Economia Última actualització Dimecres, 17 d'abril de 2013 19:55 h

La independència de Catalunya revertiria positivament en l’economia espanyola

Segons un estudi del CCN, Espanya no té capacitat per sortir de la crisi i s’encamina cap al col•lapse econòmic. L’estudi desmenteix rotundament l’editorial de The Times

 “No hi ha llum al final del túnel per a Espanya”. Ho afirmava el premi Nobel d’Economia Joseph Stieglitz i ho ratifica un exhaustiu estudi del Cercle Català de Negocis. El Grup d’Estudis del CCN ha analitzat les dades macroeconòmiques de l’Estat espanyol i ha aglutinat totes les projeccions fetes pels organismes internacionals que regeixen l’economia a escala global i el panorama que en resulta és desolador: aquest 2013 Espanya ha de col·locar als mercats un deute equivalent al 20% del seu PIB, import que s’incrementa any rere any pel dèficit desbocat de l’administració i els costos de finançament, que fan preveure un deute públic que es podria enfilar fins al 114% del PIB el 2020 i al 129% el 2030, segons previsions de la Comissió Europea.

Espanya malgrat  “The Times” no té capacitat per sortir de la crisi

L’increment sostingut del deute xucla la força inversora de l’Estat, que s’ha de concentrar en cobrir les despeses financeres que genera. Més encara: la societat espanyola s’envelleix acceleradament; el 2021, hi haurà 9,3 milions de persones per sobre dels 65 anys. Això provocarà que la despesa en pensions passi de representar l’11,5% del PIB actualment a ser un 13,5% del PIB el 2016.

Un Estat endeutat, asfixiat pels interessos i la despesa en pensions pràcticament no podrà disposar dels diners que li calen per impulsar l’economia productiva i, per tant, l’atur es mantindrà en els nivells actuals o fins i tot s’incrementarà. És un peix que es mossega la cua.

L’horitzó de les pròximes dècades? Una constant reducció del PIB per càpita, que el 2020 estarà cinc punts per sota del de 2005 i que portarà a mantenir l’atur al 27% el 2014 i a necessitar més de deu anys fins fer-lo baixar al 20%; un augment de l’emigració -la segona en tres generacions-, sobretot de la població jove; i un increment de l’esforç fiscal que haurà de fer la massa productiva que quedi. El 2010 només hi havia quatre treballadors per cada pensionista, amb una taxa de dependència que creix un 15% entre 2010 i 2020. La conclusió és evident: l’Estat s’encamina cap a una nova fallida, la vint-i-quatrena de la seva història.

Malgrat “The Times” Catalunya és viable econòmicament com a nou estat d’Europa

Per contra una Catalunya Estat és més que viable econòmicament. Ho ratifiquen nombroses dades i ho certifiquen experts internacionals. Algunes dades que ho avalen: el saldo de la balança de pagaments de 2011 respecte del PIB era d’un 3,9% a Catalunya, mentre que la d’Espanya estava en negatiu en un 4,2%. Catalunya seria el quart país d’Europa en PIB per càpita. El CCN va més enllà i afirma que la independència de Catalunya actuaria de força motora per a Espanya.

Amb una Catalunya independent, Espanya hi té una gran oportunitat

Pel CCN a l’Estat conviuen dos models econòmics que no són compatibles: el català, que es basa en el model de pimes flexibles amb gran capacitat exportadora i d’innovació; i l’espanyol, que té com a referència grans empreses que treballen en sectors regulats i que centren la projecció internacional a Llatinoamèrica.

Sense Catalunya, Espanya podria desenvolupar plenament, diu el CCN, la seva estratègia econòmica, alhora que aprofitaria també en benefici propi les infraestructures que construiria amb els seus propis recursos el nou Estat català per internacionalitzar la seva economia.

Pel Cercle el fonamental és que Espanya s’enfonsa, malgrat l’aportació econòmica i industrial de Catalunya. Per tant cal un nou paradigma i aquest el pot proporcionar una Catalunya independent. Una Catalunya amb més inversions, treball i producció afavorirà Espanya.

---

Notícies relacionades