Àlex Santaló trasllada en vinyetes la seva lluita contra el càncer

El guionista i dibuixant de '17 vivir, revivir, sobrevivir' lamenta que "encara hi hagi tabús" sobre aquesta malaltia

19  

( 5 vots )

 Carregant

Barcelona (ACN).- L'il·lustrador i caricaturista barceloní Àlex Santaló ha publicat recentment el còmic '17 vivir, revivir, sobrevivir' (eVolution Comics, un segell de Panini Comics), en el qual trasllada a les vinyetes la seva lluita contra el càncer. Santaló s'ha enfrontat en dues ocasions contra la malaltia, la primera quan tenia 17 anys i la segona als 34, i ha decidit plasmar-ho d'una forma realista, "sense edulcorar cap situació ni fer-la més greu per buscar la llàgrima i el drama". En una entrevista a l'ACN, ha afirmat que la idea "és normalitzar" el càncer perquè "encara hi ha certs tabús" sobre la malaltia. "El còmic és un agraïment a tota la gent que ha estat al meu costat i que són els qui més van patir". És autor també d'aquest dibuix pel directe!cat.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

Àlex Santaló, càncer

Eric Abidal ha escrit el pròleg
 
El que va ser jugador del Barça, el francès Eric Abidal, qui també va sofrir un càncer, ha escrit el pròleg del llibre de Santaló. L'autor ha explicat que va ser possible perquè col·labora al web del periodista esportiu Martí Perarnau, qui ha escrit un llibre sobre Josep Guardiola. "A mi em feia gràcia que em fes el pròleg Eric Abidal perquè sóc molt culé, seguidor d'ell i em vaig emmirallar amb el que em passava. El Martí va moure els fils, va parlar amb Guardiola i ell ho va moure fins que Abidal va contactar amb mi".

Santaló ha explicat que el còmic va sorgir en el moment en què estava malalt per segona vegada als 34 anys. Ell quedava amb la seva família i amics i un d'ells, Marc Pastor, li va explicar que per escriure el llibre 'La Mala Dona' es va basar en una experiència que havia viscut. Pastor li va suggerir en aquell moment a Santaló que fes un còmic sobre el càncer que havia patit. En un primer moment, no ho va contemplar perquè, com ha assenyalat, no li agrada parlar de les seves coses. Tot i això, mesos després a partir d'una situació molt quotidiana, mentre veia el film 'Acorralado', va començar a escriure i va sortir tot el que li havia passat.
 
Ha destacat que la creació del còmic va ser força automàtica. "Potser m'ajudava explicar-ho", ha reconegut, tot i que ha declarat que no pensava molt en la part de catarsi. Santaló buscava amb el còmic "agrair a la gent que ha estat" amb ell en les etapes més dures com els metges, pares, família i amics. "El còmic és un agraïment a tota la gent que ha estat al meu costat i que en el fons són qui més van patir". Ha recalcat que el seu entorn va patir més que ell el càncer: "El malalt és un pacient, tu estàs allà i no has de tenir res més que paciència i deixar-te fer. Els que fan coses i es preocupen són els altres", ha afegit.
 
Santaló també volia plasmar al còmic la idea que si a una persona té càncer o en té algú proper a ell s'ha d'oblidar de la pregunta: "Per què a mi? La pregunta et sorgeix però és absurda perquè si t'ha tocat, t'ha tocat. És com la loteria però sense jugar-hi". Segons l'autor de la novel·la gràfica, si hi ha algun missatge és que s'ha de gaudir al màxim en aquell moment dins de les possibilitats de cadascú.
 
Santaló ha dit que la història està explicada amb salts endavant i endarrere. De fet, en un primer moment, ho va escriure d'una forma cronològica. Primer quan tenia 17 anys i després als 34 quan li detecten un altre tumor. "Vaig voler mostrar les diferències entre la diagnosi en els dos casos com la diferència de com es viu als 17, quan estàs rodejat dels teus pares, el germà i amics de l'escola, i com es viu als 34, quan ja vius amb la teva parella i els pares no juguen un paper tan important". L'evolució de la malaltia també va ser diferent. De fet, als 17 anys hi va haver dues operacions i un tractament de nou mesos de quimioteràpia i als 34 "simplement" li van fer una intervenció.
 
L'autor ha manifestat que és un còmic força realista: "No he volgut edulcorar cap situació ni fer-la més greu per buscar la llàgrima i el drama". Ha manifestat que clarament que hi ha moments dramàtics. "Quan tens 17 anys i et diuen que tens càncer t'acolloneixes, plores i et deprimeixes, però no volia" donar molt pes a aquests moments. De fet, ha ressaltat que en els moments més dramàtics apareix "l'humor negre destraler" i així és com realment va viure la malaltia.
 
Els superherois
 
Al còmic hi ha moltes referències a la cultura popular de còmics sobre tot de l'univers de superherois de DC i Marvel amb referències a personatges com el Joker, La Cosa, Hulk, Batman, Superman o fins i tot a Alien. "Haver mamat tota aquesta cultura durant molts anys fa que qualsevol situació instintivament la relacionis amb això". Així mateix, ha ressaltat que tot el tema del cinema, la literatura i dels còmics "serveix com a evasió" i durant l'època en la que va estar malalt es va submergir en aquest món per evadir-se. "Jo estava confinat en un llit i per tant si et passa, llegeix, mira pel·lícules, escolta música perquè sinó el dia a dia t'acabes deprimint".
 
Santaló ha ressaltat que no podia comparar la seva situació amb els superherois: "Una persona amb càncer és un malalt i no se li ha de donar més voltes, ni tampoc amagar el tema". En aquest sentit, ha afirmat que "la història és bastant frontal de posar les coses sobre la taula. Si tens càncer, en tens, i si t'han d'extirpar el que sigui t'ho extirpen i tires endavant. La idea és normalitzar tot això i sembla mentida però encara hi ha certs tabús". Ha dit que encara se sent que una persona pateix "una llarga malaltia" quan el que té és un càncer.
 
Ha reconegut que li va costar molt dibuixar-se al còmic. De fet, al final de la novel·la gràfica es veuen diferent proves i versions d'estils diferents. "He dibuixat moltes coses, des de còmics humorístics, col·laboracions amb Cels Piñol dibuixant els seus personatges fins a il·lustració més realista, i havia de trobar un estil que m'hi sentís còmode. Dibuixar-me a mi i la meva família és complicat, però un cop t'hi poses els converteixes en personatges i tires endavant". El còmic és majoritàriament en blanc i negre, menys quan apareixen superherois. "Això em permetia jugar amb el fet que en els moments fantàstics del còmic es diferenciés bé la realitat i la imaginació". També creu que aquest tipus d'històries més crua "li enganxa bé" el blanc i negre. 

Notícies relacionades

19 comentaris

Imprimir Enviar