Martínez Alberola, formada a l'escola del liceu francès i llicenciada en dret, va entrar a la Comissió Europea per primer cop a principis dels anys noranta. És considerada una figura clau en els posicionaments de la Comissió Europea pel que fa a Catalunya, encarregada d'assessorar en la qüestió des de l'època del portuguès José Manuel Durao Barroso (el 2012, en els inicis del procés independentista, va esdevenir una de les seves conselleres).

De fet, la valenciana va treballar en el nucli dur de la Comissió Barroso, després de ser recomanada en el seu dia per l'excomissària i exministra del PP Loyola de Palacio. I és que les seves relacions amb el Partit Popular no passen desapercebudes, i fins i tot han estat premiades: fa dos anys, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la va condecorar amb la gran creu de l'Orde d'Isabel la Católica. 

El 2014 -ascendint a mesura que creixia l'anhel independentista a Catalunya- va ser nomenada com la cap de gabinet adjunta de Juncker i ara el luxemburguès l'ascendeix al càrrec més important. Segons va destacar ahir el president de la CE en roda de premsa, Clara Martínez Alberola "és espanyola però sobretot europea".

La decisió de Juncker podria allunyar encara més Catalunya i Europa; intensificant-se maniobres com la no concessió d'entrevistes entre la Comissió i el Govern català o la manca de condemna de la repressió estatal contra els dirigents independentistes. Ni parlar cal de la posició europea envers el referèndum d'autodeterminació. Martínez Alberola és, a més, la representació permanent d’Espanya davant la Unió Europea (Reper).