Política Última actualització Dilluns, 28 de març de 2016 10:15 h

El sindicat de policies europeus reclama que els Mossos puguin ser a Europol al marge de l’Estat espanyol

Tots els cossos policials europeus han fet seva la reivindicació, assegura la presidenta d'Eurocop Àngels Bosch

En una entrevista a l’ACN abans dels atemptats de Brussel·les, la presidenta del sindicat europeu de policies i caporal dels Mossos, Àngels Bosch, assegura que tots els cossos policials europeus reclamen un canvi legislatiu perquè a organismes com l’Europol, on actualment només hi pot anar “un únic membre, que és l’enllaç de l’Estat”, hi puguin participar “totes les policies que tenen competències plenes a cada part del territori”. “Això passa a Catalunya, però pot passar a Escòcia o Irlanda del Nord, on també hi ha policies que són integrals i amb plenes competències en el territori on desenvolupen l’activitat”, explica la presidenta d’Eurocop. 

Segons Bosch, les autoritats “han d’entendre que hi ha diferents policies dins d’un mateix territori amb plenes competències i que necessiten accedir als nuclis d’informació igual que la resta”. Tot plegat, diu aquesta representant sindical, s’ha convertit en una demanda que fa Eurocop perquè “la feina sigui més efectiva al protegir la ciutadania”.

Disfuncions entre cossos policials que dificulta al feina dels Mossos

Bosch assegura que Les “disfuncions” entre els diversos cossos policials amb competències a Catalunya perjudiquen la feina dels Mossos i posa l’exemple de la Jonquera: Una patrulla dels Mossos d’Esquadra atura un vehicle a la Jonquera a la una de la matinada d’un dissabte i necessita dues hores i mitja per saber si el conductor té una ordre de recerca i captura. En canvi una patrulla de la Policia Nacional espanyola té la informació en cinc minuts. “Això no pot passar, fa que la nostra feina sigui menys eficaç, som menys capaços de protegir la ciutadania i a nosaltres també ens posa en perill”, alerta Bosch.

El cas del Pertús

El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), ja va denunciar el gener de l’any passat a l’aleshores conseller de l’Interior, Ramon Espadaler, que “durant els caps de setmana i les nits” el Centre de Cooperació Policial i Duanera del Pertús “no es troba operatiu” i si els Mossos fan una identificació han de demanar-ho per escrit a un centre similar d’Hendaia i la resposta triga “un mínim de dues hores i mitja”. En canvi, els agents de la Policia Nacional poden fer la consulta directament als francesos “via telefònica i tenen resposta immediata”, denunciava la carta del sindicat, a què ha tingut accés l’ACN.
“Si la transmissió d’informació no és fluida, el que fa és entorpir la nostra feina, que sigui menys eficaç”, denuncia  la representant de tots els agents d’Europa lamenta que en una identificació a un cos policial li surti que la persona en qüestió té una ordre de detenció i a un altre no. “Això no pot passar”, adverteix, remarcant que els Mossos o altres agents no poden estar en perill ni posar en perill la ciutadania perquè “desconeixen informació o reben informació equívoca”.
 
 
Els recursos de la policia
 
La caporal Àngels Bosch explica a l’ACN que les retallades en els pressupostos de la Generalitat durant la crisi “s’han notat moltíssim” tant pel que fa a la “reposició de material, de vehicles o la formació” com pel desplegament final de la plantilla. “Als Mossos falten 1.300 agents”, adverteix la presidenta d’Eurocop, que diu que això implica “un sobreesforç per tots els agents que estan treballant ara, perquè fan la seva feina i la dels 1.300 que no han arribat a entrar mai” al cos.
 
Bosch també avisa que “ara mateix no tots els Mossos tenen armilla antibales” i que no la tindran fins el 2017. “Hi ha agents que poden fer servei amb armilla i d’altres que no, és una situació una mica discriminatòria”, lamenta. Des dels sindicats policials, reclamen que “l’armilla sigui un equipament indispensable i bàsic per sortir a patrullar”.
 
Com a representant dels agents dels Mossos, Bosch també considera “desmotivador” que la Generalitat no hagi adquirit encara les pistoles tàser a què s’havia compromès. “Aquest material l’estem esperant, és una eina entremig del bastó policial i l’arma de foc que permet solucionar moltes actuacions que són difícils de resoldre evitant conseqüències més greus”, explica.
 
Pel que fa a la formació, Bosch reclama una “estandardització a nivell europeu”, especialment pel que fa a la lluita antiterrorista. “L’amenaça terrorista s’ha d’entendre des del punt de vista europeu, i no nacional”, assegura la presidenta d’Eurocop, que demana que s’estableixin les formacions i el reciclatge que necessiten “tots els policies d’arreu d’Europa” perquè estiguin “plenament coordinats” i “puguin actuar davant de l’amenaça de la mateixa manera”.
 
Fins ara, lamenta Àngels Bosch, la formació que han fet els Mossos d’Esquadra en aquest aspecte “és insuficient”. “Demanem que sigui la formació que cal tant a nivell cultural com operatiu”, reclama, remarcant com a “molt positiu” el compromís del nou conseller de l’Interior d’invertir en recursos de “formació, material i equipament per a tots els Mossos” davant de l’amenaça gihadista.
 
Després dels atemptats de Brussel·les, la presidenta d’Eurocop va reiterar que “més que mai cal que les forces policials cooperin i treballin plegades” reconeixent que “el terrorisme no té fronteres”. “També hem de garantir que tots els agents de policia, i no només una elit petita, reben la formació adequada per respondre a incidents en el futur”. A més, Bosch avisa que a nivell europeu “les retallades en el nombre de policies perjudiquen la lluita contra el terrorisme”.
 
La independència: què faran els Mossos?
 
Preguntada sobre les conseqüències d’una eventual independència de Catalunya, la presidenta d’Eurocop i Mosso d’Esquadra Àngels Bosch avisa que cal “esperar esdeveniments”. “Des del nivell de l’Eurocop el que he de dir és que hi ha una legislació vigent i s’hauria de canviar”, explica. I avisa : “Esperem que als Mossos no se’ls posi en una situació compromesa”.
 
“Tenim un cap del cos que diu que assumeix totes les conseqüències de qualsevol ordre que s’hagi de donar, però els Mossos estem sotmesos a jutges i tribunals, per moltes ordres que rebem dels superiors”, recorda. “S’haurà d’avaluar jurídicament quan arribi el moment què és el que poden fer, o el que han de fer”, afegeix.