Política Última actualització Diumenge, 20 de novembre de 2016 21:55 h

Òmnium reclama que es jutgin els crims del franquisme

L'entitat reuneix més d'un centenar de representants d'entitats a l'interior del centre penitenciari i exigeix "un espai per a la memòria històrica" dins d'aquest espai

ACN Barcelona .- Les portes de la presó Model de Barcelona s'han obert aquest diumenge perquè entrin detinguts, represaliats, condemnats i víctimes del franquisme. Alguns d'ells, ja hi havia entrat pels mateixos passadissos durant la dictadura. Ara, però, han entrat només per a unes hores i per a assistir a l'acte que Òmnium Cultural ha celebrat al seu interior per homenatjar les víctimes del franquisme i reivindicar que quan la presó deixi de ser un centre penitenciari, passi a ser un "espai de memòria històrica". És per això que l'entitat ha aprofitat l'acte per reclamar un "nou pla d'usos per a la Model, i de la mateixa manera ha aprofitat la presència de les entitats memorialistes i de familiars de represaliats per exigir a la justícia que actuï i jutgi els crims del franquisme.

La celebració de l'acte ha permès instal·lar una petita exposició sobre les lluites del franquisme al pati de l'entrada, un visionat d'imatges al panòptic de la presó i reunir les entitats i convidats al teatre del centre penitenciari, on han intervingut diversos representants de les associacions, les famílies dels represaliats i institucions de la ciutat i el país.
 
La data no és casual. Òmnium ha decidit celebrar aquest acte amb les víctimes del franquisme i retre'ls homenatge just el dia que coincideix amb la mort de Francisco Franco, el dictador que va ordenar els seus judicis, detencions i condemnes. Durant l'acte, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha volgut lloar la resistència i lluites dels que van ser represaliats, i ha reivindicat que la Model sigui un "espai de memòria històrica". Davant l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha volgut remarcar que "aquest lloc va ser testimoni de l'autèntica barbàrie, però aviat deixarà de ser un centre penitenciari, i li demanem que pervisqui la memòria del que va passar perquè ho sàpiguen els nostres joves, que sigui un espai per recordar el patiment de tantes víctimes innocents", ha dit.
 
De la mateixa manera, Cuixart ha volgur aprofitar per denunciar la "connivència de l'Estat espanyol amb el seu passat franquista". "Quaranta-un anys després de la mort de Franco, no ha jutjat mai el franquisme. Espanya no ha passat mai comptes amb el seu passat totalitari i és inacceptable", ha sentenciat, tot reclamant que la justícia actui i jutgi els crims de la dictadura. En aquest sentti, ha considerat que aquests crims "no prescriuen" i ha demanat que "la república catalana estableixi les bases per poder fer justícia i reparar les víctimes com es mereixen".
 
Un dels deu testimonis que han intervingut ha estat Josep Lluís Carod-Rovira, exlíder d'ERC i membres dels coneguts com 113 de l'Assemblea de Catalunya quan va ser detingut i empresonat a la Model. Després de recordar el seu pas pel centre, Carod ha reivindicat "la feina que encara queda per fer" dels objectius que tenien els membres d'aquella Assemblea, entre els que ha destacat "el ple exercici del govern" i "l'autodeterminació" dels catalans. "Franco és mort però part del franquisme encara és viu. Tenim feina per pendent i la farem", ha conclòs.
 
Junt a ell també han explicat la seva experiència els advocats August Gil Matamala i Magda Onanich, que han explicat com els seus defensats, tots membres de moviments sindicalistes, catalanistes, independentistes o estudiantils, van passar llargues temporades a la presó. El fill de Manuel Carrasco i Formiguera i la germana de Puig Antich, Raimon Carrasco i Montserrat Puig Antich, han posat la part de testimoni més personal i íntima. La germana del condemnat a mort ha explicat que la nit que van executar el germà va ser "la més dura de la meva vida". "Ens han dit que érem valentes, vam haver de ser-ho, no teníem més remei. Ens vam sentir envoltats d'odi, i no va arribar mai aquell paper per evitar la mort", ha explicat, just abans de demanar que es recordi la gent que va morir a la Model com Oriol Grau.
 
Enric Pubill, militant antifranquista, també ha explicat com quan va entrar a la Model va malviure en una cel·la amb nou persones més, sense llit, sense port al lavabo, i menjant sobres del mercat del Born. Ha explicat també, emocionat, que li va impactar sobretot com una nit va entrar la Guàrdia Civil on estaven els condemnats a mort per buscar els que afusellarien. Núria Roig de la fundació que es dedica a difondre la memòria de Josep Maria Xirinachs, ha reivindicat el paper d'activistes, presos i condemnats, que es van "mobilitzar amb plantades i vagues de fam" per poder "fer que no es quedés tot en un no res".
 
Anna Sallés, que va ser parella de Manuel Vázquez Montalbán i va ser detinguda i empresonada a la Model per activista estudiantil, ha explicat com va ser la seva detenció i com el règim perseguia els universitaris, i com a la presó "hi havia classes". El torn dels testimonis l'ha tancat Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, ha parlat de la iniciativa parlamentària que demana la nul·litat dels consells de guerra del franquisme. "Era l'eix principal de la repressió franquista", ha dit, tot defensant la "reparació de les víctimes" que suposaria poder deixar sense efecte els judicis i sentències a les víctimes. "És una necessitat anul·lar els processos", ha conclòs.
 
L'acte va obrir amb una breu intervenció del conseller de Justícia, Carles Mundó, que ha remarcat que la presó va ser un espai "per als vençuts i els represaliats". "Alguns van ser afusellats per judicis que mai han estat anul·lats. Per tots ells, els que hi han estat aquí algun cop i els que sou aquí ara, des de la conselleria l'acte més gran de justícia que podem fer és tancar la presó, deixar testimoni del que ha representat i retornar l'espai a la ciutadania per a altres usos", ha sentenciat.
 
El conseller d'Afers Exteriors i relacions Institucionals, Raül Romeva, ha recordat la "necessitat" d'acabar amb "el franquisme que revifa i no mor" en l'actualitat. De la mateixa manera, ha volgut "demanar disculpes perquè arribem tard com a institucions, com a mínim 41 anys tard". "És incomprensible, i el que toca fer és demanar disculpes. Segueix havent molta necessitat i gana de justícia, reparació, respecte i reconeixement. I no passar la pàgina en fals", ha sentenciat el conseller.
 
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha intervingut a l'acte, per confirmar que "ben aviat" espera poder "anunciar que la Model serà un espai de memòria i d'equipaments dels barris propers". A més, ha volgut denunciar "la impunitat" del franquisme avui dia, que planeja sense jutjar els crims o amb una fundació en honor al dictador. "No ens alimenta esperit de revenja però exigim justícia perquè el crim no quedi impune i quedi exemple per a les nostres noves generacions", ha dit Colau, que ha afegit que l'acte d'Òmnium ha servit "per cridar justícia i reparació, i per acabar amb la impunitat dels crims del franquisme".
 
Les intervencions han acabat amb el discurs de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ha reiterat que "fa 41 anys que es va morir el dictador però els crims del franquisme i la dictadura continuen impunes". I per això ha remarcat que "les institucions i entitats continuem i continuarem treballant per la reparació de les víctimes del franquisme". "Ho devem a les víctimes i als familiars, però ho farem també per la nostra dignitat, com a societat i com a catalans", ha sentenciat, tot denunciant l'actitud de l'Estat espanyol en no voler jutjar els crims franquistes, en no anular els processos de la dictadura i en "no extraditar persones" derivades de les causes obertes a l'Argentina. "Això hauria de fer caure la cara de vergonya al món judicial i polític de l'Estat", ha conclòs.
 
Una peça musical interpretada per Joan Isaac i una foto de família de tots els assistents al panòptic de la presó ha donat per finalitzat l'acte d'Òmnium dins el centre penitenciari.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

---

Notícies relacionades