Política Última actualització Dijous, 10 de maig de 2012 05:00 h

Brindis al sol al Parlament amb els peatges

Acord quasi general per no afrontar el problema, donar copets a l’esquena a la ciutadania i salvaguardar ABERTIS

Ahir es va acordar tornar a presentar al Congrés dels Diputats la proposició de llei, per crear un fons estatal per l’homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció dels peatges de les autopistes, una proposta d’efectivitat més que dubtosa i que no va a la rel del problema. Aquesta acció, juntament amb la convocatòria del Grup de Treball sobre els peatges per dilluns vinent, i les sancions previstes pel govern als insubmisos, pot ser un intent de desmobilitzar la ciutadania davant la convocatòria del #novullpagar del dia 20, a més, demostra una manca de coherència i un exercici d’hipocresia política.

Irresponsabilitat pública, allargaments de concessions i peatges a l’ombra
 
En època Zapatero la proposta aprovada ahir al Parlament ja va passar el seu periple per acabar dormint en un calaix durant 4 anys, i ara, desvetllada de nou, la possibilitat d’assolir l’objectiu és més que remota. Tret de Solidaritat Catalana per la Independència que es va abstenir, la resta de forces hi va votar a favor. El diputat de SI Alfons López Tena, en la seva intervenció, va recordar que a França, amb uns 7000 km d’autopista, les concessionàries tenen uns beneficis equiparables a les concessionàries que operen a Catalunya només amb 700km de via, i això són deu vegades més.
 
Les concessionàries amb la complicitat de governants s’han lucrat en desmesura
 
El criteri que es manté a Europa sobre el finançament de la xarxa viària subjecta a tarifes de peatge, segons l'Association Européenne des Concessionnaries d'Autoroutes et Ouvrages à Péage, "el peatge es calcula en funció del cost de l'ús de la infraestructura i de la fiscalitat general". Mentre que a Europa se sosté un criteri raonable i sense especulació cap als usuaris de les autopistes, a Catalunya l’especulació i el lucre de les concessionàries, a causa de convenis completament abusius, és incomprensible, fet que posa sobre la taula la responsabilitat pública dels qui han subscrit acords de concessions i de peatges a l’ombra, amb l’excusa de la necessitat de mecanismes de finançament públic-privat, i en detriment del interès general, i de retruc de la butxaca de la ciutadania.
 
 El Franquisme va protegir més el diner públic que els Governs de la democràcia
 
En el llibre, 27 anys de franquisme a Catalunya, una visió econòmica, Francesc Cabana, explica que el grup guanyador de la concessió de l’autopista de Barcelona a Mataró (1965) i de Barcelona a la Jonquera, ara l’AP7, (1967), va ser Bankunion, i que va aconseguir la concessió gràcies a una proposta de tarifes més baixes i perquè renunciaven a l’ajut de l’estat en cas que el volum de trànsit no seguís les previsions. En el Decret d’adjudicació per a la construcció, explotació, i manteniment dels trams de les autopistes citades s’establia, en una clàusula, la limitació dels beneficis de la concessionària, mentre li assegurava una rendibilitat del 15% del capital. Els excedents s’havien de destinar un 50% a proporcionar l'amortització del capital invertit, i l’altre 50% a la construcció de nous trams per evitar una inversió especulativa. És a dir, els tecnòcrates franquistes havien previst que les tarifes per peatge servissin en una part per construir nous trams. I avui som on som per un clar incompliment de les condicions inicials, perquè les condicions del Decret que regulava i limitava l'especulació de la concessionària va quedar tapat a base de convenis i de prebendes polítiques. La defensa de les grans empreses, en base a la seguretat jurídica i el respecte a la llei, en aquest cas, cau pel seu propi pes. Vist així, el #novullpagar és més legítim que cobrar-nos peatges.

 

---

Notícies relacionades