Política Última actualització Dijous, 25 de febrer de 2010 10:15 h

Montilla: 'Vaig dir a Maragall que estava disposat a ser candidat però no en contra seva'

El president repassa la seva arribada a la Generalitat i altres episodis de la seva vida política al llibre 'Descobrint Montilla'

El president de la Generalitat, José Montilla, revela alguns aspectes de la substitució de Pasqual Maragall com a cap de cartell del PSC i assegura que li va comunicar a l'expresident que estava disposat a ser candidat si era amb el seu suport i no en contra seva. A més, tots dos van coincidir en què no havien de fer tàndem. El president ho explica a 'Descobrint Montilla. El somni català del president de la Generalitat', una biografia del periodista Gabriel Pernau. En el llibre, Montilla assegura que els ponts entre Catalunya i l'Estat estan 'febles', però no han desaparegut, i adverteix que la independència suposaria el 'declivi real' de Catalunya en matèria econòmica.

'Descobrint Montilla. El somni català del president de la Generalitat' repassa la vida del president, el seu pensament i explora la seva part més personal. Però també revela alguns episodis de la seva trajectòria política, ja sigui dins del PSC, com a ministre d'Indústria o com a president de la Generalitat. Ho fa a partir d'entrevistes personals amb el protagonista, però també amb persones del seu entorn polític i familiar.

En el llibre, Montilla parla obertament per primera vegada del relleu de Pasqual Maragall com a cap de cartell el 2006, un episodi que va ser convuls per al PSC. El president revela una conversa entre tots dos en la qual coincideixen en que no han de fer tàndem electoral. Montilla creu que amb això 'no se soluciona cap dels problemes' que tenien davant en aquell moment, una opinió que Maragall subscriu. En la mateixa conversa, Maragall pregunta a Montilla si es veu com a candidat i l'actual president li respon: 'mira, si tinc el teu suport, sí. Però si ho he de ser en contra teu, no ho seré, això també t'ho dic'.

Montilla afegeix que l'expresident 'era conscient de la incomoditat que hi havia al PSC amb la seva figura en aquell moment' i assegura que no estava dins dels seus càlculs presentar-se per ser president l'any 2006: 'El que no pensava és que s'avançarien les eleccions, que el president Maragall no es tornaria a presentar... Tot això no entrava dintre dels meus càlculs'. Montilla recorda que en aquell moment era ministre: 'A Madrid hi tenia molts problemes, però estava molt tranquil, ningú no em discutia res. Per tant, que cadascú pensi el que cregui convenient. Però si no s'haguessin donat aquelles circumstàncies i no s'haguessin avançat convocat eleccions, és evident que jo no hagués estat candidat'.

El llibre també revela que el secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, que és un dels més íntims col·laboradors de Montilla, no era partidari del canvi de cartell al partit, ja que considerava que al primer secretari socialista 'li faltaven condicions i no hi havia cap més opció que la de Pasqual Maragall', segons l'autor.

Un dels aspectes més controvertits del llibre és la malaltia de Pasqual Maragall. Montilla evita parlar-ne, però l'autor, citant fonts anònimes, sosté que aquest va ser un dels motius pels quals Maragall va decidir renunciar a la reelecció. Per tant, segons aquestes fonts, a Maragall ja li havien diagnosticat Alzheimer sent president. Les fonts anònimes citades per l'autor asseguren que Montilla va tenir un 'comportament extremament curós' i 'impecable' amb l'expresident, tot i que quedés com 'el dolent de la pel·lícula'. El president, però, esquiva la qüestió en les preguntes directes fetes per l'autor.

Rebutja ser conseller d'Interior

Montilla explica que va rebutjar ser conseller d'Interior en l'executiu de Maragall, un càrrec que va ocupar Montserrat Tura, i que va prendre la decisió d'encapçalar la llista de les legislatives del 2004 després que Narcís Serra anunciés que no hi optaria. També revela que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va avançar-li que li demanaria ser ministre del govern espanyol al gener del 2004, uns tres mesos abans de les eleccions. Uns comicis que, mentre Zapatero veia a l'abast, Montilla no veia possible guanyar i preveia ser diputat al Congrés a l'oposició. 'D'opcions de ser ministre n'hi havia ben poques', diu.

Relacions amb l'Estat 'febles', però no trencades

El president fa una reflexió sobre les relacions actuals entre Catalunya i l'Estat espanyol: 'els ponts no s'han trencat, es tracta de reforçar-los, estan febles, però no han desaparegut'. Montilla admet que, com a resultat del procés de l'Estatut, la relació amb l'Estat segurament ha perdut fluïdesa i que s'ha pagat com a preu un 'desgast'. En tot cas, assegura que la relació 'es pot millorar i s'ha de millorar'. Montilla proposa 'elements institucionals més estables per canalitzar aquests conflictes i per sumar, cooperar i col·laborar en esforços i projectes que interessen el comú dels pobles d'Espanya'.

Montilla també remet contra alguns dirigents del PSOE que considera que, en nom de la unitat de l'Estat, 'fan un discurs nacionalista de la seva regió', posant com a exemple Extremadura. 'L'Espanya de les autonomies ha creat aquest tipus de dirigent, però abunda més a la dreta en aquest moment', assegura.

A més, el president de la Generalitat adverteix de les conseqüències que pot tenir la independència de Catalunya: 'no és convenient socialment, ja que dividiria a la societat catalana, ni tampoc econòmicament, ja que significaria el declivi real de Catalunya i perdríem tota la nostra capacitat d'influència i projecció'. A més, adverteix que les consultes 'en molts casos condueixen a la frustració, en especial quan fan referència a objectius que no són possibles o que no són legals'.

Sobre els seus companys del tripartit –una fórmula de Govern que el 2006 va donar per segura si sumava en una conversa amb el seu cap de premsa, Antonio Bolaño-, Montilla qualifica Josep-Lluís Carod-Rovira com algú amb 'lleialtat personal i política' i diu que és una actitud 'd'autèntic patriotisme i sentit institucional'; i veu a Saura com 'una persona seriosa' que 'ha estat maltractada injustament'. Mentrestant, admet que no té una relació personal amb Artur Mas, amb qui, segons Bolaño, 'no hi ha feeling'.

De cara al futur i als resultats electorals d'aquest 2010, el president admet que, si el PSC no guanya les properes eleccions o el tripartit no suma, hi haurà 'una certa decepció'. Però també afegeix que està preparat 'per a tot'.