Política Última actualització Diumenge, 26 de febrer de 2017 05:00 h

Entrenant la il·legalització de l’independentisme

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

La querella de la fiscalia del TSJC contra la presidenta i tres membres de la mesa del Parlament de Catalunya és un dels fets políticament més vergonyosos de la història de la democràcia al nostre país. La cara dura amb la qual s’exonera Joan Josep Nuet, que va votar exactament el mateix que els altres quatre imputats, només perquè pensa diferent és senzillament espectacular. La imputació ideològica preventiva per la qual s’acusa els representants de Junts pel Sí, a més, avança clarament l’argumentari a través del qual el govern espanyol (si no ho impedim abans a les institucions i al carrer) pensa fer il·legalitzar l’independentisme per part del seu braç judicial: perquè tenim la intenció de trencar la Constitució de 1978 (la que, en realitat, ells es van carregar unilateralment l’estiu de 2010). Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

HUMILIAR. “És inadmissible aquest tracte racista envers els catalans”. És el testimoni d’un cors amb parella catalana maltractat per la Guàrdia Civil a l’Aeroport del Prat. El motiu: lluir un adhesiu de l’Assemblea Nacional Catalana amb una estelada en un ordinador portàtil. Un fet suficient per ser escorcollat, apartat, titllat de “cabró” i menystingut públicament. Com a ciutadà francès poc acostumat a aquest tracte colonial, ha presentat una denúncia davant la Gendarmeria de Calenzana (Còrsega) i ha informat el Consolat francès a Barcelona. I és que són ja massa incidents a l’Aeroport del Prat. El Govern català hauria de començar a prendre les regnes de l’afer: caldria exigir responsabilitats, començant per les imatges que puguin aclarir els termes exactes de l’actuació policial. No volem energúmens que menystinguin els nostres drets fonamentals, ni d’agències de seguretat privada ni de la Guàrdia Civil.

INTERLOCUTÒRIA. Els membres de Junts pel Sí i CSQEP a la mesa del Parlament i el Govern de la Generalitat han rebut una nova interlocutòria del TSJC comminant-los a no implementar en cap cas la resolució del Parlament encaminada a la celebració d’un referèndum. La falta de respecte del tribunal per les institucions democràtiques fonamentals del país es fa evident en el fet que desconeixen el tracte degut al president de la Generalitat i fins i tot escriuen malament un dels seus cognoms. En el cas de Raül Romeva s’hi refereixen com a conseller d’Afers Exteriors, qüestió que no se sap si hauria de motivar la intervenció immediata del TC per inhabilitar la sala de govern del TSJC. Mentre la repressió s’apropa, alguns sectors de l’independentisme continuen posant en dubte encara als mitjans de comunicació que el govern convocarà el referèndum. Quanta injustícia a banda i banda.

MENTIR. Són pocs segons que resumeixen a la perfecció la credibilitat del missatge internacional dels nostres adversaris, de García-Margallo a Alfonso Dastis. El govern espanyol no s’està de res a l’hora de faltar a la veritat. Resulta impactant veure la reacció del ministre d’Afers Exteriors a una pregunta directa del corresponsal de TV3 a Alemanya sobre quina opinió li mereix una polèmica declaració recent, acabada de sortir del forn, del vicepresident dels Estats Units. Dastis respon ràpidament en termes d’aprovació però ben aviat s’adona que no podrà sostenir la mentida, que s’hi fica en un jardí i acaba reconeixent que ni tan sols l’ha escoltat, amb un mig somriure. Són els mateixos que afirmen solemnement que Catalunya vagarà per l’espai i que els Tractats europeus diuen clarament que serem enviats als focs exteriors de la Unió Europea. Per sort, es retraten cada dia no només davant nostre, sinó també davant tota la comunitat internacional.

OBEDIENTS. Una majoria parlamentària que lluita per fer valdre el mandat dels seus electors, contra un Govern que no respecta la divisió de poders, que practica la guerra bruta i l’asfíxia econòmica contra les finances i les infraestructures del país. I tot i això, el senyor Rabell exigeix que no fem guerra de guerrilles. Vol que ens plantem a pit descobert contra l’enemic. Pensant bé, repeteixo, pensant bé, la capacitat del diputat de Catalunya Sí Que Es Pot per no entendre el sentit profund del que està passant a Catalunya és proverbial. Com viure la major revolta democràtica a Europa en cinquanta anys sense assabentar-se absolutament de res. La resposta del president Puigdemont a la sessió de control, excel·lent: més enllà d’una anècdota o altra a la qual agafar-se, senyors dels Comuns, al capdavall, quan arribi el moment, “pensen ser obedients a aquest parlament, sí o no?”

TERCERA. Una conferència del president Mas a una universitat madrilenya ha fet dringar al llarg de tota la setmana una nova suposada proposta de tercera via. El diari “El País” va ser el primer a titular les seves paraules en portada. En realitat, es tracta de la mateixa invitació de sempre: votar una proposta alternativa conjuntament amb la independència. Dit d’una altra manera, com va fer el govern britànic a Escòcia, omplir el no d’una proposta política concreta, a fi d’estimular la participació d’aquells que fins ara s’han mostrat refractaris a fer-ho. Com en el cas de les suposades negociacions d’amagatotis de la Generalitat (“El País”) o la predilecció de Madrid per Junqueras (“El Mundo”) la premsa espanyola, a Espanya i a Catalunya, continuarà incansable la seva tasca de desprestigi dels qui van al davant. No hi juguem. No l’alimentem. Anem al gra. Parlem del referèndum que ens neguen.

TUTELAT. El PSC, en direcció contrària, com si conduís un camió carregat de bombones de butà després d’una nit de farra. Com tothom sap, l’alternativa a la independència és perdre fins a les darreres rampoines d’autonomia. És convertir-se en delegació dels interessos de la metròpoli. Miquel Iceta va perfeccionant la seva obra. Els militants socialistes catalans tindran l’honor de participar en l’elecció del secretari general del PSOE; a canvi, hauran de consultar-hi els pactes de govern amb altres forces als quals vulguin arribar: avui, un altre tripartit ja seria impossible. I, la veritat, cal dir que en això la deriva del projecte socialista català mostra una coherència total: si s’ha renunciat formalment al dret a decidir dels temps de Pere Navarro, és lògic que el partit tampoc vulgui actuar de manera autònoma. Submissió a canvi del privilegi de participar del socialisme espanyol. Sucursalisme consumat.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 
 

---

Notícies relacionades