Política Última actualització Divendres, 19 de març de 2010 12:38 h

López Tena (CDC) sosté que la Llei de Consultes 'obre el camí' per fer un referèndum sobre la independència

L'escletxa seria preguntar als catalans si la Generalitat ha de promoure una reforma constitucional per assolir la independència

El president del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Alfons López Tena, afirma que l'aprovació de la Llei de Consultes 'obre el camí' per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya a nivell nacional. El jurista afirma en un article publicat a l'AVUI que amb la llei aprovada recentment al Parlament es podrà votar 'directament la independència complint estrictament la normativa constitucional i legal espanyola' desmarcant-se així de les tesis de CiU que va decidir votar en contra de la llei per considerar-la 'insuficient' ja que no evita que tota consulta s'hagi de fer amb el vist-i-plau de l'Estat espanyol. López Tena apunta a l'escletxa de preguntar als catalans si la Generalitat ha de promoure la independència com una reforma constitucional.

Una pregunta similar a 'Vol que la Generalitat promogui les reformes constitucionals necessàries perquè Catalunya esdevingui un Estat de dret, democràtic, social i independent, integrat en la Unió Europea?' seria plenament constitucional.

En aquest sentit, Alfons López Tena afirma que un cop restada la coartada de la legalitat, una eventual negativa de l'Estat espanyol a autoritzar la convocatòria del referèndum no podrà basar-se en altra cosa que no sigui 'la mera voluntat política'. 'Sense coartades legals, que digui que no ens deixa votar perquè no vol que votem', rebla.

Quant a la pregunta a formular aclareix que no és legal preguntar en referèndum 'Vol que es reconegui el dret a decidir del poble de Catalunya?', ni 'Vol que Catalunya sigui un Estat independent?', però són plenament legals i constitucionals cadascuna d’aquestes preguntes i referèndums si comencen 'Vol que la Generalitat promogui les reformes legals (o constitucionals) necessàries perquè...?'. Una pregunta semblant a la dels referèndums que els mateixos ciutadans estem organitzant i votant: 'Vol que la Generalitat promogui les reformes constitucionals necessàries perquè Catalunya esdevingui un Estat de dret, democràtic, social i independent, integrat en la Unió Europea?'

Assumeix que cada convocatòria concreta necessita l’autorització de l’Estat espanyol, segons l’article 149.1.32 de la Constitució espanyola. PP i PSOE (PSC inclòs) han votat reiteradament en contra de la delegació d’aquesta competència a la Generalitat, que encara que s’aconseguís podria ser revocada per les Corts espanyoles unilateralment. L'autorització de l'Estat tant criticada per CiU és per a Tena 'un requisit indefugible, però tractable'.

Finalment també reflexiona que un cop la convocatòria del referèndum s'aprovi per part del Govern, de centenars d'Ajuntaments, i compti amb les signatures de centenars de milers de ciutadans, això pot fer 'impossible o irrellevant' la negativa del govern espanyol. De fet, afirma, 'si a un govern i un Parlament elegits per fer la independència s’hi afegeix la signatura en favor del referèndum de la majoria del cens electoral ja no cal celebrar-lo, perquè acredita urbi et orbi que la voluntat majoritària dels ciutadans és la independència'

I si encara aquesta via del Parlament o dels ajuntaments no fos possible, contempla l'escenari de promoure el referèndum per iniciativa popular, encara que fos contra la voluntat del govern català i de la majoria parlamentària. En aquest context, però, adverteix que 'la transcendència de la decisió [...] exigeix, al meu entendre, un procés de reflexió i consens' ja que 'només des d'un acord generalitazat podria abordar-se un procés tan exigent i arriscat amb certes garanties'. És per això que sentencia: 'No és política sectorial, de grup o partit el que ara cal. És hora d’unitat i no de precipitacions unilaterals. Que ningú caigui en la temptació dels 15 minuts de fama que li donaria ser el primer que presenta una proposta a la mesa del Parlament, acompanyat de tres amics'.

---

Notícies relacionades