Ramon Carner: “Tenim a Europa agafada pels pebrots”
El president del CCN té esperit emprenedor (i un xic emprenyador) no es pot pas negar! en ple boicot del cava, va registrar i distribuir amb prou èxit la marca Cola catalana-Cola lliure.
22
( 18 vots )
CarregantMeritxell Doncel (@m_doncel) / Periodista i Advocada.- En veure que molts establiments catalans responien al missatge, va decidir crear la Xecna, una xarxa d’establiments amb consciència nacional, que començarien a vendre d’altres productes made in Catalonia que en Carner s’anava traient del barret: el whisky Jaume I, el Despertaferro ─un Red Bull a la catalana─, el rom Cristòfol Colom, el Cava 2014 ─sota el lema “Amb 300 anys n’hi ha prou. Catalunya, nou Estat d’Europa” ─, el Cava Sant Jordi (per als catalanistes moderats) i la Tònica Catalana, que informava a la seva etiqueta que el 5% dels beneficis es destinarien a subvencionar les empreses que treballen per canviar la tònica de la política catalana del moment. Al 2008, juntament amb d’altres empresaris catalans, va fundar el Cercle Català de Negocis, que ell defineix com el primer lobby econòmic nascut per recolzar la independència de Catalunya. “El que dèiem al 2009 avui ho diu el president de la Generalitat”, diu amb l’orgull d’un visionari.
L’empresari català opina segons bufa el vent... Veritat o mite?
Calia fer-ho per sobreviure a una dictadura feixista que va durar 40 anys però molts van invertir a Catalunya en moments molt difícils.
Es mullen prou?
Els empresaris catalans, històricament, s’han mullat, si no, no estaríem aquí. Per ser empresari a Catalunya has de dedicar temps al país per procurar que el seu entorn sigui adequat, que estigui ben moblat, i Espanya fa molts anys que vol convertir Catalunya en un desert. Cal temps i recursos per combatre aquesta ofensiva.
Posem-ho en xifres... Com es posicionen les pimes catalanes davant el procés sobiranista?
Abans de les eleccions de 2012 les enquestes deien que entre el 55% i el 60% de les pimes hi eren favorables, quan encara no s’explicaven prou les conseqüències de tenir l’empresa en una Catalunya espoliada. Avui la xifra seria molt més alta, n’estic convençut. Moltes pimes comencen a ser conscients dels greuges en infraestructures i els resultats de viure en un Estat que frena el dinamisme econòmic de Catalunya i empra les polítiques al seu abast per desplaçar-lo a Madrid. Per exemple, per què al 1992 van fer l’AVE Madrid-Sevilla, que és deficitari, i no el que tots els estudis apuntaven com a rendible? Vint anys després som la darrera regió on arriba i durant 30 anys les organitzacions empresarials catalanes han estat miops davant d’aquesta realitat, perquè estaven lligades a interessos espanyols.
Resta entrevista en aquest enllaç
Imprimir
Enviar
bcn
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat