La festa continua i la pagues tu

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

13  

( 7 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Tot i les burdes operacions de maquillatge de Montoro a tres mesos de les eleccions, basades en una anecdòtica requisició als directius d’empreses públiques per a que viatgin en classe turista, set anys després de l’esclat de la crisi (això no és alta velocitat, precisament), el cert és que els nous pressupostos que prepara el Govern espanyol consagran una vegada més la bogeria de l’AVE, amb una partida d’execució en noves línies que supera tota la despesa social de la Generalitat. Per postres hem d’entomar la inversió de 160 MEUR feta en el Museo de la Monarquía, que obrirà a principis de l’any vinent, la major inversió cultural que, benvolgut lector, has contribuït a pagar a Madrid en el que portem de segle. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

García Albiol, Xavier(candidat del Partido Popula al Parlament de Catalunya).
Coordinar el joc brut.
Finalment, en tancar, s’ha confirmat la incorporació de l’ex-ciudadana i professional tertuliana Esperanza García a la llista del PP: és hora de cobrar els serveis prestats. Us ho heu de mirar pel cantó bo: una tertuliana menys disposada a mentir fins a la darrera paraula. Enretant, una nova investigació del perfil de twitter @elsomatent posava de relleu dijous l’entrevista mantinguda en un restaurant de Barcelona (sembla que no era La Camarga) entre el candidat popular-xenòfob i Ignacio Cusidó, director general de la Policía Nacional espanyola. Sembla que en aquest país de pandereta al qual ens volen amollats, és molt normal que un candidat electoral del partit del Govern s’entrevisiti amb un alt càrrec del Ministeri de l’Interior per coordinar estratègies. A les poques hores, García Albiol viatjava a Salou per començar la seva campanya farcida de populisme i al servei del desprestigi dels mossos d’esquadra.
 
Juanes, Ángel (vicepresident del Tribunal Suprem espanyol).
Divorci a l’espanyola.
En una entrevista a la ràdio de referència de l’esquerra hispànica, l’expresident de l’Audiència Nacional i membre de Jutges per la Democràcia, ha parlat de “drama” en referir-se a la situació de Catalunya. Segons sembla, es tracta de tornar-nos bojos, tal i com ja es va intentar el 9-N. Primer es tanquen totes les vies normals per a l’exercici dels drets polítics fonamentals. Després, quan les víctimes s’empesquen alguna sortida substitutòria (9-N), de fet, només simbòlica, es denuncia la manca de garanties democràtiques del procediment. Ara, de cara al 27-S, repetim l’operació de manera kafkiana: no val fer del 27-S unes eleccions plebiscitàries, és poc democràtic. Alternatives per a l’exercici de la democràcia, doncs? Cap ni una. Trobar a faltar un procediment com el quebequès i parlar dels problemes d’un divorci traumàtic, com si Espanya concebés la possibilitat d’aplicar-lo d’alguna altra manera. Esperpèntic.
 
Pont, Albert (president del Cercle Català de Negocis).
Una Estat al servei de Madrid.
L’argumentari de la catàstrofe sobrevinguda com a conseqüència de la ira desfermada del maltractador s’esgota per moments. És molt pobre i opera només en el nivell més epìdèrmic. És una delícia, en contrast, llegir les raons tranquil·les d’Albert Pont. Espanya no és més que una construcció històrica al servei de la capitalitat política de Madrid. Ara, en particular des de la Transició, el seu establishment ha decidit que també volia esdevenir el gran centre econòmic peninsular. I en aquest joc els catalans no tenim res a guanyar i tot a pedre. El que s’esdevé en aquests moments és una lluita de poder per exterminar-nos com a pol econòmic que encara competeix amb eficiènca, tot i fer-ho amb un braç lligat a l’esquena. El rècord exportador així ho demostra: imagineu-vos el que podríem fer disposant dels nostres recursos.
 
Rabell, Lluís(candidat de CSQEP al Parlament de Catalunya).
Clarament enrera.
Que la confluència entre Podemos i ICV-EUiA va camí d’un resultat fluixet comença a ser una evidència. Els vint escons i la segona posició el 27-S comencen a aparèixer com un objectiu força difícil. Iniciativa és ara mateix un zero a l’esquerra i els de Pablo Iglesias estan en clara regressió a totes les enquestes. Mentre les adhesions a la llista transversal Junts pel Sí s’enfilaven aquesta setmana fins a superar els quaranta mil voluntaris del 9-N, només 2.935 persones participaven en la validació de la llista i el codi ètic dels QWERTY, en un procés modèlic, per cert, que no donava opció votar per la no acceptació. La xifra representa només un descens del 56% respecte e les 4.583 persones que van participar a les primàries de Barcelona en Comú. Ja és patent que l’invent no funciona i ells ho porten molt malament.
 
Romeva, Raül(candidat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya).
De cara a barraca.
El dependentisme busca per terra, mar i aire fer del 27-S unes eleccions autonòmiques que perpetuïn l’autonomisme. És las tasca a la qual estan consagrats els partits del sistema i els mitjans que han configurat l’estafa dels darrers trenta-cinc anys, el que ens ha portat al règim feblement democràtic i desbordadament corrupte on som. El líder de Junts pel Sí va passar per les pàgines d’”El País” per rebre un bany d’autonomisme. I se’n va en sortir amb intel·ligència. Encara que els faci mal, han d’anar assumint que això no va de qui mana divuit mesos o qui presideix la gestoria. Que es tracta de fer la independència i d’iniciar un procés constituent de caràcter popular que desbordarà, naturalment, l’estret marc legal que ens ha imposat, en forma de dogal, el règim espanyol. Autonomisme o llibertat, res més.
 
Sánchez, Jordi(president de l’Assemblea Nacional Catalana).
Meridianament confús.
El màxim dirigent de l’ANC no ha estat del tot afortunat aquesta setmana. De fet, el repte de la Meridiana planteja un escenari molt difícil. Com intentar que no es despengin els de sempre sense aigualir el missatge. I, en alguns moments, el discurs grinyola. Aquests dies, Jordi Sánchez ha insistit en que farem una declaració d’independència si el Govern espanyol no accepta la celebració d’un referèndum. Evidentment, es tracta d’un simple recurs dialèctic, perquè tots sabem que mai cap executiu central l’acceptarà. El problema és que, d’acord amb el programa de la candidatura que va impulsar l’ANC, el referèndum que no ens van deixar fer el 9-N el farem, efectivament, el 27-S i el seu resultat, si guanyem, ha de ser per força vinculant. Una vegada el poble de Catalunya s’hagi expressat i si ho fa prou explícitament, no ha d’existir, doncs, cap possibilitat de contradir el mandat popular.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 

Notícies relacionades

13 comentaris

Imprimir Enviar