Més de 100 càrrecs electes municipals de la CUP-Poble Actiu a favor de l’acord amb Junts pel Sí

El manifest titulat “Ni un pas enrere cap a la independència” demana l’inici de la desconnexió efectiva, immediata i real amb l’Estat Espanyol

14  

( 6 vots )

 Carregant

Més de cent càrrecs electes municipals de la CUP-Poble Actiu, tant de l’actual mandat com d’anteriors, han impulsat un manifest en què reclamen un acord que permeti al Principat de Catalunya avançar cap a la independència. El manifest titulat “Ni un pas enrere cap a la independència” demana l’inici de la desconnexió efectiva, immediata i real amb l’Estat Espanyol a partir d’un acord d’investidura que permeti desenvolupar la Resolució I/XI del 9 de novembre. 

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

CUP, Junta pel Sí

Els signants del manifest demanen generositat, flexibilitat i empatia a la CUP-CC i JxSí per arribar a un acord en els termes plantejats i afrontar aquest moment històric. Defensen que només l’acord permetrà mantenir la imprescindible mobilització popular per continuar endavant i avançar  cap a la ruptura i el procés constituent. L’escenari d’unes eleccions anticipades és rebutjat de totes totes perquè representa una negació i anul·lació del caràcter plebiscitari i constituent que es va donar a les eleccions del 27 de setembre i que provocaria un retorn a l’autonomsime, dificultant moltíssim el desenvolupament del mandat democràtic expressat a les urnes el passat 27S. Un escenari, el del retorn a l’autonomsime, que podria donar una nova oportunitat a l’espanyolisme per reactivar-se i que podria generar, fins i tot, un retrocés de l’independentisme.

El manifest, que estarà obert a noves adhesions a la web www.niunpasenrere.cat que s’habilitarà demà mateix, és signat inicialment per nombrosos càrrecs electes com en José Téllez i Laia Sabater, tinents d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona; Daniel Cornellà alcalde de Celrà; Maurici Jaumandreu, regidor i tinent d’alcalde de Cerdanyola del Vallès; Eudald Calvo, alcalde d’Argentona; Laia Pèlach, regidora de Girona; Francesc Ribera, tinent d’alcalde de Berga i ex-càrrecs electes de formacions històriques com Jaume Soler, ex alcalde d’Arbúcies per CUPA o Ramon Moragues, ex regidor d’UM9 de Sant Pere de Ribes, entre moltes d’altres adhesions. El manifest diu el següent:

NI UN PAS ENRERE CAP A LA INDEPENDÈNCIA.

Els i les representants municipals sotasignats de la CUP-Poble Actiu, tant del mandat actual com d’anteriors, davant les negociacions que s’han estat duent a terme de manera intensiva durant aquests dies,  volem fer arribar al conjunt de l’independentisme, i al poble català en el seu conjunt, les valoracions i consideracions següents:

Després de les eleccions del 27 de setembre de 2015 en què es va aconseguir una majoria independentista al Parlament de Catalunya, i després que aquest aprovés la Resolució I/XI del 9 de Novembre on s’establien els acords de desconnexió amb l’Estat Espanyol i l’annex amb les mesures socials més urgents en coherència amb el mandat popular expressat a les urnes, s’ha fet evident la urgència d’arribar a un acord polític sobre el Pla de Xoc Social, el Pla de Ruptura Democràtica i el Procés Constituent. Un acord que faciliti la investidura i que permeti la formació del govern de la Generalitat de Catalunya per poder iniciar la desconnexió amb l’Estat Espanyol de manera immediata.

Demanem a ambdues formacions polítiques (Junts pel Sí i la CUP-CC) que siguin molt conscients que en aquests moments el futur d’aquest país està en bona part a les seves mans i que per tant siguin dignes de l’esperança d’aquest poble i de totes aquelles persones que al llarg de la història d’aquest país han deixat la vida defensant-ne la dignitat i la llibertat.

Demanem generositat, flexibilitat i empatia. Demanem mirar més enllà de nosaltres mateixos i recordar a tantes i tantes persones que han protagonitzat aquests darrers anys les manifestacions més multitudinàries que es recorden. El suport social ampli a la independència i a la República Catalana al qual hem arribat és un bé col·lectiu que hem de preservar i fer créixer encara més; i que de cap de les maneres s’hauria de posar en perill ni dilapidar per manca de l’esforç polític necessari.

El procés independentista és i ha estat oportunitat i motor de canvi. Només cal veure la transformació del mapa polític d’aquests anys. Sabem que el camí cap a la independència comportarà un aprofundiment de la democràcia i una possibilitat real de dur a terme conquestes socials rellevants. És el moment on tot és possible i cal fer un esforç màxim perquè es pugui fer efectiva aquesta oportunitat. Cal que el procés no s’aturi, cal passar pantalles i seguir avançant. Cal acompanyar l’acció institucional amb la mobilització i protagonisme populars.

Els resultats del 27-S, a més, han donat a la CUP-CC  l’oportunitat de tenir un paper decisiu en la construcció de la República Catalana. Cal aprofitar aquesta força per introduir-hi un alt contingut transformador de les estructures socials i econòmiques al servei de les classes populars. Cal aprofitar aquest paper decisiu per garantir fermesa en aquest procés d’alliberament, que no hi haurà passes enrere. Cal aprofitar aquest paper per abordar les emergències socials més punyents que patim i frenar les polítiques d’empobriment de la majoria. I cal aprofitar aquest paper decisiu per iniciar un procés constituent de base popular per aconseguir la màxima implicació i participació democràtica en la construcció de la nova república,

Demanem que aquest horitzó il·lusionant, i la concreció de les passes a fer per avançar, marquin el debat i no pas els atacs i la bel·ligerància a la que hem assistit en aquesta etapa post 27-S. I és que això només aconsegueix enfortir l’enemic polític i debilita el procés de construcció de la República Catalana independent.

El món ens mira però també la resta dels territoris que conformen els Països Catalans. Parts de la nostra nació han endegat moviments importants de recuperació democràtica, nacional i social; sent, evidentment, sensibles a l’evolució que prengui el moviment independentista al Principat de Catalunya. No podem decebre’ls.

A nivell local, aquests dies molts ajuntaments estem aprovant mocions de suport a la declaració del parlament del passat 9 de novembre. Un suport que ja ha tingut resposta en forma d’amenaces i pressions per part de la judicatura i altres poders de l’Estat. No acabaríem d’entendre el sentit d’aquest compromís municipal si aquesta declaració i el parlament que l’ha aprovada tinguessin data de caducitat pel proper 10 de gener.
Rebutgem, per tant, la possibilitat d’haver d’anar a unes eleccions avançades el mes de març vinent, una eventualitat que considerem molt negativa per diferents raons:

 a)     Les eleccions del mes de març com a conseqüència d’una manca d’acord polític, representarien l’anul·lació de les eleccions del 27 de setembre, que van ser convocades, com sabem, amb caràcter plebiscitari i constituent. Representarien també l’anul·lació de les declaracions i acords de l’inici de la legislatura i en conseqüència serien l’expressió de la liquidació de la voluntat popular.

b)      Representarien, com a conseqüència, el retorn al marc autonòmic i la impossibilitat de construir la República Catalana, pel fet que, del resultat de les noves eleccions, que serien evidentment de caràcter simplement autonòmic, difícilment se’n traurien conseqüències polítiques que permetessin desenvolupar una línia de treball clara d’orientació independentista com a conseqüència d’una mandat popular formulat explícitament, com ho va ser el 27 de setembre.

c)      Oferirien – gratuïtament – l’oportunitat de reforçament de l’espanyolisme, una tendència que sortiria beneficiada fruit de la proximitat amb les eleccions espanyoles precedents.

d)     Les eleccions del mes de març podrien, fins i tot, desestabilitzar i afeblir el suport social i polític a l’opció independentista pel seu caràcter d’estrictament autonòmiques. Un fet que obriria la possibilitat d’una dispersió d’aliances fora de l’independentisme i en el camí del reforçament de les “terceres vies”, facilitant la representació dins l’arc parlamentari de forces polítiques de la dreta catalana més espanyolista, actualment arraconades i extraparlamentàries,  i de nous pactes amb l’Estat espanyol.
 
Pels qui ja no hi són
Pels lluitadors i lluitadores incansables
Pels nostres fills i filles, néts i nétes
NI UN PAS ENRERE CAP A LA INDEPENDÈNCIA
 
La relació completa de regidors i ex-regidors que l’impulsen és la següent:

Joel Jové Martí, regidor d’Alfés i diputat provincial de Lleida
Marc Sendrós Sans, regidor d’Alfés
Dani Almenara Espasa, regidor d’Alfés
Josep Cabré Clariana, regidor d’Alpicat
Jaume Soler Castells, ex alcalde d’Arbúcies per CUPA
Joaquim Pinto Parella, ex regidor d’Arbúcies per CUPA
Jordi Auladell Colomer, ex regidor d’Arbúcies per CUPA
Quico Castanyer Sugranyes, ex regidor d’Arbúcies per CUPA
Edmon Ribatallada Rovira, ex regidor d’Arbúcies per CUPA
David Caldeira i Bacardit, regidor d’Arenys de Mar
Gerard Termes i Serra, regidor d’Arenys de Mar
Maria Ballester Giménez, regidora d’Arenys de Munt
Eudald  Calvo Català, alcalde d’Argentona
José Téllez Oliva, regidor, tinent d’alcalde de Badalona i conseller de l’AMB
Laia Sabater Díaz, regidora, tinent d’alcalde de Badalona i diputada de la Diputació de Barcelona
Carles Mateu Molins, regidor de Balaguer
 
Francesc Ribera Toneu, regidor i tinent alcalde de Berga
 
Oriol Camps Cervera, regidor de Berga
 
Jordi Llauradó i Senar, regidor de Biosca i conseller comarcal de la Segarra
 
Francesc Xavier                Jou Viola, regidor de Bordils
 
Jordi Gou Joher, ex regidor de Bordils
 
Jordi Codina Ventura, regidor de Borredà
Anna Manso Pujol, regidora de Borredà
Jan Catà Ten, regidor de Calella
Jaume Vilardosa, regidor de Castellfollit de Riubregós APC-PA
Xavier Puigbò, ex regidor de Castellnou de Bages
Josep "Pitu" Bartis i Fàbrega, regidor de Celrà
Daniel Cornellà i Detrell, alcalde de Celrà
Jan Costa Rengel, regidor de Celrà
Hector Cabrera i Valera, regidor de Celrà
Mercé Amich Vidal, regidora de Celrà
Eulàlia Ferrer i Benito, regidora de Celrà
Maria del Mar Camps Mora, regidora de Celrà
Júlia Palomer Marroquí, ex regidora de Celrà
 
Maurici Jaumandreu Font, regidor i tinent d’alcalde de Cerdanyola del Vallès
 
Josep Daniel Helbig i Domínguez, ex regidor del PAS Cerdanyola del Vallès
 
Pep Manel López Gifreu, alcalde de Colomers
 
Laia Pèlach i Saget, regidora de Girona
 
Jordi Navarro, ex regidor de Girona
 
Anna Pujolàs, ex regidora de Girona
 
Carles Puig i Madrenas, regidor de La Bisbal d’Empordà
 
Josep Maria Castells i Garangou, regidor de La Bisbal d’Empordà
 
Maria Roure i  Fabré, regidora de La Bisbal d’Empordà
 
Fidela Frutos, regidora del Moviment Alternatiu de Llinars del Vallès
 
Mercè Font Arbó, regidora Maials
 
Adam Majó i Garriga, ex regidor de Manresa
 
Toni Casserres Gasol, ex regidor de Manresa
 
Roger Torras Planas, ex regidor de Manresa
 
Juli Cuéllar Gisbert, regidor de Mataró
 
Carme Polvillo Alomà, regidora de Mataró
 
Liliana Vilanova i Orriols, regidora de Montesquiu
 
Carles Colomo i Espona, regidor de Montesquiu
 
Joan Freixer i Serradell, regidor de Montesquiu
 
Josep Salvans i Codina, ex regidor de Montesquiu
 
Aleix Solé Sellarés, regidor de Navarcles
 
Santi Llagostera Güell, regidor de Ripoll
 
Xavi Oca Baradad, ex regidor d’Entesa per Sabadell
 
Ferran Burch i González, regidor de Salt
 
Marta Guillaumes Pibernat, regidora de Salt
 
Eva Rigau Bruguer, regidora de Salt
 
Ramon Muñoz Salló, ex regidor de Salt
 
Montserrat Figuerola, regidora de Sant Cebrià de Vallalta
 
Enric Saurí Saura, regidor de Sant Celoni
 
Jaume Turon Auladell, regidor de Sant Celoni
 
Gerard Masferrer, ex regidor de Sant Celoni
 
Ramon Piqué Huerta, regidor de Sant Cugat
 
Guim Pros, ex regidor de Sant Cugat
 
Arnau Comas Miñarro, regidor de Sant Esteve de Palautordera
 
Júlia Galí Tàpias, regidor de Sant Esteve de Palautordera
 
Carles López Cao, regidor de Sant Esteve de Palautordera
 
Carme Guillamón Villaba, regidor de Sant Esteve de Palautordera
 
Víctor Reixach i Casacuberta, regidor de Sant Esteve de Palautordera
 
Oriol Pellicer i Sabrià, regidor de Sant Gregori
 
Paula Martos Garcia, regidor de Sant Gregori
 
Quim Llach i Gallardo, regidor de Sant Joan les Fonts
 
Joan Solà Galceran, regidor de FSP-PA de Sant Pau de Segúries
 
Joan Bosco Blanco Carrasco, regidor de FSP-PA de Sant Pau de Segúries
 
Xavier Marsal Coma, regidor de FSP-PA de Sant Pau de Segúries
 
Ramon Moragues, ex regidor d’UM9 de Sant Pere de Ribes
 
Toni Baltiérrez, ex regidor de Sant Salvador de Guardiola
 
Elisabet Costa, ex regidora de Seva
 
Roger castellanos, regidor i tinent d’alcalde d’AT de Tagamanent
 
Carlos   Vílchez Ribera, regidor de Tàrrega i conseller comarcal de l’Urgell
 
Enric Gené Díaz, regidor de T-PA de Tarroja de Segarra
Ramon Ros Segura, regidor de T-PA de Tarroja de Segarra
 
Mercè Mases, ex regidora de Torà
 
Ivan Solé, ex regidor de Torà
 
Josep A. Vilalta, ex regidor de Torà
 
Ramon Porta, ex regidor de Torà
 
Ignasi Sabater Poch, alcalde de Verges
 
Susagna Ribas Ros, regidora de Verges
 
Núria Roca Puigdemont, regidora de Verges
 
Marc Roura Pujol, regidor de Verges
               
Jordi Tubert Vilà, regidor de Verges
               
Robert  Sabater i Costa, alcalde de Viladamat
 
Marc Alabau i Roura, regidor de Viladamat
 
Dolors Pons Sais, regidora de Viladamat
 
Narcís Font i Lloveras, regidor de Viladamat
 
Josep Maria (Mia) Gasull i Perpiña, regidor de Viladamat
 
Dani Armengol i Garcia, regidor de Viladamat
 
Josep Mª Rocas Guri, ex regidor de Viladamat
 
Xavier Carreras Ferran, ex regidor de Viladamat
 
Irene Palol Ribas, ex alcaldessa de Viladamat

Notícies relacionades

14 comentaris

Imprimir Enviar