Economia Última actualització Dijous, 10 d'octubre de 2013 16:15 h

Les grans empreses (IBEX-35) tenen el 95% de tot l’endeutament privat

El CCN recorda que l’excessiu endeutament privat a l’Estat que denuncia l’FMI correspon majoritàriament a les grans empreses i representa prop del 215% del PIB espanyol

El Cercle Català de Negocis fa públic avui un estudi elaborat recentment sobre la situació del deute públic i privat a l’Estat espanyol i sobre la seva repercussió sobre els catalans. Segons les dades analitzades, un 95% del deute privat, que ahir mateix el Fons Monetari Internacional (FMI) denunciava com a fre per a la recuperació de l’economia espanyola, correspon exclusivament a les grans empreses. Del muntant total del deute privat de l’Estat, només el 5% correspon a la petita i mitjana empresa, que en el cas català representa el 99,6% del teixit productiu.

Seguir a Espanya aboca a les petites i mitjanes empreses catalanes a l’abisme

Segons aquest estudi, l’economia espanyola, malgrat els missatges que envia el govern espanyol, es mou sobre l’abisme. L’endeutament privat -tant financer com no financer- de l’Estat se situava en el moment que es va fer l’anàlisi -el juliol passat- a l’entorn de 215% del PIB espanyol, al qual cal sumar-hi l’endeutament públic. Això genera unes despeses financeres de 38.000 milions d’euros -xifra que quasi duplica la del 2007- i que equival al 3,22% del Producte Interior Brut.

En aquests moments cada ciutadà de l’Estat espanyol suporta, com a conseqüència, un deute de més de 61.000 euros (en el cas de la típica família nuclear de quatre membres això és igual a 240.000 euros). I la pregunta que es fa el CCN és: “Com ho podrem tornar?”

Espanya gasta més del que ingressa i no pot estimular el creixement

El problema rau, segons l’anàlisi del CCN, en què Espanya “gasta més del que ingressa i no pot estimular el creixement”. I això és conseqüència del model econòmic: “Espanya té un model econòmic extractiu i poc competitiu internacionalment”, conclou l’estudi. En les últimes dècades, el creixement de l’economia espanyola s’havia aconseguit pel crèdit excessiu, enfocat a sectors especulatius que treballen a curt termini.

El Banc Central Europeu ha injectat milions d’euros al sistema financer espanyol, però se’ls han quedat els mateixos bancs i les grans empreses

El Cercle constata que el bilió d’euros de liquiditat que el BCE ha injectat al sistema financer europeu, i del qual l’Estat espanyol n’ha rebut una quota molt significativa, no ha arribat ni a les famílies ni a les petites i mitjanes empreses. A més a més, apunta que els bancs s’han apropiat dels diners per tal de generar beneficis fàcilment i sense risc. Els empresaris sobiranistes adverteixen, a més a més en el seu estudi, que el sobtat “enamorament” dels mercats per l’economia espanyola té caràcter especulatiu i no arregla els problemes de fons de l’economia espanyola. Els mercats s’interessen per Espanya però, paradoxalment, la inversió estrangera en deute públic espanyol està en clara retirada –el 2007 representava el 50% del deute espanyol i el 2012 era només del 30%-, cosa que demostra la poca confiança dels inversors en recuperar a mig termini la seva inversió i en la recuperació de l’economia espanyola. “Pensar que en tres anys l’executiu espanyol serà capaç de reduir el desequilibri pressupostari del 7,2% al 3% del PIB és una quimera”, sentencia l’estudi del Cercle.

1.400 persones controlen els recursos econòmics equivalents al 80,5% del PIB

L’economia espanyola, doncs, és encara a dia d’avui terreny abonat per a especuladors i per a les grans fortunes espanyoles. Les dades ho corroboren: les grans fortunes de l’Estat han vist augmentar els patrimonis de les seves SICAV durant la crisi fins a un 50%. A Espanya, unes 1.400 persones controlen uns recursos econòmics equivalents al 80,5% del PIB. O el que és el mateix, un 1% controla el 43% de la riquesa.

Mentre l’oligarquia espanyola s’enforteix la població s’empobreix i s’empeny l’Estat a promoure una deflactació dels salaris, per situar-los en els paràmetres econòmics dels països de l’Est com a única mesura per tornar a ser competitius i rebre inversions industrials destacades. Hi ha menys capacitat adquisitiva i el valor dels actius de les famílies es redueix (el 90% de les famílies l’han vist reduir-se en un 21%, una xifra mai vista en temps de pau); es produeix un augment del serveis bàsics associats a l’energia injustificat, de 300 euros a l’any, i el sistema de pensions va camí del col·lapse, perquè cada dos treballadors han de generar el suficient per pagar un pensionista.

L’única solució, l’estat propi, no ens volen lliures perquè volen que paguem els seus deutes

Per tot això, el CCN considera que la solució per als catalans és disposar d’un Estat propi que pugui garantir el benestar dels catalans i que no estigui al servei d’una “elit extractiva” que porta l’Estat a la ruïna i al col·lapse. Només cal recordar que quan Argentina va fer default tenia un 3% de dèficit pressupostari, un 2% de dèficit per compte corrent i un 50% de deute sobre el PIB. A Espanya, el dèficit pressupostari és del 7,2%,; el dèficit per compte corrent és de l’1,2% i el deute sobre el PIB era al tancament de 2012 del 84%. “Si l’economia espanyola no s’ha trencat ja és pel seu pes a la zona euro”, conclouen els empresaris catalans.

---

Notícies relacionades