Societat Última actualització Divendres, 30 de març de 2018 05:00 h

L’habitatge català al descobert: els punts clau del primer informe anual de l’O-HB

L’Observatori metropolità de l’Habitatge (O-HB) presenta els primers resultats de la metròpoli de Barcelona al 2017

En un context de preus a l’alça i sous poc mòbils, la sensació general de poder adquisitiu en l’àmbit de l’habitatge resulta més aviat preocupant. És per això que cada cop es fa més necessària l’existència d’agents observadors i analítics com és el cas de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB).
 
I els primers resultats ja han sortit del forn. L’O-HB ha fet públic “L’habitatge a la metròpoli de Barcelona 2017”, el primer informe anual sobre la situació actual de l’àmbit al nostre país. Els objectius són clars: fer un retrat acurat  d’on ens trobem per tal de dissenyar i avaluar les polítiques públiques que caldrà desenvolupar en matèria d’habitatge i posar tota la informació a disposició de la ciutadania.
 
Les principals dades obtingudes es poden consultar al nou portal web www.ohb.cat on, a banda dels resultats del nou informe, es poden trobar dades actuals i de diferents períodes d’indicadors com el parc d’habitatges, la construcció i rehabilitació, aspectes social-demogràfics i socioeconòmics, el mercat de l’habitatge i del sòl, els problemes de permanència, accés i manteniment i les polítiques.
 
El pressupost destinat a l’habitatge propi, ja sigui de compra o de lloguer, és un dels punts rellevants de l’informe, que denota la dificultat de la ciutadania per assumir-ne els costos. Les hipoteques suposen una càrrega molt important de la despesa mensual familiar, però els lloguers són els que es troben en la situació més difícil: gairebé la meitat dels llogaters dediquen més d’un 40% dels ingressos a pagar les mensualitats.
 
 
La compravenda en creixement
 
Malgrat les dificultats econòmiques que suposen per a les famílies les hipoteques, entre el 2013 i el 2016, la compravenda d’habitatges s’ha incrementat un 87%. I no pas perquè els preus s’hagin reduït, més aviat tot el contrari, l’increment ha estat del 43% en els darrers tres anys. Tot i així, el 2017 s’emporta un 13,6% de creixement en la compravenda d’habitatges, amb un total de més de 76.000 operacions a Catalunya.
 
Això sí, els joves tenen cada vegada menys facilitats per emancipar-se. A tot Catalunya, s’ha reduït en un 27% els joves d’entre 16 i 29 anys que s’independitza, una xifra molt notable i que pot tenir conseqüències demogràfiques rellevants.
 
 
Les polítiques públiques responen a la conjuntura
 
Donada la situació, les polítiques públiques s’enfoquen cada cop més a donar suport a la ciutadania que té dificultats per assumir els costos de l’habitatge. L’any 2016 s’ha incrementat més d’un 60% el pressupost públic per a habitatge, pressupost que ha permès atendre més de 28.000 persones.
A més, el lloguer està en el punt de mira dels propers ajuts, tal com remarca Mercè Conesa: “hem de poder començar a intervenir en el preu del lloguer de manera consensuada prenent mesures polítiques en aquest índex de referència del lloguer i equiparar-lo als estàndards europeus”.
 
Una de les iniciatives més innovadores en aquest camp és l’operador metropolità, que impulsarà l’AMB des d’aquest 2018 i esdevindrà el primer operador mixt públic-privat d’habitatge assequible. La intenció és comptar amb una gran bossa de pisos de l’àrea metropolitana destinats a lloguer a preus moderats, de màxim 750 euros. A més, els contractes seran de sis o set anys, i permetran que el sou destinat a l’habitatge sigui d’un percentatge raonable.
 
Els primers projectes ja s’estan dissenyant als municipis de Montgat, Sant Adrià de Besòs i Sant Boi de Llobregat, i l’operador contempla també la col·laboració amb ajuntaments i fomentar les accions de rehabilitació d’edificis.
 
 
Segueixen, però, els desnonaments