Política Última actualització Dissabte, 5 de gener de 2013 20:05 h

Sánchez Camacho la "talibana" espanyolista

“Té gràcia que Sánchez Camacho descobreixi talibans –a Catalunya-, quan ella mateixa forma part de la cort del mul•là Omar” etzibà Joan B. Culla a la líder popular

La demagògia de Camacho i del PP sembla que ha tret de polleguera Joan B. Culla, historiador i estudiós del PP, que en un article publicat aquest divendres a El País  deixa clar que domina la llengua i el fuet. Tip i cuit de tanta tonteria popular l’historiador carregat d’arguments ha posat Camacho i la seva cort al seu lloc. Diu en el seu article que 'Si els consellers Homs, Gordó, Puig, etcètera, són talibans, llavors el ministre José Ignacio Wert és la reencarnació de qui va ordenar el 2001 dinamitar els Budes de Bamiyan”, perquè per B. Culla la llei Wert és “la voladura conscient i premeditada d'un model de convivència no només lingüística, sinó identitària i social”.
  

Camacho la pitonissa de l’apocalipsi secessionista
 
Culla troba ridicul i que fa riure que Camacho,que té un càrrec de responsabilitat en el PP,  “Ja posada en el seu nou paper de pitonissa l'apocalipsi secessionista i, alhora, d'altaveu de la Moncloa a Catalunya”, fes escarafalls majúsculs amb la composició del nou Govern de la Generalitat titllant-lo de "ultranacionalista", format per "talibans, separatistes i radicals sotmesos a ERC”.
 
Wert un dinamiter i els seu subordinat un barrut ignorant

Relata Culla que a mitjans de desembre va participar a la Trobada Catalunya-Espanya organitzada pel diari  El País i la Ser a l'auditori del Macba, on el secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle, segons Culla, tot un cavaller amb aire de poeta noucentista casat amb una diputada del PSC , i amb fama de intel·lectual tolerant i obert, “va tenir la barra d'afirmar que, excepte en el "moment" (sic) del franquisme, l'actitud de l'Estat espanyol cap al fet diferencial català havia estat més aviat admirativa, sense la voluntat "de crear una identitat nacional espanyola excloent de les altres llengües i les altres identitats ". La prova, segons ell, és la diferent salut del català aquí i a la "Catalunya francesa". És sorprenent la candidesa de molts catalans que es deixen engalipar per les formes  d’alguns mandataris espanyols fins que els cau la vena dels ulls, i a B. Culla aquell dia al Macba el va impactar.
 
Espanya pateix un rebuig visceral, fonamentalista, a admetre una altra identitat nacional que no sigui l'espanyola.
 
Culla respon al secretari d’estat de cultura que la diferent situació lingüística a banda i banda dels Pirineus no es deu a la bona voluntat de Madrid, sinó per “la debilitat estructural de l'Estat espanyol al llarg del XIX i gran part del XX, que va frustrar l'aplicació eficaç del model jacobí francès en el qual s'inspirava, i per la potència econòmica i social de la Catalunya contemporània, que li va donar una capacitat de resistència al uniformisme molt superior a la dels pagesos del Rosselló” .  i d'altra banda, li recorda que “tota la producció legislativa espanyola fins al 1975,... incomptables llibres i gairebé tota la premsa de difusió estatal”  posen en evidència un “rebuig visceral, fonamentalista, a admetre una altra identitat nacional que no sigui l'espanyola.” .