Política Última actualització Dissabte, 3 de gener de 2015 05:00 h

Jaume Marfany: 'No ens cal el 50% dels vots, amb la majoria parlamentaria el procés ha de continuar'

Ens atén a la seu de l’Assemblea a Barcelona i parlem sobre l’ANC, com està el procés i quin ha de ser el full de ruta a segui

Gerard Sesé @gerardsese .- Jaume Marfany és llicenciat en filologia catalana i des de ja fa molts anys que ha treballat i col·laborat en diferents entitats culturals catalanes, ha fet de tècnic de normalització lingüística i professor de català i fins i tot ha conduït programes de televisió, tots enfocats cap a la llengua i la cultura del nostre país. Conjuntament amb un grup de persones provinents de l’anomenada esquerra independentista, ingressa a ERC l’any 1995. Militant de base sense ocupar cap càrrec orgànic fins a l’any 2010, en què deixa la militància per dedicar-se al Moviment per la Independència, embrió de l’actual Assemblea Nacional Catalana. Actualment jubilat, pot dedicar-se amb tranquil·litat al càrrec que des del juny de 2013 ocupa a l’ANC, vicepresident de l’Assemblea i membre del Comitè Permanent. També n’és el responsable de comunicació i relacions internes integrat en l’àrea de Comunicació. 

Jaume, ja t’has autoinculpat?
Sí, el primer dia. Vam estar allà fent suport a tota aquella cua que hi havia. Gent que, fins i tot, sabia que no entraria al jutjat perquè el tràmit era molt lent. Tothom buscava la imatge d’una gran quantitat de gent per autoinculpant-se.

He vist a la web... unes 600 persones?
Segurament més, perquè hi havia gent que venia i després de fer molta cua, marxava. Però vaja... entre 600 o 800 persones.

Sé que parlar de xifres a l’ANC no us agrada però... pot ser una xifra menor a l’esperada? La gent està cansada?
Bé... cert que no ens agrada parlar de xifres.  El primer dia, la resposta va ser bona. Pensa que aquesta es fa, només, en 24 hores tot i que ho teníem tot bastant preparat. També s’ha de tenir en compte que és un 23 de desembre, dates nadalenques... és complicat que la gent es mobilitzi. A més, sabem que és una acció merament simbòlica que serveix per donar suport a les nostres institucions i càrrecs institucionals. La gent entén que si no hi va el procés no se’n ressentirà. La xifra de persones que ho estan fent és més que suficient.

El procés no se’n ressentirà dius... i com està ara el procés?
Ara mateix, el procés està en ‘standby’. No en perill però sí en aquest estadi. Si no avança sí que podrem dir que està en perill però encara no. Ja ha passat un mes i mig del 9 de novembre i bona part de la gent està desencisada (i és lògic) perquè molta gent ha fet molta feina durant dos anys, ha fet tot el que se li ha demanat i el que calia fer. Ara veu que el procés s’enroca tot just quan arriba a l’última fase, quan els protagonistes  són els partits polítics. Ho hem de desencallar, s’ha de desencallar i això vol dir eleccions.

Clar... però aquí està el ‘quit’ de la qüestió: no es desencalla perquè no sabem com hi aniran...
El més important no és el ‘com’, tothom parla de candidatures i de llistes, sinó el ‘què’. A la declaració de Cornellà, que encara és vigent, nosaltres parlàvem d’una candidatura unitària (que sembla que la gent només es va fixar en això) però també parlàvem del ‘què’, que és la clau. Què anem a fer amb aquestes eleccions?

Segons el que em dius... s’alimenta un xic la idea que l’ANC està rebent pressions perquè abandoni la idea de la llista unitària...

La resta de l'entrevista en aquest enllaç 

---

Notícies relacionades