Política Última actualització Dimecres, 17 de març de 2010 05:00 h

El parlament balear aprova evitar però no sancionar els casos de discriminació lingüística

El PP sosté que el procés de normalització del català ha fet més mal que bé

El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts només part d'una Proposició No de Llei (PNL) sobre casos de discriminació lingüística proposada pel Bloc. Tots els grups parlamentaris han aprovat el primer punt de la PNL que insta els governs balear i espanyol a vetllar per fer efectius els drets lingüístics de tots els ciutadans de les Illes, però s'ha desestimat el segon punt que demanava diligència al govern espanyol en la investigació i sanció dels casos de discriminació lingüística en què s'hagin implicat funcionaris de l'Estat i membres de les forces i cossos de seguretat. Aquest darrer punt s'ha rebutjat ja que hi ha hagut empat (a 29 vots) en els tres torns de votació.

L'objectiu d'aquesta Proposició No de Llei presentada pel Bloc és, segons el diputat d'aquesta coalició política, Antoni Alorda, que el govern balear i l'espanyol vetllin per fer efectius els drets lingüístics de tots i cada un dels ciutadans de les Illes Balears, i també que el govern espanyol sancioni i investigui els casos de discriminació lingüística que s'hagin produït o es puguin produir des de l'administració pública i també des de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

Alorda ha fet referència al cas d'Iván Cortés, un jove que fou inspeccionat per la Guàrdia Civil espanyola a l'aeroport de Son Sant Joan i que es va dirigir als guàrdies en català. Aquests li demanaren que els parlés en castellà i davant aquest fet, el jove no va entendre què li deien i va respondre '¿Cómo dice?'. Cortés fou llavors conduït fins a una habitació, en la que, segons diu, va patir agressions al cap, al llavi i a l'estomac.

Alorda lamenta que els cossos i forces de l'Estat espanyol, en ocasions, no es comportin com a 'garants del dret', i denuncia aquests casos que qualifica de 'gravíssims'. Alorda, manté que tot i que són casos puntuals, no s'haurien de donar. El diputat del Bloc diu també ha afirmat que si aquest cas s'hagués donat amb un alemany, la reacció en cadena s'hagués succeït a tot Europa. Per això, Alorda adverteix que alguns d'aquests casos es donen per part dels qui han de vetllar per l'Estat i diu que cal que els polítics s'esmercin.

Des d'Unió Mallorquina, s'ha donat suport als dos punts d'aquesta PNL, i justifiquen que és una falta de respecte cap a la identitat catalana que es donin casos de discriminació. La diputada Maria Antònia Suerda recorda que ningú s'ha de sentit discriminat pel fet d'exercir els seus drets lingüístics, i diu que la llengua forma part de la riquesa del patrimoni.

Per part del grup parlamentari socialista, diu que el català, que és la llengua d'uns deu milions de parlants, és la més desfavorida i la que pateix més perill davant les llengües majoritàries. Per això, insisteixen que la llengua és riquesa i signe d'identitat i per tant, els conflictes que puguin sorgir entorn aquest tema s'han de corregir. Des d'aquesta formació han recordat, però, que més que la sanció, s'ha d'apostar per la pedagogia.

El PP creu que la proposta vol posar en evidència l''estat centralista i opressor'
Els darrers en intervenir han estat els populars, els quals han donat suport al primer punt de la PNL, però han discrepat en el segon punt. Consideren que la proposta no es presenta més que per posar en evidència l'estat centralista i opressor, i afegeixen que els incidents que protagonitzen els guàrdies civils són puntuals. Afegeixen que els castellanoparlants, en ocasions, tampoc no són entesos. Els populars demanen també que la presumpció d'innocència s'ha de tenir en compte i diu que aquests incidents són infreqüents i sols es basen en la discussió entre agents i ciutadans. Aprofiten també per recordar que, a vegades, el problema neix no sols en dels agents sinó també dels ciutadans.

Abans de la votació, els del PP han volgut afegir que el procés de normalització del català ha fet més mal que bé, i algunes propostes entorn d'aquest tema han aconseguit precisament l'efecte contrari, com el rebuig de la ciutadania. Els populars han denunciat també la imposició del català, la manca de sentit comú i que la llengua sigui un element de confrontació.

---

Notícies relacionades