Política Última actualització Dimarts, 14 de maig de 2013 13:15 h

Front comú de PSC, PP i C’s en contra que Núria de Gispert presideixi de la comissió d'estudi pel dret a decidir

El PSC demanen a De Gispert que desestimi presidir la comissió del dret a decidir per "respecte institucional", ja que hi haurà dos grups -PPC i C's- que no hi participaran

(ACN).- La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, presidirà la comissió d'estudi pel dret a decidir, després de l'acord de la Junta de Portaveus. ICV-EUiA ha estat qui ha proposat atorgar la presidència a De Gispert, donada la importància que atribueixen a la comissió. CiU, ERC i la CUP han vist amb bons ulls la candidatura, mentre que PSC, PPC i C's s'hi han oposat. Els socialistes han demanat a De Gispert que desestimi presidir la comissió del dret a decidir per "respecte institucional", ja que hi haurà dos grups -PPC i C's- que no hi participaran. Pel que fa al PPC, el seus portaveus han demanat formalment que la comissió no es constitueixi mentre estigui suspesa la declaració de sobirania pel TC.La llei de consultes passarà el debat de totalitat en el proper Ple del Parlament 

El debat entorn a la presidència de la comissió pel dret a decidir ha estat intens aquest dimarts durant la reunió de la Junta de Portaveus. Ni PSC, ni PPC ni C's volien que aquesta responsabilitat recaigués en la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, tal com ha acordat la resta de grups de la cambra. Aquests tres partits han criticat la decisió de situar a la màxima representant del Parlament al capdavant d'una comissió que no inclourà tots els partits, ja que PPC i C's han anunciat que no hi participaran.


Populars i C's han afegit, a més, que la presidenta del Parlament no hauria de participar en una comissió que possiblement serà recorreguda al TC per part del govern espanyol i que, per tant, podria acabar suspesa per l'Alt Tribunal. "S'ha de preservar la figura institucional de la presidenta", han coincidit els portaveus dels dos partits. El PPC fins i tot ha reclamat per escrit que no es constituís la comissió fins que el TC no determini si la declaració de sobirania aprovada el mes de gener pel Parlament és constitucional o no.

La vicepresidenta primera de la cambra, Anna Simó, ha explicat que la Mesa ha encarregat un informe als serveis jurídics del Parlament per respondre a la petició del PPC. En tot cas, ha afirmat que, mlagrat la suspensió de la declaració de sobirania, la comissió d'estudi pel dret a decidir tirarà endavant ja que és una decisió del Ple que no se sustenta en aquesta declaració.

Per a CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP la situació és precisament la contrària. La importància de la comissió pel dret a decidir, de la que haurien de sortir les propostes per vehicular l'exercici del dret a l'autodeterminació per part dels catalans, reclama la presidència d'una figura institucional sòlida. Tot i que no s'ha posat data a la constitució de la comissió d'estudi, hauria de començar a funcionar durant les properes setmanes.

Debat de totalitat de la llei de consultes

El nomenament de la presidenta de la comissió pel dret a decidir ha coincidit amb la inclusió a l'ordre del dia del Ple de la setmana que ve del debat de totalitat de la llei de consultes. La ponència conjunta d'aquesta llei es va tancar el passat 19 de març amb la signatura de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP i, si supera el debat de totalitat, la setmana que ve iniciarà la seva tramitació parlamentària.

PPC i C's han presentat esmenes a la totalitat per tal que la proposició de llei sigui rebutjada sense debatre's en comissió parlamentària. Aquests dos partits van ser els més crítics amb la llei de consultes, interpretant que se'ls havia enganyat, ja que es pretenia fer una llei exclusivament per poder legalitzar la convocatòria d'una consulta sobiranista.

A més de les consultes no referendàries, aquesta proposició de llei pretén regular tots els mecanismes de participació institucional, com enquestes o fòrums. A més, el text que iniciarà el seu tràmit parlamentari presenta algunes diferències respecte el projecte de llei que va registrar el Govern la passada legislatura: l'edat de vot baixa fins els 16 anys i s'elimina el dret de veto del president de la Generalitat a les consultes proposades per la ciutadania.