Política Última actualització Dimecres, 28 d'abril de 2010 11:34 h

CiU subscriu l'acord contra el bloqueig del TC en un acte de 'súper responsabilitat'

Mas assegura que, en circumstàncies normals, no ho haurien fet sense unitat de criteri al Govern

El líder de CiU, Artur Mas, ha anunciat que finalment la federació nacionalista signarà i votarà favorablement a la resolució al Parlament, juntament amb el PSC i ICV, tot i que no sigui una posició unitària del tripartit després que ERC se n'hagi desmarcat. Mas ha considerat que les 'circumstàncies excepcionals' en què es troba Catalunya amb una 'amenaça molt gran sobre l'autogovern i la capacitat de decisió com a país' justifiquen que CiU faci aquest gest de 'súper responsabilitat', ja que el país 'no pot permetre's' que la principal força del Parlament se'n desvinculi. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero ja va mostrar-se ahir contrari a un dels principals punts de l'acord, la reforma de la llei que regula el Tribunal Constitucional espanyol.

ERC no signarà l'acord per coherència amb el seu 'no' a l'Estatut i perquè la resolució 'no servirà de res'
Des d'ERC, la portaveu al Parlament, Anna Simó, ha assegurat que la seva negativa a signar però votar a favor de la resolució és inamovible. Els republicans justifiquen la seva decisió perquè creuen que 'no serà útil ni eficaç' ja que consideren que amb un tribunal renovat la sentència també retallarà l'Estatut. D'aquesta manera, Simó creu que l'únic que s'aconseguirà és dilatar 'l'agonia' d'un Estatut que els republicans van rebutjar.

Aquesta posició d'ERC va sorprendre CiU que va reconsiderar la seva decisió inicial de subscriure l'acord davant del fet que el text no comptava amb una posició unitària del Govern.

Zapatero descarta modificar la llei del Tribunal Constitucional espanyol
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero ha rebutjat un dels principals acords entre Montilla i Mas, la reforma de la llei que regula el Tribunal Constitucional. 'Les regles del joc són les que són', ha dit, i és millor 'deixar que les coses funcionin com estan' en l'ordenament i 'd'aquesta manera enfortim la democràcia i la credibilitat de l'Estatut'. 'Qualsevol altre pas', ha afegit, 'debilitaria la credibilitat del que hem fet'.


El contingut de l'acord
En el primer dels quatre punts de la resolució, el Parlament reitera la seva convicció que l'Estatut 'ha assolit la màxima legitimació possible precisament per haver estat referendat per la ciutadania a la que ha de servir'. En aquest context, 'insta totes les institucions de l'Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i desplegar en el que els correspongui les seves previsions'. També manifesta la convicció sobre la plena constitucionalitat de l'Estatut.

En el segon punt, el Parlament s'adreça al president del Congrés dels Diputats, José Bono, i el del Senat, Javier Rojo, perquè traslladin als grups parlamentaris d'ambdues cambres 'la urgent i inexcusable necessitat de procedir, respectivament, a la designació del magistrat que li correspon fer al Congrés després de la vacant produïda per la defunció d'un dels membres del TC elegit per aquesta Cambra legislativa'; així com desbloquejar el procediment de designació dels quatre magistrats del TC 'que es troba pendent des de fa més de dos anys en el Senat'.

En el tercer punt, el Parlament constata que després dels intents fallits de dictar sentència, el TC 'no està en condicions d'exercir les tasques que constitucionalment té assignades'. En aquest sentit, el Parlament promourà totes les accions al seu abast a fi d'aconseguir que el TC es declari incompetent. De fet, aquesta era una de les condicions de CiU i que en un principi havia rebutjat el PSC.

Així mateix, en el seu quart punt es manifesta que 'el Parlament, sense perjudici d'altres iniciatives en el mateix sentit que es puguin produir en altres cambres, demana als grups parlamentaris catalans al Senat que impulsin en un termini màxim de 30 dies una proposta de reforma de la Llei Orgànica del TC'. D'aquesta forma s'obre la porta que aquesta reclamació també es faci des del Congrés dels Diputats, tot i que no es fa cap referència explícita. Aquest havia estat un dels altres esculls entre CiU i el PSC.

---

Notícies relacionades