Nova clatellada al Gobierno per la ''vulneració de drets fonamentals'' l'1-O
L'Estructura de Drets Humans de Catalunya exigeix una investigació
5
CarregantRedacció| L'Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), creada el 2017 i que agrupa diverses entitats i experts, ha aprovat aquest divendres una declaració en què exigeix al govern espanyol que investigui l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil en la jornada de l'1 d’octubre. Aquest ens, impulsat pel Síndic de Greuges en col·laboració amb l'Institut de Drets Humans de Catalunya, reclama una investigació "objectiva, clarificadora i amb determinació de responsabilitats respecte a la vulneració de drets fonamentals, en particular per les al·legacions d'excessiu ús de la força pe part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat".
La declaració recorda que el Consell d'Europa i l'Organització de les Nacions Unides han demanat investigacions independents de l'actuació policial i que el govern espanyol s'hi va comprometre davant el secretari general del primer d'aquests organismes.
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha evitat respondre si confia que el govern espanyol acabi endegant aquesta investigació i ha demanat "un temps prudencial per contestar amb més categoria". Ara bé, Ribó ha apuntat: "La pregunta no és si es farà o no es farà, sinó quin preu democràtic paga l'estat espanyol de regressió de drets i de baixada de qualitat democràtica per incomplir les exigències que li imposen els òrgans als quals pertany".
La investigació reclamada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya ha de tenir per objectiu "dissuadir altres conductes de males praxis policials i evitar qualsevol escalada de tensió i violència", assenyalen en la declaració, que s'ha aprovat en la reunió del Consell Assessor d'aquest ens que ha tingut lloc aquest divendres a la seu del Síndic de Greuges.
En la declaració, l'ens condemna "els excessos comesos per les forces policials i l'alteració de la convivència ciutadana que aquestes van provocar en contravenció amb la interlocutòria del TSJC de 27 de setembre, inclosa l'afectació a infants i adolescents i a espais que els pertanyen com són les escoles", amb referència a l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'adoptar "totes les mesures que impedeixin la consecució del referèndum, sense afectar la normal convivència ciutadana".
Onze entitats i nou experts
L'Estructura de Drets Humans de Catalunya, que es va crear abans de l'estiu de l'any passat, té com a objectiu promoure i garantir el compliment dels drets humans de Catalunya. L'ens es va constituir formalment el novembre, amb la primera reunió dels membres del Consell Assessor, que aquest divendres s'ha trobat per segona vegada, amb l'aprovació de la declaració de l'1-O com a principal punt de l'ordre del dia.
El Consell Assessor de l'EDHC està format per onze entitats i nou personalitats relacionades amb l'àmbit dels drets humans. Són Amnistia Internacional Catalunya; Associació per a les Nacions Unides; Col·legi de Periodistes de Catalunya; Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats; Consell de l'Advocacia Catalana; Dincat; Fundació Jaume Bofill; Irídia - Centre per a la defensa dels drets humans; Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global; Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Unicef Comitè Catalunya.
Pel que fa als experts, en són membres la doctora en Dret Constitucional Mar Aguilera; el professor i sociòleg Joan Benach; la professora de Filosofia del Dret Encarna Bodelón; el cirurgià i president del Comitè de Bioètica de Catalunya, Marc Antoni Broggi; la portaveu de la Fundació Ibn Battuta, Miriam Hatibi; l'expert en voluntariat i associacionisme i referent en l'àmbit de l'esplai infantil i juvenil Enric Canet; la professora de Dret Internacional públic Núria Camps; l'advocada experta en discriminació, equitat de gènere i drets LGTBI Laia Serra Perelló i l'economista i referent en matèria d'habitatge Carme Trilla.
Un pla nacional de drets humans
En la reunió d'aquest divendres, també s'han posat les bases del que ha de ser el primer pla nacional de drets humans de Catalunya, amb "una visió el més atrevida possible i innovadora de les democràcies més avançades", ha assenyalat Ribó. El president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, ha destacat que el que ha de ser el primer pla de drets humans de Catalunya, ja que fins ara s'han fet polítiques en aquesta matèria des de l'administració, però són "sectorials i no connectades", ha de néixer de la societat civil.
L'Estructura de Drets Humans de Catalunya també té entre les seves funcions coordinar una xarxa de drets amb entitats socials o emetre opinions sobre els projectes i les proposicions de llei del Parlament de Catalunya que tinguin incidència en aquest àmbit. També pot redactar documents vinculats als informes periòdics que els estats han de presentar als òrgans i comitès internacionals de protecció dels drets humans, tant a escala universal com europea, en particular pel que fa a la situació dels drets humans a Catalunya.
Imprimir
Enviar
QUERIDOS NAZIS, PONGO REPUBLICA CATALANA EN EL GPS Y ME SALE LA CARCEL DE ESTREMERA. NO DEJEIS DE TOMAROS LA DOSIS DIARIA DE VALIUM Y FORTASEC. EL DIA QUE EL PUCHI DICE TONTERIAS EN RUEDA DE PRENSA, DOSIS DOBLE.
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat