Política Última actualització Dimarts, 24 de juny de 2014 05:00 h

400 viles dels Països Catalans reben la Flama del Canigó

Muriel Casals: "Que la Flama faci molta llum i ens ajudi a veure-hi clar per seguir el camí emprès"

Seguint diverses rutes, els equips de foc han distribuït la Flama arreu del territori, en centenars d'actes organitzats per rebre-la i finalment encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Al migdia i com cada any, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ha rebut la Flama del Canigó, provinent de Corbera de Llobregat, acompanyada de alcaldessa d’aquesta vila, Rosa Boladeras, de la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, el comissionat de la flama, Ivan Capdevila, qui ha llegit el manifest; també, del portaveu del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, i les diputades Agnès Russiñol (ERC) i Montserrat Capdevila (PSC).

"Que la Flama faci molta llum i ens ajudi a veure-hi clar per seguir el camí que hem emprès" en un any "en què els catalans estem plens d'il·lusió", ha destacat la presidenta d'Òmnium, durant l’acte de recepció al saló de passos perduts. "La flama representa "el caliu i la força" que "necessitem tots els catalans" per a "un dia no massa llunyà, poder votar i decidir el futur col·lectiu" del país, ha dit De Gispert, abans de l’encesa de diferents quinqués amb la flama procedent del Canigó a la porta principal del Parlament.

Una de les novetats d'enguany és un concurs d'Instagram (bases del concurs), per escollir la millor fotografia fet amb mòbil d'aquesta xarxa social amb l'etiqueta #FlamadelCanigó.

El foc de Sant Joan escalfa la primera nit d'estiu. Les fogueres, els petards i l'arribada de la flama del Canigó amenitzen la revetlla de la nit més curta de l'any
 
Barcelona (ACN).- Si la nit de Sant Joan té algun rei, sens dubte és el foc. A Catalunya se li ret homenatge amb centenars de fogueres que amenitzen la revetlla al costat dels petards, la coca, el cava i les ganes de festa amb què s'encara la primera nit de l'estiu. El dia de Sant Joan la protagonista pot ser la pluja, i en aquest sentit Protecció Civil ha activat l'alerta del pla Inuncat, però aquesta nit de revetlla no ha fet acte de presència i ha deixat que tothom hagi cremat fustes i andròmines velles per tal de fer foc nou. Arreu del país les fogueres i la celebració de la revetlla s'han compaginat amb l'arribada de la flama del Canigó, que s'ha escampat arreu dels pobles i ciutats de la geografia catalana.
 
Amb Sant Joan reviu la força dels barris de Barcelona
 
La nit de Sant Joan torna el poder als barris i a la capital catalana han estat les entitats veïnals, com tradicionalment passa, les que han impulsat les celebracions de les revetlles. Centenars de fogueres, correfocs, sopars, petards i concerts arreu de Barcelona per celebrar el final definitiu de la fred i l'arribada de la calor.
 
Al barri de Les Corts, l'Ateneu Popular de les Corts ha preparat una foguera a la plaça Europa. L'han encès poc després de les deu, quan ha finalitzat un manifest reivindicatiu de les arrels catalanes. La festa s'havia iniciat a la plaça de la Concòrdia, amb timbalers d'Els Bocs de Can Rosés i dels Diables de Les Corts. Des d'allà un actiu correfoc fins a la foguera. L'espelma que l'ha fet cremar l'ha encès el cap de colla aquesta tarda a la plaça Sant Jaume, de la flama que han portat des del Canigó.
 
Fogueres gegants a Empuriabrava
 
La nit més curta de l'any s'ha viscut amb intensitat a les comarques gironines. I és que pràcticament tots els municipis de la demarcació han celebrat, d'una manera o altre, la nit del foc. Amb els petards, el cava i la coca com a ingredients principals, els gironins han pogut triar entre una àmplia oferta d'activitats per passar la nit. Així, fogueres, castells de foc, correfocs i concerts a l'aire lliure, han estat les principals propostes.
 
Un dels municipis que enguany han apostat per una nova fórmula per celebrar la revetlla de Sant Joan és Castelló d'Empúries, que ha cremat dues fogueres gegants de tres metres d'alt i tres d'ample a la platja principal d'Empuriabrava. La idea ha estat del castelloní Bruno Pérez, que ha convidat "tothom a participar en les fogueres amb materials, mobles o elements que vulguin cremar per així fer foc nou, amb tot el que representa". Qui ha volgut, també ha pogut estacar un tros de paper amb els desitjos i les bones intencions.
 
L'encesa de les fogueres ha anat a càrrec dels Arquers del Comtat, que han recollit el testimoni de la Flama del Canigó que ha arribat hores abans al municipi de la mà del Grup Empordanès d'Investigacions Subterrànies (GEIS), que enguany celebra el 30è aniversari, data que coincideix amb la 20a edició de l'arribada de la Flama a Castelló d'Empúries a través de la ruta de la costa. Un cop enceses les fogueres, la nit ha continuat amb un castells de foc d'artificis i un ball amenitzat pel grup Moonlight.
 
El Castell del Rei presideix un any més la foguera de Lleida, al turó de la Seu Vella
 
Una de les fogueres més emblemàtiques de Lleida ha estat un any més la que es fa als peus del Castell del Rei, a la Suda, del Turó de la Seu Vella. Les fortes tempestes que han caigut aquest dilluns a la tarda en diferents punts de la plana de Lleida han donat una treva per encendre el foc amb la flama del Canigó que ha arribat a les vuit a la plaça Paeria i també els petards típics de la revetlla de Sant Joan. Aquesta revetlla s'ha completat amb música rumbera amb les actuacions de Bali Cejas i la Peculiar.
 
A Lleida ciutat però, s'han encès una vintena de fogueres, la majoria a l'Horta. Ha pres especial protagonisme la que s'ha fet a la partida de Marimunt, al local social, on s'hi ha celebrat una nova edició del festival Horta Rock. A la resta de capitals de comarca de les terres de Lleida les fogueres també s'han repetit, la majoria enceses per la flama del Canigó que ha estat portada per associacions atlètiques i entitats. Al Pirineu, les falles, un any més també han agafat el protagonisme, amb les d'Isil, al Pallars Sobirà, despuntant al ser declarades com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
 
Revetlles populars i fogueres arreu del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre
 
Les comarques tarragonines i ebrenques també es bolquen en la celebració de la nit de Sant Joan, on no falten el foc, els petards, ni les coques. A la ciutat de Tarragona, s'han mantingut els actes més tradicionals, com ara l'arribada de la Flama del Canigó al Serrallo, la moscatellada popular del Ball de Diables a la plaça dels Sedassos o la cercavila de foc i elements festius des de la plaça de la Font. La revetlla de la platja del Miracle, però, s'ha traslladat enguany a l'avinguda de Vidal i Barraquer, al davant de la Tabacalera, després que un informe d'Adif alertés del perill que comporta el pas de trens de mercaderies per la zona.
 
A Valls s'ha organitzat un concurs de fogueres i, al delta de l'Ebre, desenes de persones opten per celebrar la nit més curta de l'any a la platja. També són molts els pobles on s'encendran fogueres populars. A l'Ampolla (Baix Ebre) o la Pobla de Mafumet (Tarragonès), les revetlles conviuran amb les festes majors. Precisament, a Reus la tradicional hissada de la bandera de la ciutat ha donat el tret de sortida a les festes de Sant Pere, amb propostes destacades per aquesta nit de Sant Joan com ara l'encesa de la foguera a la plaça de la Llibertat, la cercavila de foc i les propostes musicals de bandes com la Troba Kung-fú i Buhos a 'Les Barraques'.
  

---

Notícies relacionades