Política Última actualització Dissabte, 11 de setembre de 2010 05:00 h

Barrera adverteix que 'no es pot anar enlloc' amb la Constitució i assegura que és 'irreformable'

Desitja que en la propera legislatura es trobi 'un camí de sortida'

Qui va ser president del Parlament des del 1980 fins al 1984, Heribert Barrera, s'ha mostrat pessimista aquest divendres pel que fa a l'autogovern de Catalunya i la Constitució espanyola. ‘Desgraciadament, aquesta Constitució és irreformable’, ha dit Barrera, qui ha avisat que amb aquest text 'no es pot anar enlloc'. El republicà ha comparat l'actual situació de retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional amb el conflicte que el text estatutari del 1932 va tenir amb el que aleshores es deia Tribunal de Garanties Constitucionals. Barrera ha fet una crida a la ciutadania perquè s'involucri en les eleccions, a les quals també s'ha referit el també expresident del Parlament, Joan Rigol.

Barrera i Rigol han fet aquestes declaracions en l'acte institucional que s'ha fet al Parlament en motiu de l’Onze de Setembre, en el qual també hi han intervingut l’actual president de la cambra, Ernest Benach, i l’historiador Joan B. Culla.

'Ha quedat ben clar que no es pot esperar res més d’un tribunal que és jutge i part', ha criticat Barrera en referència al Tribunal Constitucional i també a l’actuació que va tenir el Tribunal de Garanties Estatutàries el 1932. 'Jo crec que no es pot esperar res més de la Constitució del 1978', ha remarcat.

Davant de la situació que viu Catalunya després de la retallada de l'Estatut, Barrera ha animat al poble de Catalunya a participar a les eleccions del 28 de novembre. 'Esperem que els ciutadans de Catalunya s'hi involucrin. Tant de bo la nova legislatura trobi un camí de sortida en aquests problemes als qual he intentat fer al·lusió', ha subratllat.

Durant el seu discurs, Barrera s'ha mostrat crític amb el paper de l'Estat i ha destacat que 'les nou legislatures del Parlament des del 1932 fins ara ens poden oferir una lliçó. Ja fa més de 100 anys que va començar una lluita política per les llibertats de Catalunya'. A tall d’exemple, 'durant 20 anys, Francesc Cambó va defensar Catalunya però va obtenir ben poca cosa, amb la Mancomunitat que el dictador Primo de Rivera va esbandir amb un cop de pluma. Després, amb la república, el 1931, vam tenir unes grans esperances, amb el model de l'autonomia. L'intent federalista va fracassar'.

Tot seguit, 'la cambra del 1932 es va engegar amb una gran il·lusió, pensant que en aquella etapa començàvem una nova història. Però la il·lusió va durar poc, a causa dels fets del 1934 que van portar la suspensió del Parlament.La seva represa a finals de febrer de 1936 va durar ben poc.' Per tot això, Barrera, que ha remarcat que les relacions entre Catalunya i Espanya sempre han estat complicades, ha conclòs que 'la república va ser doncs una nova ocasió per adonar-se de la dificultat de convivència entre el poble espanyol i el poble català'.

Rigol recorda que la campanya electoral 'només és un moment' i que després 'tothom s'ha d'arremangar'

De la seva banda, Joan Rigol (UDC), també ha fet referència a les eleccions del 28 de novembre. El democratacristià ha destacat que 'la campanya electoral només és un moment' i que després 'tothom s’ha d'arremangar'.

Rigol ha animat la classe política a fer front als problemes actuals. 'Estem en una situació de gran crisi econòmica, i també en un moment de desafecció política. Només sortirem de la crisi si els polítics s’hi posen al davant', ha afirmat.

La celebració institucional de la Diada de l'Onze de Setembre s'ha dut a terme al Parlament, amb un homenatge als qui han estat elegits presidents del Parlament, començant per Lluís Companys, que va presidir la cambra els anys 1932 i 1933.

Així s'ha retut homenatge a tots els que han tingut la màxima representació del Parlament durant la república, l’exili i el restabliment de la cambra: Lluís Companys (1932-1933), Joan Casanovas (1933-1938), Josep Irla (1938-1940), Antoni Rovira i Virgili (1940-1949), Manuel Serra (1949-1954); Francesc Farreras (1954-1980), Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999) i Joan Rigol (1999-2003). L'historiador Joan B. Culla ha estat l'encarregat de glossar les figures dels expresidents del Parlament. La celebració ha acabat amb la interpretació de 'Els segadors', per part del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu.

L'acte ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla, de membres del Govern, de la mesa de la cambra, dels presidents i portaveus dels grups parlamentaris, de familiars dels expresidents del Parlament i dels principals representants de l'àmbit institucional, polític, econòmic, social i cultural del país. La Diada d'enguany s'inscriu dins els actes de commemoració del trentè aniversari de les primeres eleccions al Parlament el 20 de març de 1980 i de la constitució del Parlament restablert el 10 d’abril.