Podemos comença el procés d’absorció d’Iniciativa per Catalunya
Iglesias evidencia la OPA amb el seu avatar a twitter on es llegeix “Catalunya Sí que es Pot és Podem”
16
Carregant Que Lluís Franco Rabell i l’invent de Catalunya Sí que es Pot no tira, és una obvietat. És per això que Pablo Iglesias o Íñigo Errejón no han vingut a fer un acte de suport puntual a la confluència d’esquerres. De fet, els han vingut a fer la campanya. De fet, és un joc d’interessos mutu: a Podemos li interessa venir a rascar vots del PSC, i a ICV els interessa tenir un ganxo mediàtic per treure el cap en campanya, ja que no han estat capaços de trobar una altra Ada Colau com a candidat a la Generalitat.
Comparteix
TweetEtiquetes
Camats i Herrera es venen al ‘diable’
Des del 10 de novembre de l’any passat que Herrera i Camats van iniciar les súpliques per pactar amb una Podemos que aleshores estava en auge a tot Espanya. Iglesias omplia pavellons amb els seus mítings que acústicament recorden la cantarella d’un dirigent populista veneçolà exaltat. El fracàs de Podemos a Andalusia el passat 22 de març i la proximitat de les eleccions municipals finalment van fer que Iglesias i Podemos es repensessin les aliances territorials amb d’altres forces. El partit populista ja s’anava desinflant a les enquestes i calia un cert revulsiu, si volien seguir aspirant a la presidència espanyola. Malgrat això, IU seguia i segueix rebutjada. Finalment, una visita de Pablo Iglesias desencallava les negociacions i naixia l’embrió de Catalunya Sí que es pot.
Joan Herrera i Dolors Camats a partir d’aquell moment es veien obligats a fer un pas enrere, un cras error ja que malgrat Iniciativa tot i ser la força gran –a Catalunya- en aquesta coalició, havien de cedir obligatòriament el pas als dirigents de Podemos i a la persona que fos l’escollida per encapçalar la futura CSQEP. Teresa Forcades es postulava i Podemos va preferir rebutjar-la. ICV encara va tenir força per evitar que Dante Fachín fos escollit el candidat oficial, malgrat que ja ho era de Podemos. Finalment, al darrer moment, CSQEP posava sobre la taula la carta de Franco Rabell, el president de la FAVB, un activista veterà amb un posat de rondinaire molt per sobre al que Joan Herrera ens tenia acostumats.
Catalunya, com a simple etapa de les eleccions espanyoles
A Podemos li interessa Catalunya el mateix que el que li pugui interessar tant al PSOE com al PP: res. Podemos ha desembarcat amb força al Principat a traure vots del PSC, i a manllevar el control de CSQEP a Iniciativa. Pablo Iglesias és molt clar als mítings quan adverteix que volen els vots del PSC, i quan parlen dels ajuntaments del canvi. Els ajuntaments del canvi (Badalona, Barcelona...) estan governats per coalicions en les que s’inclou Podemos, però no necessàriament n’és el pare. Iniciativa malauradament ha comprat el discurs, i la seva presència a les institucions s’ha diluït. De la marca ecosocialista ja no quedarà pràcticament res a tot el principat passat el 27S.
Un altre símptoma que Coscubiela i Franco Rabell han picat, és que inconscientment han comprat allò de mirar de matar dos pardals d’un tret i treure’s de sobre en tres mesos a Artur Mas i a Mariano Rajoy. Coscubiela, en el míting d’ahir a Sant Boi deia que Podemos havia vingut a donar suport, i que després ells els correspondrien anant a donar suport a Fuenlabrada. Coscubiela s’autoenganya. Possiblement Pablo Iglesias hagi fet més mítings que ell en aquesta campanya electoral. Iglesias ve a marcar territori i a que l’aclamin a ell. De fet és Podemos qui els està fent la campanya. No en va, la gent assisteix als mítings perquè hi va Iglesias, que és el ganxo. És més, els mítings acostumen a estar plens de gent de la organització amb samarretes de Podemos. De la marca catalana d’ICV o EUiA, ni rastre.
La CUP ja ho anat denunciant. No hi ha revolució real que es pugui fer a Catalunya si hom ha d’esperar primer que es produeixin canvis a Espanya. Aquest és precisament el discurs de CSQEP: obtenir un bon resultat a Catalunya per entregar-lo a Podemos i intentar canviar Espanya i després seguir pidolant a aquest “govern amic”. CSQEP sempre defensa que la independència no és necessària en sí, sinó el que cal és un govern amic a Espanya. Una altra vegada. Zapatero ja va ser un president amic i avui Catalunya es troba a les portes d’una DUI.
OPA descarada
Pablo Iglesias, obsessionat a tenir un control del temps mediàtic i de treure el màxim rendiment de les seves aparicions televisives, s’ha apoderat aquest matí de la marca Catalunya sí que es pot, com es pot llegir al seu avatar de twitter: “Catalunya sí que es pot és Podem”. Més clar, l’aigua. Interessa que la força es visualitzi com a Podemos ara que ells no han tingut el suficient valor com per presentar-se en solitari a Catalunya (en previsió de la nata que els esperava). Avui Herrera ha tornat a sortir en un petit tall televisiu després de molts dies perdut. Hi ha qui deia que les llistes de Podemos, on teòricament s’hi ha d’incloure ICV a les generals inclourà a Joan Herrera, però ara mateix aquest extrem és improbable. Mentrestant, Rabell queda relegat a un segon pla i Iglesias, cada vegada està més a prop d’absorbir la històrica marca evolucionada del PSUC, ICV.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat