[Vídeo] Perviu el franquisme sociològic a Tortosa?
Mantenir un monument com el monòlit franquista de Tortosa a Alemanya, Itàlia o Portugal seria motiu d’escàndol internacional.
28
( 4 vots )
CarregantAquest dissabte se celebrarà una polèmica consulta sobre el destí del monument franquista de Tortosa per decidir si s’ha de mantenir el monòlit franquista per “reinterpretar-lo i contextualitzar-lo” o bé retirar-lo i museïtzar-lo. Més de vint entitats amb Òmnium i la Comissió de la Dignitat al capdavant ja han expressat que la consulta no és legítima i reclamen al Govern la immediata retirada de tots els símbols feixistes de Catalunya. L'alcalde de la ciutat, el convergent Ferran Bel, ja ha anunciat que votarà per mantenir-lo i ha recordat que els ajuntaments de les últimes quatre dècades mai no han volgut retirar-lo i que l’any 2007 el govern municipal socialista, amb els vots d’ICV, va declarar el monument com a Bé Cultural d’Interès Local per protegir-lo davant l’aplicació de la llei de memòria històrica que obligava a retirar-lo. La pregunta és: per què hi ha tanta reticència a retirar el monument franquista? Una explicació podria ser la pervivència d’un franquisme sociològic a Tortosa.
Hi ha franquisme sociològic a Tortosa?
Ferran Bel ha assegurat en més d’una ocasió que no hi ha una justificació per a l'eliminació d’una figura que mai s'ha percebut com un símbol del franquisme i ha negat també que a Tortosa hi hagi franquisme sociològic, però la seva opinió contrasta els relat de l’activista, pensador i mestre d’escola tortosí, Juli Loras, que en un escrit del 2011 explicava el perquè de la reticència a eliminar el monument franquista.
Segon Loras, la reticència és símptoma del domini d’una oligarquia tortosina adepte al règim franquista i aliada amb el poder eclesiàstic, que va dominar l’economia i la societat tortosina i ebrenca, amb gran duresa i estil feudal, i que l’esperit d’anys dominació d’aquest sector de la societat encara perviu en el monument. Loras explica en un article d’opinió el sistema de valors i les condicions que imperaven a la Totosa postfranquista, i que pot aportar llum al perquè de la desmemòria que ha fet del monument, per molts, un fet quotidià tolerable i defensable:
“...exerciren amb mà de ferro unes poques famílies tortosines –no més de vuit o deu- que controlaven la vida econòmica –les poques fabriques que hi havia i les terres d’arròs sobretot-, la vida política –els llocs de control de l’ajuntament i els càrrecs principals del Movimiento- i la vida cultural –exercint, junt amb el clero, la censura sobre la, diguem-ne, alta cultura, posseint la premsa local, organitzant al seu gust les festes de la ciutat...impediren durant dècades la instal·lació de qualsevulla empresa que pogués fer-los la competència en la captació de mà d’obra. Ajudades de prestamistes i advocats, arruïnaren molts pagesos i parcers del Delta fent-los préstecs sobre la collita amb condicions lleonines. En comptes de reinvertir els guanys extraordinaris que això els permetia, els posaren en els molts bancs que hi havia per a invertir-los en altres llocs o especular amb ells.” I que “..secundades per elements quasi mafiosos al capdavant de les comunitats de regants, per prestamistes sense escrúpols i per advocats venals, tenen gran part de la culpa de la situació en què es troben les Terres de l’Ebre que tant diuen estimar. I aquestes famílies foren el nucli dur de les forces vives de la Dictadura a la nostra ciutat.”
La retirada del monòlit franquista de Tortosa, una qüestió de país
L’escriptor Mathew Tree assegurava en una entrevista el 2011 que la visió del monument provoca un “xoc moral i estètic” al visitant i que un monument així a Alemanya, Itàlia o Portugal seria “motiu d’escàndol internacional”, Tree explica que altres països europeus com Alemanya, França o Itàlia, que han resolt amb més encert el relatiu a memòria històrica, el monòlit seria dins d’un museu perquè la gent pugues veure les atrocitats de l’època. També assegurava que el monument, per la seva simbologia, afecta la memòria històrica de tota Catalunya i també de l’estat espanyol perquè el franquisme, ja en temps de pau, va assassinar mes de 200.000 persones, pel que el monument es podria considerar un "símbol funerari".
Per altra banda, aquest dijous el president de la Comissió de la Dignitat ha remarcat que aquesta “és una qüestió de país i no un tema local”. “Per tant, la Generalitat s’ha d’implicar directament en això i ha d’ajudar, conduir i prendre la iniciativa perquè aquest i altres monuments estiguin retirats”, ha dit, tot concretant que la seva entitat voldria “que l’any que ve estigués resolta aquesta qüestió” i no quedés cap símbol feixista a Catalunya.
La figura és la principal icona franquista que es manté en peu en territori català
El mastodont de ferro forjat va costar 4,5 milions de pessetes i es va finançar amb subvencions i donatius de la Diputació, ajuntaments i col·lectius particulars, fou inaugurat pel dictador el juny de l’any 1966 . El colossal monument es va construir per commemorar el 25è aniversari de la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre, i la conseqüent caiguda definitiva de Catalunya, i està situat sobre la base de l’antic pont de la Cinta de Tortosa. El 1980 l’Ajuntament de Tortosa va treure de la piràmide de ferro forjat de 45 metres d’alçada l’anagrama personal de Franco i la frase “Al Caudillo de la Cruzada y de los 25 años de paz”, el 2008 es van retirar les plaques que commemoraven la inauguració, però encara conté molta simbologia franquista i la dedicatòria només parla dels morts franquistes.
Imprimir
Enviar
diu ignorantades a l'altura d'un campanar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat