Política Última actualització Dissabte, 6 de setembre de 2014 05:00 h

Fer de la unitat la nostra gran força

La jungla del procés a nou setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Joan Baptista Basset, Rafael Casanova, Aleix Claramunt, Francesc Costa, Pau Ignasi de Dalmases i Sebastià Dalmau.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Els defensors de Barcelona van viure les divisions pròpies d’una situació crítica, perllongada durant 414 dies dramàtics. Foren capaços, però, de conjuntar les seves forces per oferir una resistència cívica i militar desconeguda a l’Europa del seu temps, veritablement heroica. Fins i tot després de ser abandonats pels aliats internacionals, alguns dels qui s’havien oposat (pel juliol de 1713) a mantenir la guerra ultrança van mantenir-se durant aquells mesos de fúria fidels a les seves institucions històriques i van mostrar la seva absoluta lleialtat al país en morir defensant les muralles de Barcelona. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Basset i Ramos, Joan Baptista (general valencià).

Coherència i genialitat.
Participà d’entrada en les negociacions per a la formació de la Gran Aliança de la Haia i fou el gran líder de l’autriacisme valencià. Enginyer militar, amb la seva perícia com a comandant en cap de l’artilleria de la plaça de Barcelona, fou un dels màxims responsables de la llarga durada del setge. Els darrers dies, quan la gana i el desequilibri de forces era ja massa evident per evitar la desfera, quan gairebé tothom (més enllà del poble resistent) era partidari de la capitulació, ell es mantingué a favor de mantenir la lluita i s’alçà per exigir respecte a la decisió que en prengués la direcció política dels assetjats, és a dir, els anomenats Tres Comuns: «Jo saltaré per on saltarà Barcelona». És un símbol de la disciplina en el combat.
 
Casanova i Comes, Rafael (Conseller en Cap de Barcelona).

Mite amb mala premsa.
Fins al moment de perdre les institucions catalanes la seva sobirania, Barcelona conservà el rang de capital del país (des del febrer de 1714, assumint també els poders d’una Generalitat financerament esgotada) i la seva competència en la defensa, a través dels efectius gremials de la Coronela, una milícia que sorprengué tothom per la seva combativitat. Casanova, jurista conseller en cap de Barcelona des del novembre de 1713, organitzà incansablement la resistència i fou ferit en la batalla final. Encara que experimentà la confiscació del seu patrimoni durant més deu anys, escapa a la presó, conscients com foren les autoritats borbòniques d’ocupació que es tractava d’un home de lleis, incapaç d’articular un moviment de revolta com altres responsables militars. Representa la capacitat de sacrifici allà on correspongui.
 
Claramunt, Aleix (notari botifler).

L’establishment de 1714.
Autor d’un diari titulat "Per desengany dels esdevenidors", Claramunt és dels qui va fugir: creuà la muralla el 24 de juliol de 1713, just un dia abans que es tanqués el setge de la capital catalana. A Premià, a Samalús i a Granollers, on es refugià inicialment, l'ambient se li féu irrespirable: l'entorn el tractava com el que era, un botifler convençut. Acabà establert a Sarrià (per sobre de la futura Diagonal), gairebé en el mateix cordó de setge. Claramunt encarna l'esperit del sector dels catalans que es va posicionar activament contra la resistència. I ho féu des del classisme: els qui havien forçat les institucions a mantenir la lluita fins al final eren la xusma de la ciutat de Barcelona, "molts maliciosos hòmens", autors de "amenassas" i "desmans", als quals qualificava d'estúpids amb un displicent "stultorum infinitus est numerus".
 
Costa, Francesc (capità d’artillers).

Perícia al servei de la defensa.
Als carrers, a les cases de joc i a les tavernes, Un dels personatges més populars de la defensa de Barcelona fou el bombarder Costa. Dugué a terme una intensa activitat com a artiller atacant incansablement les posicions de l’enemic, descavalcant els seus canons i fent miques les bateries borbòniques i els seus servidors. També, en la formació dels altres artillers actius a la Ciutat (molts d’ells, arribats de Mallorca) en l’esclat enlairat amb bombes de metralla: una tècnica que provocà als assetjadors, especialment durant la construcció de les trinxeres d’atac contra les muralles de Barcelona, molts centenars de baixes. Villarroel el visità personalment el 22 d’agost de 1714, després que hagués inutilitzat consecutivament cinc canons borbònics.
 
Dalmases i Ros, Pau Ignasi de (ciutadà honrat de Barcelona).

A l’avançada del DiploCAT.
De família de grans mercaders i de cavallers, era doctor en arts i filosofia des dels divuit anys. Ben viatjat per Castella i Europa (amb un bon coneixement de llengües), fou un gran bibliòfil i formà al Palau Dalmases una des les millors biblioteques de la Ciutat de Barcelona, on prengué cos el cenacle il·lustrat dels Desconfiats, nucli austriacista primigeni. Durant el setge reclamà a Anglaterra l’ajut que assegurés el manteniment de les Constitucions del nostre país, d’acord amb el compromís que els representants de la terra havien pactat amb la reina Anna a Gènova el 1705. Representa, amb Felip Ferran i de Sacirera, ambaixador català a Holanda i també a Anglaterra el 1713-1714, l’esforç de les institucions catalanes en l’obtenció de suport internacional per a la causa de les llibertats del Principat.
 
Dalmau i Oller, Sebastià de (ciutadà honrat de Barcelona).

Jugar-se els quartos.

De família de mercaders d’origen valencià, Dalmau es formà en el comerç, la marineria i el coneixement d’idiomes, ben connectat a l’Europa del seu temps. El 1704 fou detingut amb el seu pare i altres proto-austriacistes per l’odiat virrei Velasco, el primer i últim de Felip V. Participà en gairebé tots els fets militars més rellevants de la guerra. Els Dalmau contribuïren al finançament de la recuperació de Girona el 1712 i a l’evacuació de l’emperadriu l’any següent. I hi posà molts diners. El 1713 aixecà un regiment de cavalleria i l’estiu de 1714 pagà una companyia de 200 artillers. Simbolitza la part de la burgesia emprenedora implicada en persona i amb els seus negocis amb la causa de les llibertats nacionals. Participà en la batalla final i en els tristos procediments de lliurament de la Ciutat.
 
 
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
 
 

---

Notícies relacionades