Política Última actualització Dimecres, 2 d'octubre de 2013 17:40 h

Permís judicial al genocidi contra el català

El TC avala la llei de les Illes que elimina el català com a requisit per accedir a l'administració i el redueix a mèrit. No necessitem un tribunal d’aquestes característiques, adéu TC.

Madrid (ACN).- El Tribunal Constitucional (TC) ha tombat el recurs presentat pel PSOE i ha avalat la Llei reguladora de la funció pública de les Illes Balears que elimina l'exigència general d'un determinat nivell de coneixement del català com a requisit per accedir a l'administració. El tribunal considera que no és inconstitucional establir el català com a mèrit i que "no existeix discriminació per la inexistència de tracte preferent del castellà sobre el català". A més, considera que la reforma de la llei s'ha fet en un context "d'àmplia implantació del coneixement del català en la funció pública". La decisió s'ha pres per majoria, amb un TC molt dividit, amb el vot discrepant de 4 dels 10 magistrats del ple.

Un TC, dividit però controlat pels “bons”

Fa gairebé un any, una cinquantena de senadors del PSOE van presentar un recurs contra la reforma de la llei que regula funció pública a les Illes Balears. Els senadors socialistes consideraven que la llei articula un conjunt de mesures que atempten contra la posició constitucional i estatutària del català a les Illes, ja que erosionen la seva condició de llengua pròpia i oficial.

En canvi, la majoria del Constitucional considera que no hi ha inconstitucionalitat en què "com a norma general" es consideri el coneixement del català com un mèrit i no com un requisit per accedir a la funció pública. En aquest sentit, remarca que aquesta reforma de la llei s'ha fet en un context "d'àmplia implantació del coneixement del català en la funció pública de l'àmbit territorial i a la societat, a l'integrar-se com a disciplina en el sistema educatiu".

Dins d’Espanya, la llengua catalana està perduda

A més, el ple del TC recorda que la llei estableix "mesures de foment concretes de la llengua catalana" perquè introdueix un mandat dirigit a les administracions públiques per a la promoció de cursos de coneixement del català entre el personal al seu servei "amb la finalitat específica de garantir l'atenció a la ciutadania en qualsevol de les dues llengües oficials". I afegeixen que "també en les oposicions, el coneixement del català serveix per a establir l'ordre de preferència dels aprovats per ocupar llocs de treball".

El Constitucional també creu que la configuració d'accés i provisió de llocs de treball a la funció pública de les Illes Balears "no infringeix els límits derivats de la consideració del català com a llengua pròpia" i que això "no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquesta llengua, en detriment del castellà", que recorda que també és llengua oficial a les Illes.

La majoria del TC també considera que, amb aquesta llei, no s'afecta a la condició del català com a llengua pròpia "ni s'adopta cap mesura que vagi en detriment de l'ús normal del català" a les Illes, "ni existeix un menyscabament del català en la regulació que resulta de la reforma".

Quatre magistrats emeten dos vots particulars

La sentència del TC, però, no ha comptat amb el suport de quatre dels magistrats. Entre els qui han emès un vot particular hi ha la vicepresidenta del tribunal, Adela Asua, que expressa la seva discrepància amb la majoria i assegura que la reforma legal "no garanteix suficientment els drets lingüístics que deriven els articles 3.2 de la Constitució i es reconeix en l'article 14.3 de l'Estatut de les Illes Balears".

Altres tres magistrats han emès un segon vot particular. Es tracta de Juan Antonio Xiol, Encarnación Roca i Fernando Valdés, que consideren que un article de la llei havia de ser declarat inconstitucional perquè "desconeix el deure de l'administració autonòmica de tramitar els procediments en la llengua elegida per la persona interessada".
 

---

Notícies relacionades