Política Última actualització Divendres, 26 de febrer de 2010 05:00 h

Menys del 5% de les inspeccions lingüístiques a comerços acaben en sanció

Així ho constata el conseller Castells al Parlament · La CAL fa anys que denuncia que la 'passivitat' per fer complir la llei de política lingüística s'ha convertit en un fet 'normal'

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, va explicar ahir en seu parlamentària que menys del 5% de les inspeccions lingüístiques que fa l'Agència Catalana de Consum a comerços acaben en sanció. 'Aquesta és la terrible realitat de la repressió de la llengua castellana que segons vostès existeix a Catalunya', va ironitzar en resposta a una pregunta del diputat del grup mixt José Domingo. El conseller va retreure a Domingo que vaig venent la idea que el castellà està perseguit a Catalunya i que fins i tot es multa per retolar en aquest idioma, quan les dades demostren que la llei no s'aplica.

Entitats com la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) ja fa anys que denuncien públicament que 'incompliment i la passivitat de les administracions públiques catalanes' per fer complir la llei de política lingüística de 1998 's’han convertit en normals'.

Castells va voler reblar el clau de la seva resposta esgrimint una bateria de percentatges sobre les actuacions de l'Agència Catalana de Consum en matèria lingüística. Segons ell, el nombre d'actuacions inspectores totals l'any 2009 va ser de 18.516. Van haver-hi 152 sancions per temes de llengua. L'import recaptat per les multes lingüístiques ascendeix a 148.100 euros i aquest import representa un 6% del conjunt de sancions que imposa l'Agència Catalana de Consum. 'Menys de 25 milions de les antigues pessetes, menys del que costa la campanya de publicitat en què vostès estan embarcats per aquesta qüestió, ha remarcat Castells.

Domingo va qualificar la política lingüística del Govern 'd'autèntica bogeria', alhora que ho va exemplificar citant la imposició d'una sanció de 1.000 euros imposada a un ciutadà per posar 'se vende' en lloc de 'es ven'. El diputat va mostrar la seva preocupació pel fet que el Govern esmerci tants esforços en qüestions com aquestes enmig de la crisi que pateix Catalunya.

Castells va respondre que en contra del que el Grup Mixt creu, la política de consum de la Generalitat 'fa molt més que preocupar-se de la llengua'. Però, de tota manera, afegí que 'els drets lingüístics dels consumidors són un dret més dels consumidors catalans independentment de la llengua que utilitzin'. De fet, va indicar que l'agència vetlla pel compliment de totes les normes, i si un producte no està etiquetat en castellà, també es sanciona i es retira del mercat.

El conseller també va raonar que el català no és encara la llengua normalitzada que hauria de ser i acusà el grup mixt d''alimentar la idea que aquí hi ha una persecució del castellà en benefici del català'. Castells va assegurar que el Govern vol que el català sigui utilitzat 'perquè la gent se'l fa seu, perquè l'estima, perquè li és simpàtic', i sempre prefereix incentivar abans que sancionar. 'Només el que volem és que el català sigui estimat, no rebutjat, que generi simpatia, no antipatia. Al revés que vostès, vaja', va concloure.

Discriminació del català
La Plataforma per la Llengua va presentar la setmana passada tres informes que comparaven el reconeixement legal que té el català a l'Estat espanyol amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d'altres països plurilingües, arribant a la conclusió que la legislació de l'Estat espanyol, 'de manera excepcional, fa un tracte discriminatori vers el català, i que la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants'.