Prometre l’oasi després del 9-N

La jungla del procés a quatre setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Joan Herrera, Lluís Llach, María de los Llanos de Luna, Àlex Molina, Mariano Rajoy i José Manuel Villegas.

33  

( 2 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Una altra de les eines de confusió del dependentisme, emprades amb profusió aquests darrers dies, ha estat la de prometre grans ofertes d’unicornisme federal per a després de la Consulta que ens volen frustrar. Es tracta que retirem el 9-N a canvi d’una pastanaga que, de tant fer-la servir, ja no és ni de color taronja. Pateixen pel fet que la resposta automàtica a la prohibició de la Consulta sigui la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries amb programa o programes nítidament independentistes. Es tracta d’allargar-ho com sigui, distanciar tant com es pugui els nous comicis de la Consulta, a fi d’obrir un fals temps de diàleg que aconsegueixi que el calendari electoral a Espanya substitueixi el nostre Dret a Decidir pel seu Dret a Diferir.  Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Herrera, Joan(coordinador d’ICV).
Protestar pel no debat que no vols.
Im-pres-sio-nant. No tinc paraules. Sense enrogir-se de vergonya per la contribució feta amb el nomenament del seu representant a la Comissió de Control de la Consulta, dimecres a la nit, en una entrevista a una ràdio espanyola, un dels co-líders d’Iniciativa afirmava que cada dia que passa existeixen menys garanties democràtiques per dur a terme el 9-N. Sense dubte, una nova contribució a la pau i al bon rotllo dels qui fins fa dos mesos predicaven la desobediència. I perquè, en concret, us preguntareu, no hi ha prou garanties democràtiques? Admeto que en sentir la seva argumentació he estat a punt de caure de la cadira: perquè no hi ha debat sobre el sí i el no! Ells, que han decidit no tenir opinió sobre el futur polític de Catalunya, critiquen que ningú no faci campanya! Im-pres-sio-nant.
 
Llach, Lluís(cantant i escriptor).
Disposat a tot.
Dijous, en format d’entrevista a la ràdio nacional, enmig de la muntanya russa d’emocions en què ens trobem, el cantautor de Verges/Porrera/Senegal va donar una autèntica lliçó de bon toc. La seva contribució a aixecar la mirada i a asserenar els ànims em va semblar extraordinàriament sàvia. El 9-N ens plantarem davant del col·legis per votar. Però si, abans, les forces polítiques acorden unes eleccions avançades amb llista unitària, després d’haver retratat com Espanya trepitja i menysprea els nostres drets fonamentals, els seguirem. I si es divideixen, escoltarem que ens diuen les plataformes de la societat civil per continuar endavant. I, cadascú de nosaltres, personalment, estem disposats a posar tota la carn a la graella per contribuir al projecte. Amb generositat i intel·ligència: si no el vàreu escoltar, paga la pena fer-ho.
 
Llanos de Luna, María de los (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Amenaces de virreina.
La representant del Govern Rajoy a Catalunya ha respost a la notícia del nomenament de més de tres-cents coordinadors municipals i a la fixació de prop de dos-cents punts de votació per part dels ajuntaments durant la primera part de la setmana amb una carta amenaçant-los. És la reacció d’Espanya davant l’acte (espectacular i emotiu) durant el qual, el passat cap de setmana, més de vuit-cents alcaldes, convidats pel de Barcelona, van lliurar al president de la Generalitat les mocions en favor de la Consulta del 9-N aprovades pel 97% dels consistoris catalans. Una resposta “Marca España”, després que Enric Millor ja hagués avançat que el percentatge no era prou representatiu perquè a les eleccions locals hi ha molta abstenció.
 
Molina, Àlex(afeccionat del Joventut de Badalona).
Us presentem els homes d’en Fernández Díaz.
Tot i que la simbologia nazi i franquista s’exhibeix als camps esportius espanyols sense cap mena d’entrebanc, descaradament, els catalans tenim prohibit mostrar l’estelada quan viatgem per la península. Segueix el degoteig de casos d’agressió de la policia espanyola contra afeccionats catalans que s’expressen com a independentistes. Segons el ministre i els seus acòlits fer explícit, expressar en festiva llibertat, com vols el teu país és una provocació / falta de respecte. Modèlica, a diferència de l’actitud del Barça en casos semblants (i en general, en relació als desitjos de llibertat del seu país), la reacció del Joventut de Badalona: una nota urgent exigint l’aclariment dels fets i en la qual, diuen, “expressem el nostre absolut rebuig a qualsevol forma de violència i defensem el dret a la llibertat d'expressió”. “Chapeau”.
 
Rajoy, Mariano(president del Govern espanyol).
Subconscient traït.
Els arguments de don Tancredo contra la Consulta que la immensa majoria dels catalans vol acostumen a ser de nivell gallinaci. El més patètic de tots és aquell segons el qual la rebutja perquè es va assabentar per la premsa. Resulta que entre les eleccions de 20-N de 2012 i el moment de l’acord dels sobiranistes sobre data i pregunta, un any i un més mes tard, ell era en estat d’hivernació. El segon és aquell segons el qual, tot i que el Govern espanyol té la capacitat de convocar un referèndum quan li surti dels nassos, els catalans no poden votar perquè la Constitució no ho permet. Però, com mantenir tanta ficció és difícil (i més, amb les pressions internacionals que rep), finalment, aquesta setmana, en un “lapsus” del discurs se li ha escapat la realitat: que no vol deixar-nos exercir els nostres drets fonamentals. Àngela Maria!
 
Villegas, José Manuel(vice-secretari general de Ciudadanos).
Regeneració exemplar.
Digueu-me dolentot, però quan me’l trobo al tren, m’encanta seure de manera que, amb un suau gir de canell que l’aixequi, topi visualment amb la meva carcassa de mòbil amb l’estelada. Aquesta setmana, el diputat i alt càrrec de Ciutadans ha comunicat la decisió d’apartar dues regidores del grup municipal del seu partit a l’Ajuntament de Gimenells i el Pla de la Font per haver-se abstingut en la moció de suport al 9-N, fent viable la seva aprovació per la majoria del consistori. La raó: que la seva postura és "absolutament incompatible amb el posicionament del partit". Després dels casos Cañas, Nart i Mut, el nou far del dependentisme fa una nova passa endavant d’exemplar regeneració democràtica: expulsió sense contemplacions per no obeir les directrius dels de dalt. D’aixó se’n diu treballar fidelment contra la partitocràcia i per les llistes obertes.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.  
 

Notícies relacionades

33 comentaris

Imprimir Enviar