Turull, Rull, Comín i Puig tornen al Govern, amb Aragonès de vicepresident i Artadi com a portaveu
Ernest Maragall anirà a Exteriors, només tres dones entre els catorze membres del govern
5
( 4 vots )
CarregantACN Barcelona .- El president de la Generalitat, Quim Torra, ha nomenat aquest migdia els nous membres del Consell Executiu, que inclou el nom de Toni Comin i consellers empresonats o a l'exili. Els consellers que integraran el nou Govern seran Pere Aragonès (Economia i Hisenda i vicepresident del Govern), Jordi Turull (conseller de la Presidència), Ernest Maragall (Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència), Miquel Buch (IInterior), Josep Bargalló (Ensenyament), Antoni Comín ( Salut), Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), Lluís Puig ( Cultura), Ester Capella (Justícia), Chakir El Homrani Lesfar (Treball, Afers Socials i Famílies), Elsa Artadi (Empresa i Coneixement i portaveu), Jordi Puigneró (Polítiques Digitals i Administració Pública), Teresa Jordà (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació)
Pere Aragonès, l’alter ego de Junqueras al Govern
Pere Aragonès serà el nou vicepresident del Govern de la Generalitat i, alhora, conseller d’Economia i Hisenda. Amb aquest nomenament, es converteix en el número dos del Consell Executiu i en l’home fort d’Esquerra dins el Govern. Després d’haver estat, durant la passada legislatura, un dels més estrets col·laboradors del seu predecessor i líder d’ERC, Oriol Junqueras, com a secretari d’Economia i fer-se càrrec de l’elaboració dels pressupostos, ara acabarà ocupant el mateix lloc i assumint les mateixes responsabilitats que el seu mentor, ara empresonat a Estremera pel cas de l’1-O. Aragonès, a més, té des de fa pocs mesos, la missió política de liderar Esquerra Republicana des de Catalunya assumint el càrrec d’adjunt a la presidència, donat que Junqueras està privat de llibertat, i que la secretària general, Marta Rovira, manté el càrrec però està a Ginebra. Amb tot plegat, Aragonès es converteix en el contrapès polític republicà al president Quim Torra i JxCat dins el Govern; una mena d’alter ego del que hauria estat Oriol Junqueras.
Jordi Turull, de candidat a la presidència de la Generalitat a conseller de la presidència empresonat
Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) tornarà a ser el conseller de la Presidència de la Generalitat. Tot i estar tancat per presó preventiva a Estremera -per segona vegada-, Turull serà "restituït" al capdavant d'una conselleria clau del nou govern de Quim Torra. En l'anterior legislatura també va ser portaveu de l'executiu. Amb carnet del PDeCAT, ara és diputat de JxCat i n'és un dels líders. De fet, Turull va ser el tercer candidat de JxCat a la investidura, després dels intents d'investir Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. El portaveu de Presidència, que també va presidir JxSí en l'anterior legislatura, va ser durant 106 dies conseller abans de l'aplicació de l'article 155, i porta 86 dies a la presó. De fet, és al Parlament on ha fet la seva carrera política en els últims 14 anys. Destaca per ser proper a Puigdemont, i va ser el número quatre de la llista de JxCat per Barcelona a les eleccions del 21-D.
Miquel Buch: sector crític del PDeCAT, de trajectòria municipalista i projecció nacional a través de l'ACM
El nou conseller d'Interior, Miquel Busch (Premià de Mar, 1975), lidera dins del Partit Demòcrata (PDeCAT) el sector crític amb l'actual direcció, encapçalada per Marta Pascal. Amb llarga tradició municipalista, el procés sobiranista va començar quan ell encapçalava l'Associació Catalana de Municipis (ACM), des de la qual hi va donar ple suport. Això li va donar una projecció a nivell català més enllà de l'alcaldia de Premià de Mar, càrrec al qual va accedir el febrer del 2007 i que va deixar el passat desembre.
Josep Bargalló torna al Departament d'Ensenyament 15 anys després
El nou conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló (Torredembarra, 1958), torna al departament que ja va encapçalar durant el govern del tripartit presidit per Pasqual Maragall. Bargalló va ser nomenat el desembre de 2003 i va ocupar el càrrec tan sols 2 mesos, fins el 20 de febrer del 2004 quan va ser nomenat conseller en cap, després de transcendir la reunió que el seu antecessor, Josep-Lluís Carod Rovira, havia mantingut amb ETA a Perpinyà. Bargalló va ser conseller en cap i titular del Departament de Presidència entre el 2004 i el 2006. La següent legislatura, però, Bargalló va renunciar a l'escó obtingut per ocupar el càrrec de director de l'Institut Ramon Llull fins al 2010.
Antoni Comín, únic conseller d’ERC de l'anterior legislatura que segueix al Govern
Antoni Comín (Barcelona, 1971) repeteix al capdavant de la cartera de Salut, el Departament que va encapçalar des del gener de 2016 i fins a la destitució, per l'aplicació del 155, l'octubre de 2017. Exercirà el càrrec des de Brussel·les, on en els últims mesos ha estat a disposició de la justícia belga per l'euroordre de detenció emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que l’ha processat per rebel·liói i malversació. Comín, però, recupera el càrrec a l'executiu dies després que la justícia belga hagi decidit desestimar l'extradició per irregularitats en l'euroordre. Comín és diputat per ERC aquesta legislatura, ho va ser el 2015 per la candidatura de Junts pel Sí, i també ho havia estat el 2003 i el 2006, aleshores pel PSC. Durant el seu primer mandat com a conseller de Salut, Comín va impulsar i aprovar la Llei d'universalització de l'assistència sanitària, un text actualment en suspens pel Tribunal Constitucional, després del recurs presentat pel govern espanyol.
Chakir el Homrani (Barcelona, 1979) agafa les regnes del departament de Treball, Afers Socials i Famílies després de mig any d'absència de la consellera destituïda pel 155 i actualment en presó preventiva a Alcalá Meco, Dolors Bassa. Com la seva predecessora, el Homrani és sindicalista de la UGT. En el cas del nou conseller, va ser secretari d'organització i portaveu nacional de la branca juvenil del sindicat, l'Avalot. Llicenciat en Sociologia, ha treballat en l'àmbit de la formació professional. Des de fa 11 anys resideix a Granollers, al barri obrer de Can Bassa, i és regidor per ERC a la capital del Vallès Oriental des de 2015. Pocs mesos després també va ser escollit diputat de l'XI legislatura amb Junts pel Sí. A les eleccions del 21 de desembre, el Homrani no va obtenir un escó -era el número 21 per Barcelona a les llistes dels republicans- i va entrar al Parlament després de la renúncia de Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa.
ordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) serà el proper conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. L'actual secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat serà d'aquesta manera un dels dirigents destacats amb carnet del PDeCAT a l'executiu de Quim Torra. El departament de Puigneró perdrà competències com afers religiosos, habitatge i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya -respecte l'anterior executiu-, però assumirà l'àmbit de polítiques digitals, una prioritat per a Carles Puigdemont. Com a responsable de Ciberseguretat, Puigneró també ha presidit el Centre de Seguretat de la Informació i va coordinar la defensa del ciberatac que va patir el Govern durant el procés participatiu del 9-N de 2014.
Teresa Jordà, la nova consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, no parla amb circumloquis. El seu discurs és directe, planer, ja sigui des de la tribuna d'oradors del Congrés, en un míting d'ERC o durant una conversa en petit comitè. Fortament compromesa amb la República –només cal donar un cop d'ull al seu Twitter- Teresa Jordà arriba al Govern que encapçala Quim Torra després de gairebé dues dècades dedicant-se a la política. La seva trajectòria al partit té dues empremtes clares. Per una banda, Ripoll; i per l'altra, Madrid. Aquí, des de fa set anys, Jordà és diputada a la cambra baixa després d'encapçalar tres vegades la llista d'ERC per Girona a les generals. I al 2011, precisament, va imposar-se a qui ara ja és 131è president de la Generalitat (perquè Junqueras havia proposat Quim Torra com a número 1). De Ripoll, la nova consellera va ser-ne alcaldessa durant dos mandats (2003-2011) i fins fa poc, cap de l'oposició a l'Ajuntament. Un municipi i una comarca on l'agricultura i la ramaderia hi tenen una forta presència, i que li han donat bagatge per al Departament que ara encapçalarà.
Antoni Comín (Barcelona, 1971) repeteix al capdavant de la cartera de Salut, el Departament que va encapçalar des del gener de 2016 i fins a la destitució, per l'aplicació del 155, l'octubre de 2017. Exercirà el càrrec des de Brussel·les, on en els últims mesos ha estat a disposició de la justícia belga per l'euroordre de detenció emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que l’ha processat per rebel·liói i malversació. Comín, però, recupera el càrrec a l'executiu dies després que la justícia belga hagi decidit desestimar l'extradició per irregularitats en l'euroordre. Comín és diputat per ERC aquesta legislatura, ho va ser el 2015 per la candidatura de Junts pel Sí, i també ho havia estat el 2003 i el 2006, aleshores pel PSC. Durant el seu primer mandat com a conseller de Salut, Comín va impulsar i aprovar la Llei d'universalització de l'assistència sanitària, un text actualment en suspens pel Tribunal Constitucional, després del recurs presentat pel govern espanyol.
Chakir el Homrani, un sindicalista pren el relleu de Bassa al capdavant de Treball, Afers Socials i Famílies
Chakir el Homrani (Barcelona, 1979) agafa les regnes del departament de Treball, Afers Socials i Famílies després de mig any d'absència de la consellera destituïda pel 155 i actualment en presó preventiva a Alcalá Meco, Dolors Bassa. Com la seva predecessora, el Homrani és sindicalista de la UGT. En el cas del nou conseller, va ser secretari d'organització i portaveu nacional de la branca juvenil del sindicat, l'Avalot. Llicenciat en Sociologia, ha treballat en l'àmbit de la formació professional. Des de fa 11 anys resideix a Granollers, al barri obrer de Can Bassa, i és regidor per ERC a la capital del Vallès Oriental des de 2015. Pocs mesos després també va ser escollit diputat de l'XI legislatura amb Junts pel Sí. A les eleccions del 21 de desembre, el Homrani no va obtenir un escó -era el número 21 per Barcelona a les llistes dels republicans- i va entrar al Parlament després de la renúncia de Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa.
Jordi Puigneró, un enginyer TIC com a conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
ordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) serà el proper conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. L'actual secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat serà d'aquesta manera un dels dirigents destacats amb carnet del PDeCAT a l'executiu de Quim Torra. El departament de Puigneró perdrà competències com afers religiosos, habitatge i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya -respecte l'anterior executiu-, però assumirà l'àmbit de polítiques digitals, una prioritat per a Carles Puigdemont. Com a responsable de Ciberseguretat, Puigneró també ha presidit el Centre de Seguretat de la Informació i va coordinar la defensa del ciberatac que va patir el Govern durant el procés participatiu del 9-N de 2014.
Teresa Jordà, l'exalcaldessa de Ripoll i diputada al Congrés de paraules clares i discursos que van al gra
Teresa Jordà, la nova consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, no parla amb circumloquis. El seu discurs és directe, planer, ja sigui des de la tribuna d'oradors del Congrés, en un míting d'ERC o durant una conversa en petit comitè. Fortament compromesa amb la República –només cal donar un cop d'ull al seu Twitter- Teresa Jordà arriba al Govern que encapçala Quim Torra després de gairebé dues dècades dedicant-se a la política. La seva trajectòria al partit té dues empremtes clares. Per una banda, Ripoll; i per l'altra, Madrid. Aquí, des de fa set anys, Jordà és diputada a la cambra baixa després d'encapçalar tres vegades la llista d'ERC per Girona a les generals. I al 2011, precisament, va imposar-se a qui ara ja és 131è president de la Generalitat (perquè Junqueras havia proposat Quim Torra com a número 1). De Ripoll, la nova consellera va ser-ne alcaldessa durant dos mandats (2003-2011) i fins fa poc, cap de l'oposició a l'Ajuntament. Un municipi i una comarca on l'agricultura i la ramaderia hi tenen una forta presència, i que li han donat bagatge per al Departament que ara encapçalarà.
Ester Capella: advocada, feminista i amb trajectòria a Madrid
La nova consellera de Justícia, Ester Capella (La Seu d'Urgell, 1963), és advocada i forma part de diverses entitats feministes. La seva trajectòria política va començar a l'Ajuntament de Barcelona, de la mà d'ERC, però des del 2013 ha estat senadora i diputada al Congrés, cosa que li ha permès tractar assíduament amb polítics espanyols. De fet, un dels reptes que tindrà al Departament serà refer la confiança amb la cúpula judicial i fiscal de Catalunya.
La nova consellera de Justícia, Ester Capella (La Seu d'Urgell, 1963), és advocada i forma part de diverses entitats feministes. La seva trajectòria política va començar a l'Ajuntament de Barcelona, de la mà d'ERC, però des del 2013 ha estat senadora i diputada al Congrés, cosa que li ha permès tractar assíduament amb polítics espanyols. De fet, un dels reptes que tindrà al Departament serà refer la confiança amb la cúpula judicial i fiscal de Catalunya.
Ester Capella i Farré va néixer el 1963 a La Seu d'Urgell, però va viure la seva infantesa i adolescència a La Pobla de Segur (Pallars Jussà) on té les arrels familiars. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i, després de col·laborar amb la càtedra de Dret Civil de Lleida durant el curs 1987-1988, es va col·legiar a Barcelona i Sant Feliu de Llobregat.
Lluís Puig, retorn a la conselleria de Cultura des de Brussel·les
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 1959) repeteix com a conseller de Cultura de la Generalitat ara des de Brussel·les, on resideix des de finals d’octubre. Director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat fins a ser nomenat conseller, Puig va entrar al Govern al juliol passat per substituir Santi Vila, que llavors va assumir la cartera d'Empresa i Coneixement. L’ara conseller va formar part de la llista de Junts per Catalunya i va renunciar a l’escó a finals de gener per assegurar la majoria independentista al Parlament. Els últims mesos, Puig ha estat a disposició de la justícia belga per l’euroordre d’extradició emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per malversació i desobediència, que ha quedat rebutjada per “irregular”. El conseller té estudis musicals, de dansa, producció audiovisual i d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i ha exercit com a director artístic del Mercat de Música Viva de Vic i director de la Fira Mediterrània.
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 1959) repeteix com a conseller de Cultura de la Generalitat ara des de Brussel·les, on resideix des de finals d’octubre. Director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat fins a ser nomenat conseller, Puig va entrar al Govern al juliol passat per substituir Santi Vila, que llavors va assumir la cartera d'Empresa i Coneixement. L’ara conseller va formar part de la llista de Junts per Catalunya i va renunciar a l’escó a finals de gener per assegurar la majoria independentista al Parlament. Els últims mesos, Puig ha estat a disposició de la justícia belga per l’euroordre d’extradició emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per malversació i desobediència, que ha quedat rebutjada per “irregular”. El conseller té estudis musicals, de dansa, producció audiovisual i d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i ha exercit com a director artístic del Mercat de Música Viva de Vic i director de la Fira Mediterrània.
Compromès amb el procés independentista, el conseller va entrar al Govern en el darrer tram de la legislatura fins a la proclamació de la República. Va liderar l’oposició de la Generalitat al retorn de les 44 obres d’art de Sixena del Museu de Lleida, que van acabar arribant al monestir aragonès l'11 de desembre en aplicació de l’article 155. El govern espanyol, actuant com a responsable del departament de Cultura, va ordenar el trasllat en aplicació de la sentència del jutjat d'Osca.
Elsa Artadi, portaveu del Govern, consellera d'Empresa i mà dreta de Puigdemont
Elsa Artadi (Barcelona, 1976) serà la propera portaveu del Govern i consellera d'Empresa de la Generalitat. Economista de professió, fins ara era també la portaveu del grup parlamentari de JxCat, i en va ser la directora de la campanya del 21-D. Mà dreta de Carles Puigdemont, Artadi també va estar a les travesses com a candidata a la presidència des de l'inici de la legislatura. Tot i això, ella sempre va negar que tingués aquesta aspiració. D'un perfil més aviat tècnic i estratègic, Artadi és de la màxima confiança de Puigdemont, que confia plenament que la futura consellera d'Empresa ajudi a enllaçar la dualitat del Govern "a l'interior" de Sant Jaume amb el Consell de la República "a l'exili". La nova consellera va entrar a la Generalitat el 2011 com a assessora d'Economia, amb Andreu Mas-Colell al capdavant. Parla català, castellà, anglès i italià.
Elsa Artadi (Barcelona, 1976) serà la propera portaveu del Govern i consellera d'Empresa de la Generalitat. Economista de professió, fins ara era també la portaveu del grup parlamentari de JxCat, i en va ser la directora de la campanya del 21-D. Mà dreta de Carles Puigdemont, Artadi també va estar a les travesses com a candidata a la presidència des de l'inici de la legislatura. Tot i això, ella sempre va negar que tingués aquesta aspiració. D'un perfil més aviat tècnic i estratègic, Artadi és de la màxima confiança de Puigdemont, que confia plenament que la futura consellera d'Empresa ajudi a enllaçar la dualitat del Govern "a l'interior" de Sant Jaume amb el Consell de la República "a l'exili". La nova consellera va entrar a la Generalitat el 2011 com a assessora d'Economia, amb Andreu Mas-Colell al capdavant. Parla català, castellà, anglès i italià.
Josep Rull recupera la conselleria de Territori i Sostenibilitat des de la presó
Josep Rull (Terrassa, 1968) recupera la conselleria de Territori i Sostenibilitat des de la presó, prop de set mesos després que fos de destituït pel govern espanyol arran de l'aplicació del 155. Després de declarar a l'Audiència Nacional el 2 de novembre, Rull, juntament amb altres membres del govern destituït més, va ser empresonat preventivament –acusat de rebel·lió i malversació- i posat en llibertat poc més d'un mes després. Va concórrer a les eleccions en la candidatura de Junts per Catalunya i va ser elegit diputat. El 23 de març, però, el magistrat del Tribunal Suprem va ordenar novament el seu ingrés a la presó d'Estremera de forma preventiva, acusant-lo de rebel·lió.
Josep Rull (Terrassa, 1968) recupera la conselleria de Territori i Sostenibilitat des de la presó, prop de set mesos després que fos de destituït pel govern espanyol arran de l'aplicació del 155. Després de declarar a l'Audiència Nacional el 2 de novembre, Rull, juntament amb altres membres del govern destituït més, va ser empresonat preventivament –acusat de rebel·lió i malversació- i posat en llibertat poc més d'un mes després. Va concórrer a les eleccions en la candidatura de Junts per Catalunya i va ser elegit diputat. El 23 de març, però, el magistrat del Tribunal Suprem va ordenar novament el seu ingrés a la presó d'Estremera de forma preventiva, acusant-lo de rebel·lió.
Ernest Maragall torna al Govern en una de les conselleries més complicades
Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 1945) serà el proper conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. El conseller tindrà el repte d'encapçalar un dels departaments més afectats per l'aplicació del 155. El president Quim Torra, en el seu discurs d'investidura, es va comprometre a reobrir totes les delegacions tancades i expandir l'acció exterior de la Generalitat. Maragall és un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit del qual va ser membre de l'executiva fins al 2012. Va ser secretari del Govern amb Pasqual Maragall i conseller d'Educació (2006-2010) amb José Montilla. Des del maig de 2018 milita ERC.
Imprimir
Enviar
Osona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat