Política Última actualització Dijous, 27 d'agost de 2015 14:45 h

El català única llengua oficial de la República catalana?

El jutge Vidal defensa que el català ha de ser l'única llengua oficial però s'ha de reconèixer al castellà un "règim especial" que el diferenciï de la resta de llengües estrangeres.

(ACN).- La llengua en una futura República Catalana ha centrat la majoria d'esmenes presentades pels ciutadans al projecte de nova Constitució Catalana. Des de fa sis mesos, un grup de 20 juristes -inclòs el jutge Santiago Vidal- treballen en unificar tres propostes de constitució i en recollir les esmenes que els ciutadans presenten a través d'un web. En sis mesos, se n'han recollit més de 2.000. Vidal ha avançat que el text es presentarà a la societat i al Parlament a la tardor, després del 27-S i abans de les eleccions al Congrés
 

A finals de gener el grup de juristes liderats per Santiago Vidal va donar a conèixer l'esborrany de Constitució Catalana en el qual feia mesos que treballaven. Llavors, també van presentar-se dos esborranys més, el d'un grup de juristes de l'ANC i el d'un equip de cinc professors catalans de dret a l'estranger.
 
Des de fa sis mesos, un total de 20 juristes dels tres sectors treballen per unificar els tres textos i també incloure-hi les esmenes presentades pels ciutadans. Fins al moment, se n'han presentat més de 2.000 a través del web www.unanovaconstitucio.cat. Cada ciutadà es pot registrar i, de manera anònima, fer fins a cinc aportacions, ja sigui esmenant algun dels 97 articles o fent noves aportacions.
 
Fins al moment, els apartats que més debat han generat al web han estat els dedicats a la llengua (al capdamunt, amb 221 esmenes), l'organització territorial o el tema militar. La proposta de Vidal, per exemple, deixa clar que Catalunya serà un estat sense exèrcit. En canvi, hi ha ciutadans que demanen que el servei militar sigui obligatori. Pel que fa al tema territorial, hi ha diferents posicions, des de qui desitja eliminar Vegueries o consells comarcals o qui demana més pes pels ajuntaments.
 
Debat entorn a la llengua
 
Segons ha exposat el jutge, el tema de la llengua i la convivència entre el català i el castellà són aspectes que han generat molt debat. Segons apunta, les propostes ciutadanes passen per diferents opcions. Ara la tasca dels juristes és la d'incorporar al text aquelles esmenes que consideren adients (n'hi ha algunes que Vidal qualifica "d'inaplicables").
 
Segons avança Vidal, el que tenen clar és que en l'esborrany de Constitució Catalana el català ha d'aparèixer com a única llengua oficial de la República. Ara bé, també reconeix que el castellà ha de tenir un "règim especial" que la diferenciï de la resta de llengües estrangeres. "És la llengua del país veí i això ha de tenir un reconeixement", ha manifestat. Per exemple, ha apuntat que haurà de ser d'ensenyança obligatòria a l'escola.
 
Un altre dels apartats pel que fa a la llengua afecta l'aranès. Segons ha apuntat el president de la fundació les Voltes, Joan Matamala (impulsors del web), hi ha peticions perquè es reconegui el dret a l'autodeterminació de la Vall d'Aran, de la mateixa manera que també el reclama Catalunya.
Per això, en el redactat final de la Constitució Catalana hi pot haver alguns articles que no siguin de posicionament unitari i que hi hagi vots diferenciats o redactats alternatius que s'esmentin a peu de pàgina.
 
La presentació, a la tardor
 
El jutge Santiago Vidal ha anunciat que el projecte final de Constitució Catalana es presentarà a la societat i al Parlament a la tardor, després del 27-S i abans de les eleccions al Congrés, previstes per a finals d'any. Segons Vidal, han parlat d'aquest esborrany amb els principals partits catalans i tots estan d'acord en dir-los que, en cas que el resultat electoral sigui favorable a la independència, tindran en compte la feina feta pels juristes. "Ens diuen que els agrada la música però no la lletra", ha puntualitzat.
 
De fet, des del grup de juristes tenen clar que el document que estan elaborant no serà el redactat futur de la nova Constitució Catalana, però sí que esperen que sigui una base de treball per a la convenció constitucional que preveu el full de ruta.
 
A més, Vidal es mostra convençut que el poble de Catalunya es pronunciarà a les urnes de manera favorable a la independència i que, per tant, tota la feina que hauran fet de generar debat entre la ciutadania tindrà valor. "Volem ser un estat democràtic i que faci les coses diferents, no com a Espanya que la Constitució es va redactar només per set persones escollides a dit i que algunes parts, com la de la unitat d'Espanya, van haver de passar pel filtre militar", ha criticat.
 
La suspensió de Vidal, a resoldre's al ple del Suprem
 
El jutge Vidal està suspès de sou i feina des del març - i durant tres anys- per haver redactat un projecte de Constitució Catalana. Davant d'aquesta decisió, va interposar un recurs a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem. Segons ha anunciat aquest dijous, va rebre a finals de juliol una resolució d'aquesta sala comunicant-li que elevaven el seu cas al ple del Tribunal Suprem.
 
Segons ha explicat Vidal, la sala pren aquesta decisió a causa de la "rellevància" que pot tenir el seu cas ja que no hi ha cap precedent de suspensions a jutges per participar en la redacció d'un document jurídic. "Per tant tindrem una sentència de tot el Tribunal Suprem analitzant si els jutges espanyols tenim dret a la llibertat d'expressió i podem discrepar de la pròpia constitució espanyola", ha manifestat.