Antoni Castellà: Quan Catalunya sigui independent, CDC i UDC haurien d'anar per separat
El Secretari d'Universitats i militant d'UDC afirma que si les eleccions són per substituir el referèndum no tindria cap problema d'anar amb la CUP
5
( 6 vots )
CarregantGerard Sesé @gerardsese .- Antoni Castellà és, ara mateix, la cara més visible de l'independentisme dins d'Unió. Ell ho sap. De fet, des que va decidir entrar a Unió havia desitjat que arribés aquest moment: que el seu partit fes el pas definitiu cap a les tesis independentistes. Ell farà tot el possible perquè la votació a la que es sotmetrà la militància d'UDC guanyi l'opció sobiranista. Polític des fa anys, s'ha dedicat a l'Ajuntament de Barcelona i al Parlament de Catalunya. Actualment, és secretari d'Universitats i Recerca de Catalunya i ha apagat amb una bona gestió l'incendi creat pel Ministre Wert i el seu últim decret. Parlem amb ell sobre actualitat del país, del seu partit i de la situació a les nostres universitats.
Una legislatura complicada aquesta: s’ha reduït un 24% el pressupost destinat a universitats… Com es gestiona això?
Correcte. Com en tots els àmbits de l’administració hem tingut una crisi molt forta a les finances públiques. Des del 2013, però, no hi ha hagut cap més reducció en el pressupost públic i ha de ser així perquè hem tocat el límit. S’ha de dir que les prioritats del Govern sempre han estat, primer, Sanitat, Educació i Benestar Social i, a partir d’aquí, Universitats i Recerca. Aquest 24% acaba sent la suma de la reducció de sous del decret Zapatero, la reducció de la paga extra, la reducció del fons d’acció social i la no cobertura de jubilacions. Si a tots aquests percentatges li sumem la compensació dels ingressos per l’augment de taxes, ens dóna el 24%. La reducció de sous i l’augments de preus han fet possible que la retallada no afectés la qualitat del sistema públic d’universitats.
No s’ha notat?
A la majoria de rànquings d’universitats, les universitats catalanes han millorat les seves posicions. Això diu molt dels professionals docents i dels funcionaris ja que, malgrat l’impacte a les seves nòmines, han seguit amb les seves responsabilitats d’una manera molt intensa i això es demostra en els resultats.
Em va molt bé que em digui que hi ha hagut un increment de taxes. El preu del crèdit... Es calcula que el 2011, les aportacions monetàries dels estudiants representaven, de mitjana, un 12% de les despeses totals de les universitats públiques, mentre que el curs 2013 havia augmentat fins al 20%.
Més del 20% no podria ser perquè no està permès. El 80% del que costa la universitat ho segueix pagant la Generalitat de Catalunya. Al 2011 la decisió que vam prendre va ser que no s’havia de basar tot en les retallades sinó que calia augmentar els ingressos. Va ser un debat pactat amb els rectors de les universitats. I és important dir que la pujada del 20% no és lineal, no és igual per tothom. A Catalunya, per primer cop, els estudiants paguen en funció de la seva situació econòmica. N’hi ha que paguen més i n’hi ha que paguen menys tot i haver pujat les taxes. Això es fa a través del fons de beques Equitat que no havien existit mai en la història de la Universitat i que són uns 30 milions d’euros, aproximadament.
Vostè va fer una primera valoració positiva sobre el decret Wert... La segueix fent?
Crec que s’ha espanyolitzat molt tot aquest debat. El decret diu exactament que el que abans decidia el Ministeri ara ho podem decidir des d’aquí a Catalunya. Només per això ja és bo i podria finalitzar el debat. Em sorprenien, a l’inici, algunes reflexions que demanaven la retirada del decret. Si així fos, Madrid tornaria a tenir el control. En un moment en que estem preparant estructures d’Estat, i jo sóc dels que crec que les hem de crear i tenir, seria una contradicció voler-lo retirar.
Si això és així, aquí hi ha hagut un error de comunicació important...
Només cal llegir el BOE. El debat s’ha espanyolitzat profundament. El “Sindicato de Estudiantes” va ser el primer a oposar-s’hi, i és un sindicat de to clarament espanyol. El problema d’aquest decret, també, és bàsicament que el firma el ministre Wert. Ha tingut una gestió en l’àmbit de l’educació francament millorable. Fixi’s que si anem al 2006, Catalunya ja reivindicava els 3 anys ja que aquí solem mirar cap a Europa. Els espanyols sempre han volgut el 4 perquè els aprovava a l’Amèrica Llatina. El més important és que, ara, decidim nosaltres.
I què podrem decidir?
La resta de l'entrevista en aquest enllaç
Imprimir
Enviar
25
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat