En relació a això, fan referència al fet que, des de la seva destitució per part del Govern espanyol, no ostenten càrrecs de poder i, a més, que el fet de concórrer als comicis del 21-D deixa descartat el risc de fugir pel seu “compromís polític” amb Catalunya. El risc de reiteració delictiva també queda fora de pla si -segons el recurs- “després de l’aplicació d’aquest article no s’ha adoptat ja cap acord ni dictat cap disposició de cap classe ni pel Govern, que es va reunir en finalitzar la sessió parlamentària del 27 d’octubre sense adoptar cap acord, ni tampoc cap ordre per part de cap dels consellers cessats”, com consta al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 

Els dos recursos recorden que la presó provisional està considerada com una mesura “excepcional” i destaquen que l’Audiència Nacional no és l’òrgan competent per jutjar aquest cas. A més, al·leguen que s’ha vulnerat de forma “gravíssima” el seu dret a la defensa perquè la jutgessa no va deixar temps suficient per preparar les declaracions i perquè les acusacions es basen en part en documents que ni tan sols són objecte d’investigació en aquest procés. “L’adopció de la presó provisional per al nostre representat s’ha produït amb una clara vulneració dels drets de defensa i a disposar d’un procés just amb totes les garanties” perquè s’ha generat “una palmària indefensió cap a l’investigat”, sostenen les defenses, que asseguren també que s’ha vulnerat l’article 6.3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i el 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.