Política Última actualització Divendres, 2 de juliol de 2010 05:00 h

L'Ajuntament de Barcelona convoca la ciutadania a assistir a la manifestació en rebuig a la sentència de l'Estatut

PSC, CiU, ICV i ERC clamen contra la retallada

El Ple extraordinari de l'Ajuntament de Barcelona, celebrat solemnement al Saló de Cent, s'ha convertit en un clam de PSC, CiU, ICV i ERC en favor del 'respecte a la voluntat dels catalans' i d'atac constant al Tribunal Constitucional espanyol. Els quatre grups, a més, han culpabilitzat el PP -l'altre partit present al Ple- de la situació de conflicte. Els populars, per la seva part, s'han mostrat molestos per la celebració de la sessió i pel to de la resta de grups, i ha denunciat que el Ple s'ha celebrat aquest divendres per 'tapar la incompetència d'alguns quan no aspectes qüestionables de la gestió pública', en clara referència als episodis del cas de l'hotel del Palau.

Després que l'alcalde, Jordi Hereu, hagi llegit la declaració institucional presentada i pactada de forma conjunta per PSC, CiU, ICV i ERC, els presidents dels cinc grups municipals han intervingut per dir la seva al respecte. El primer a fer-ho ha estat Jordi Portabella, d'ERC, que ha anunciat que la sentència de l'Estatut suposa 'el final de l'autonomisme, perquè els que pensaven que encara tenia recorregut saben ara que ja no és així, i porta el final del federalisme, perquè l'Estatut era la peça angular per poder construir un Estat espanyol realment federalista'. El republicà ha insistit també en la necessitat de 'respectar' la voluntat popular i ha advertit que 'la ciutadania no accepta imposicions'.

Des d'ICV, Ricard Gomà ha estat un dels més durs en el seu discurs, manifestant el seu rebuig a una sentència que ha qualificat 'd'agressió antidemocràtica contra la decisió de la ciutadania, dictada per un TC il·legítim esperonat per un PP anticatalà que des del més absolut descrèdit moral i institucional pretén passar per damunt de la voluntat lliurement expressada en referèndum i ensorrar el pacte entre el Parlament i les Corts, entre Catalunya i l'Estat'. Gomà ha reclamat el 'dret a l'autodeterminació' de Catalunya i ha denunciat que la decisió del TC és 'política', on els 'pretesos fonaments jurídics són una cortina de fum'.

Enmig de tots els atacs ha entrat en escena Alberto Fernández Díaz, del PP, que ha mostrat el seu rebuig a que se celebri un ple per la sentència i no 'per la crisi, la seguretat o els problemes del govern de la ciutat'. Així mateix, ha explicat que, pels populars, amb aquest ple només es pretén 'fer soroll per amargar la incompetència i incapacitat d'alguns, quan no per amagar aspectes qüestionables de la gestió pública'. Fernández Díaz, que ha fet la meitat del discurs en castellà, ha dit a més que la declaració institucional aprovada aquest divendres 'ja estava escrita perquè el que menys importava era el contingut de la sentència, sinó treure'n rèdit polític'.

Des de CiU, el seu líder Xavier Trias, ha centrat el seu discurs en reclamar respecte a la decisió del poble català expressada en referèndum i ha dit que 'la sentència del Tribunal Constitucional suposa una involució al camí emprès de forma molt majoritària pel poble de Catalunya i aboca les institucions d'autogovern a un futur incert'. A conseqüència d'això, ha manifestat, cal 'obrir nous camins, nous pactes'. 'Que tothom ho sàpiga: el destí de Catalunya només depèn dels catalans', ha sentenciat, mentre advertia que l'actitud dels partidaris de retallar l'Estatut ha provocat 'el dret a decidir hagi passat a formar part de l'agenda política de Catalunya'.

Per últim, el portaveu del PSC, Francesc Narváez, ha volgut lloar la crida al municipalisme que va fer Hereu i ha mirat al PP per culpabilitzar-lo de la situació. Narvàez ha retret als populars que s'hagin 'presentat els culpables com si fossin víctimes'. 'No volen que els recordem les campanyes de recollida de signatures, les campanyes de publicitat en contra de la dignitat solidària de Catalunya i els boicots als nostres productes', ha sentenciat, mentre ha retret al PP que 'vulguin donar lliçons de què és l'important pels ciutadans quan fan un discurs i on governen fan justament el contrari'.