Política Última actualització Dissabte, 4 de febrer de 2017 05:00 h

Qui precinti l’últim, precintarà millor

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

El desllorigament dels pressupostos, amb el sí dessagnant de la CUP (per a mostra gràfica, un cartell d’Endavant), ha provocat l’entrada immediata en una nova fase del procés. La batalla fonamental, la més decisiva. Immediatament, el govern Rajoy (acompanyat per la unanimitat de la premsa de la metròpoli) ha anunciat que “España es una unidad de precinto en lo universal”. Que tancarà si cal per la força els col·legis electorals i intervindrà la part de la Generalitat que calgui per a evitar que puguem votar. S’apropa el moment de la veritat: haurem de guanyar al carrer tot defensant la democràcia. Hem triat el millor camp de batalla, de cara endins i de cara enfora. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

3%. Ni dos dies han passat entre la fi de l’”Operació Diàleg” i una nova embranzida de la Fiscalia Anticorrupció pel que fa al finançament irregular de CDC a base de comissions a la contractació d’obra pública. Endavant les atxes. Una de les coses més bones del procés cap a la República Catalana es qui hi arribarem nets i polits. Tot el rigor contra els xoriços que han malversat els diners de tots des de les institucions. I dit això, quin ridícul tot plegat, el de sempre. Detencions que no són detencions. Mitjans avisats per poder fer la foto. La Guàrdia Civil que s’equivoca d’escorcoll. El jutge que porta el cas però que no ha ordenat cap intervenció. La Fiscalia a les ordres del Govern espanyol per lliure. Vaja, que podem comptar que tot quedarà en no res. I, entretant, en un sol matí, tres mil nous inscrits a la concentració en suport als encausats pel procés participatiu del 9-N.

92%. Diumenge passat, en un exercici democràtic impecable, l’Ajuntament de Viladamat posava a votació del seus veïns si volien que onegés la bandera espanyola a la casa del comú. Amb un 37% de participació, la victòria, abassegadora, en favor de la retirada dels símbols espanyols, que divideixen, de la casa de tots. I és que votar ens fa imbatibles. S’entén arreu del món. Un llenguatge universal. Si en alguna cosa hem encertat darrerament (després de renunciar a tirar pel dret amb el 48%, que era un 55% dels qui realment es van voler pronunciar en el plebiscit del 27-S) ha estat en el fet d’associar el nostre posicionament, indefectiblement, amb la democràcia. “Love Democracy” és el lema de la campanya de les entitats independentistes en favor del referèndum i contra la judicialització del procés. És tot un encert: estimem la democràcia i pensem dur-la fins a les darreres conseqüències.

ATAC. Com revifats per la clarificació del calendari, la setmana començava amb els nostres a l’ofensiva. Set dies abans que Mas, Ortega i Rigau seguin al banc dels acusats, altres dos responsables polítics encausats, Carme Forcadell i Francesc Homs passaven a l’atac. La primera, amb un importantíssim article a una de les capçaleres periodístiques més importants del món “The New York Times”, per a explicar al públic nord-americà l’escàndol democràtic que suposa el seu cas. Francesc Homs, demanant al fiscal que actuï (hahahahahaha) contra el president del govern espanyol Mariano Rajoy en resposta a la seva desobediència i prevaricació (les acusacions que es formulen contra el propi Homs) en relació a l’incompliment d’una desena de sentències del TC, particularment, les relacionades amb la competència sobre la distribució entre les ONG del famós 0,7% recaptat amb l’IRPF. En efecte, cal denunciar la judicialització del conflicte i jugar-hi amb les mateixes armes: quan puguem, als tribunals europeus.

AUTOMÀTIC. La resposta als plans repressius del Govern espanyol, entusiàsticament escortat pel PSOE i Ciudadanos, ha d’estar a l’alçada. La clau ha de ser a la Llei de Transitorietat Jurídica. Tal i com ja s’ha explicat, en aprovar-se al Parlament entrarà automàticament en vigor la part que protegirà legalment el referèndum i la resta quedarà en suspens fins al moment que els ciutadans prenguin la decisió a les urnes. A fi d’accentuar la crida a la participació dels del no i alhora dificultar l’acció repressiva de l’Estat espanyol, la Llei de Transitorietat hauria de preveure l’entrada automàtica en vigor de tota la llei (i per tant, el naixement de la República Catalana), a les 12 de la nit del dia del referèndum en cas de victòria del sí, però també en cas que el Govern espanyol dificulti de qualsevol manera la celebració del referèndum. Totes les cartes damunt la taula.

DEPRESSIÓ. Només cal veure com han rebut la notícia clau que superem el port dels pressupostos i anem de cap al Referèndum. Diumenge, la reacció irada de la vicepresidenta espanyola en conèixer la notícia va ser d’allò més reveladora. La tropa d’opinadors dependentistes als mitjans catalans, en estat d’evident desànim: s’havien fet tantes il·lusions! La previsió-desig d’eleccions era tan forta... Calia intentar col·lapsar al preu que fos la primera majoria independentista i tornar a sumir la política catalana en la mirada curta del partidisme més eixorc. Ara, al davant, tindran tot just el contrari. Una majoria parlamentària que ja ha acordat al 95% el camí de la desconnexió i el referèndum. Un president i un Govern absolutament decidits a complir amb el seu compromís històric. Superat el desencís, però, atenció, ben aviat veurem i viurem les campanyes d’intoxicació i manipulació als mitjans més bèsties de les nostres vides.

DESCONTROLATS. Sense necessitat de conèixer tot l’entrellat de l’afer, ja es veu que van molt descontrolats. El pas de Jorge Fernández Díaz pel ministeri espanyol de l’interior ha tingut efectes certament devastadors en la qualitat democràtica de la casa. La creació, impulsada per ell mateix, d’una unitat de policia política encarregada de subministrar els materials necessaris per a atacar els adversaris polítics, d’entrada, amb tota la fúria, als independentistes catalans, va obrir la veda. Ara, segons sembla, sectors de la mateixa policia espanyola fan xantatge al CNI amb l’amenaça de descobrir les vinculacions del Borbó gran amb el cas Gürtel. La bèstia creada per a desacreditar l’independentisme fa mesos que actua per lliure, decidida a incriminar davant dels tribunals qui calgui per ensortir-se’n, xipollejant enmig de la porqueria dels casos de Alfonso, Pujol i Método 3. Amb el xalet compartit amb la Corinna als Alps i els vídeos porno amb Bárbara Rey. Monarquia bananera.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 
 
 

---

Notícies relacionades