Tot allò que no saps de... Carme Chacón

La cap de llista del PSC el 20D té una ambició insaciable, utilitza les relacions sentimentals i l’espanyolisme per grimpar, però de moment ha fracassat en l’intent de liderar el PSOE

15  

( 8 vots )

 Carregant

Seguim el cicle de perfils de caps de llista per les eleccions espanyoles del 20D  amb un plat fort: Carme Chacón, la número 1 pel PSC. 

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

20D, carme chacón, perfils20D, PSC

Qui és: una política ambiciosa com ningú que ha fracassat estrepitosament

Una fosca història d’ambició personal per fer-se amb el comandament d’un Estat, basada en la vella estratègia de teixir relacions personals i sentimentals, on grimpar per sobre d’altra gent és essencial i on la ideologia que es pregona és només un mitjà secundari per arribar a un fi. No és el guió d’una pel·lícula de suspens, sinó el perfil que no s’explica de la cap de llista per Barcelona del PSC-PSOE en les properes eleccions, Carme Chacón. De moment, l’aparent gran currículum de la dirigent política d’Esplugues de Llobregat no és res més que la carcassa d’un fracàs personal de moment en el seu objectiu únic: governar Espanya.

Què vol: aconseguir liderar el PSOE i arribar a presidenta d’Espanya

El seu al·licient de vida principal és arribar a dalt de tot del seu partit, a la secretaria general del PSOE i, així, poder ser candidata a presidir Espanya. Ho va demostrar el 2012 plantant-li cara a Alfredo Pérez Rubalcaba en les primàries per liderar la formació, un fracàs per Chacón que va veure com per pocs vots va perdre la que podria haver estat l’única oportunitat per satisfer la seva set de poder.

Com ho intenta aconseguir: teixint relacions sentimentals i entonant el discurs espanyolista acèrrim per interès

Com pot ser que només vuit anys després de entrar a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat el 1999 com a regidora, va esdevenir ministra de vivenda amb 36 anys? La seva relació sentimental que va arribar a casament amb l’amic personal de Zapatero i secretari d’Estat de comunicació (2004-2005) Miguel Barroso, 16 anys més gran que ella, la va catapultar dins el cercle de confiança del llavors líder del PSOE. La rumorologia diu que Chacón també va flirtejar amb Rubalcaba però que va acabar triant Barroso, que precisament tenia una gran amistat amb Pedro J Ramírez. De cop, la política d’Esplugues entrava a l’establishment per la porta gran i esdevenia la nineta dels ulls de Zapatero.

Així, el llavors director d’El Mundo, afamat d’exclusives, influència i de tenir un cable directe amb La Moncloa de ZP, veia en la figura de Barroso el mitjà per aconseguir el seu objectiu. Per acontentar-lo, va col·locar l’exdona del polític socialista al capdavant del suplement d’El Mundo ‘Yo Dona’. A més, també per assegurar-se caure en gràcia d’una possible successora de ZP, va ajudar tant com Barroso a crear el personatge de Chacón com a política carismàtica i estimada. Dels dos va ser la idea de fer passar revista a l’exèrcit o anar a visitar les tropes a l’Afganistan a la recent nomenada ministra de defensa el 2008, embarassada de 8 mesos

Quina és la seva ideologia: espanyolisme extrem per interès

La voluntat de teixir relacions personals ha estat el mitjà principal de Chacón per grimpar, lluny de la vàlua política o de la ideologia. De fet, ella sempre ha destacat per un espanyolisme confés combinat amb un anticatalanisme exacerbat. Amb tot, seria capaç de vendre qualsevol altra idea si la pogués ajudar al seu objectiu, però ha optat per ser un símbol de la unitat d’Espanya perquè és conscient que mai cap català ha arribat a dalt de tot del PSOE ni de l’executiu espanyol.

Un obstacle que ha intentat sortejar sent molt patriòtica, participant del PSC només per aconseguir l’acta de diputada al Congrés en les successives eleccions i maximitzant els seus orígens andalusos –ho va demostrar començant la campanya de les primàries de la secretaria general del PSOE al poble del seu pare.

Què ha fet pels ciutadans: desnonar, vendre armes i mercadejar amb Catalunya

En menys d’un any al capdavant del ministeri de Vivenda i just quan va esclatar la crisi, Chacón va afirmar a finals de 2007 que impulsaria 10 jutjats a tot l’Estat que servissin específicament per fer desnonaments ‘express’. Ja com a ministra de Defensa (2008-2011), no va fer res per aturar el gegantí negoci d’exportació d’armes. Un informe de l’ONG Justícia i Pau de 2011 deia que l’any anterior, les exportacions havien ascendit a 1.228 milions d’euros, un increment del 388% respecte el 2001. A més, el tarannà de Chacón com a política queda palès amb fets com el de demanar a Joan Tardà (ERC) retirar l’esmena a la totalitat de la Llei de Memòria Històrica el 2008 a canvi de salvar Ràdio 4, amenaçada de desaparèixer.

Què hi ha a més de la política per Chacón: gairebé res

Té 44 anys i en porta 14 vivint de càrrecs públics. Va ser regidora a Esplugues de Llobregat durant vuit anys (1999-2007), cosa que va compaginar durant uns anys amb la feina de diputada al Congrés (2000-2013). De 2007 a 2011 va ser ministra de Vivenda primer, i de Defensa després i només el 2013 va deixar momentàniament la política per anar a donar classes a Miami. Però no per vocació, sinó com a conseqüència del fracàs per encapçalar el PSOE i d’intentar aturar el PSC de votar en contra del germà gran en una resolució sobre el dret a decidir. Els socialistes catalans hi van votar a favor excepte ella.

Així, tot i que té un currículum educatiu remarcable i ha arribat a fer classes a la universitat, tot ha girat al voltant de la política, ja que amb 18 anys ja es va apuntar a les joventuts del PSC. Fins i tot al seu fill, que podria haver passat per davant de tot, el va utilitzar per guanyar popularitat quan estava embarassada i quan va néixer.
 

Notícies relacionades

15 comentaris

Imprimir Enviar