de que a partir d'ara els ciutadans sàpiguen que també poden escollir el que volen per la comunitat. Ho han fet un dia abans que més de 160 pobles d'arreu de Catalunya celebrin les consultes sobre la independència.

El promotor de la plataforma i regidor del PSM a l'Ajuntament d'Inca, Andreu Caballero, ha explicat que es tracta d'una 'primera passa' en l'autogovern i està segur que el govern d'Antich rebrà la iniciativa de 'bon grat', ja què considera que es tracta de desplegar l'Estatut de 2008 amb una Llei de Consultes Populars, acordat en el seu dia pel PSOE i el PP, i posteriorment amb el suport d'UM.

Caballero ha explicat que en els pròxims dies espera que s'adhereixen més regidors a la plataforma per tal de poder treballar i avançar en l'exercici democràtic.

El portaveu d' 'Avançam' ha dit que aquest diumenge, Catalunya viurà un gran 'festa de la democràcia', i es demostrarà que els ciutadans es volen implicar en la política.

El conseller de Mobilitat del Govern Balear, Gabriel Vicens, també ha acudit a la presentació de la plataforma, però ha volgut deixar clar que ho ha fet com a membre de la plataforma, és a dir, com regidor del Partit Socialista de Mallorca del municipi de Llubí.

Vicens considera que la plataforma neix amb l'objectiu de fer pedagogia i aprofundir en l'autogovern, per tal de què els ciutadans puguin gestionar els seus propis aeroports o opinar sobre el finançament. Vicens ha explicat que cal fer reflexionar a totes les forces polítiques, i cal fer-ho des dels ajuntaments, els òrgans més propers als ciutadans.

A Petra, la plataforma 'ho té més fàcil'
Una altra de les persones importants a l'acte ha estat l'alcalde del municipi de Petra, Joan Font. En paraules de Font, membre de la plataforma, 'Petra és allà on la plataforma ho té més fàcil per convocar un referèndum'. Font considera que quan la situació s'hagi 'fet grossa', hagi madurat i es donin les condicions concretes, serà el moment de convocar un referèndum al seu poble. De fet, ha afegit que el 2010 'pot ser un bon any' per celebrar-ne un.

Joan Tardà, present a l'acte
A l'acte de presentació de la plataforma, hi ha estat presentat també el diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, qui ha volgut donar suport a una iniciativa com la que les Illes han presentat aquest diumenge. Tardà considera que ara es viu un 'moment històric', en el qual hi ha la possibilitat de guanyar l'espai de la llibertat i preguntar a la ciutadania quin tipus de relació es vol amb

Espanya. Tardà ha explicat que l'status quo actual és inviable en una democràcia madura i ha dit que no és comprensible en el segle XXI tenir els mateixos problemes en el XVIII. 'El procés s'ha iniciat al Principat i és imparable', ha afegit, qui també ha dit que les Illes Balears segueixen el procés d'aprop i el País Valencià sofrirà un procés 'molt lent', ja què viu en una situació de resistència.

En referència a les consultes que es celebraran aquest diumenge a Catalunya, el diputat ha dit que la independència ha guanyat la batalla ideològica, i s'ha configurat com una opció política més. Tardà ha dit que espera que en pocs anys la consulta la faci la Generalitat, prèvia autorització del Parlament de Catalunya. En aquest cas, Tardà creu que Espanya sols podrà admetre la situació, ja que si no ho fa, augmentarà el conflicte i la tensió democràtica.

El manifest
MANIFEST CONSTITUTIU DE LA PLATAFORMA DE CÀRRECS ELECTES MUNICIPALS DE LES ILLES BALEARS PEL DRET A DECIDIR

Les regidores i els regidors sotasignants, càrrecs electes municipals de les Illes Balears, afirmam que el poble és el dipositari de la sobirania i a ell li correspon el dret a decidir. És des d’aquesta convicció democràtica que posam de manifest que els pobles de les Illes Balears tenen dret a decidir sobre el seu present i sobre el seu futur, sense tuteles ni coaccions.

Els pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, com a nacionalitat històrica integrant de la cultura catalana i europea, són titulars del dret d’autodeterminació. No debades, el preàmbul de l’Estatut afirma que les Illes Balears són una comunitat de persones lliures i per a persones lliures.

Així mateix, denunciam l’inacceptable i endèmic dèficit de la nostra balança fiscal amb l’Estat, conscients que el principi d’autonomia financera és requisit indispensable per poder exercir efectivament l’autogovern.

Per aquestes motius, i davant la conjuntura històrica i social que vivim, tres dècades després del restabliment de les llibertats democràtiques, consideram arribada l’hora d’avançar amb fermesa cap al lliure exercici del dret a decidir.

L’aprofundiment en els valors democràtics que comporta aquest dret i la corresponsabilitat col·lectiva en la presa de decisions bàsiques per a la convivència són determinants per afrontar el futur amb garanties per desenvolupar un model de benestar integrador i pròsper, per millorar les condicions de vida individuals i col·lectives, i per garantir les senyes d’identitat del país.

És per això que, com a regidores i regidors que hem estat escollits per a representar els nostres conciutadans a les institucions públiques que els són més properes, consideram que és el nostre deure afirmar i reivindicar el dret dels ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears a pronunciar-se lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva.

En conseqüència, constituïm la plataforma de càrrecs electes municipals de les Illes Balears pel dret a decidir i ens comprometem a treballar per:

1. Articular un ampli moviment de regidores i regidors en favor del dret democràtic dels pobles de les Illes Balears a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes municipals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu i afermar les relacions recíproques.
   
2. Procurar que el Govern de les Illes Balears elabori un projecte de llei que reguli les consultes populars a les Illes Balears.
   
3. Reivindicar un finançament just i equilibrat per a totes les administracions públiques de les Illes Balears que faci que l’exercici de l’autogovern sigui efectiu.
   
4. Realitzar i donar suport a activitats que constitueixin un avanç en l’exercici del dret a decidir.
   
5. Ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir dels pobles de les Illes Balears.
   
6. Emplaçar el Parlament, el Govern, els Consells i els ajuntaments de les Illes Balears per tal que duguin a terme les iniciatives necessàries per reconèixer institucionalment el dret dels ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears a decidir lliurement el seu futur.

---

Notícies relacionades