La citació arriba després de diversos informes de la Guàrdia Civil i d'Hisenda que apuntaven a la suposada falta de col·laboració de Vidal, que era l'encarregada de controlar els comptes de la Generalitat des d'abans que se celebrés el referèndum. El magistrat veu "il·lògic" que cap diner públic anés cap a la consulta (tot i que ho han assegurat Mariano Rajoy o Cristòbal Montoro, líders del Gobierno en el moment del referèndum) i creu que si es va pagar amb donatius la interventora els hauria d'haver concretat

Segons ha avançat 'El Mundo', a més de Rosa Vidal, el jutjat ha citat com a investigada per la setmana que ve a Meritxell Masó, secretària general de Governació, així com altres càrrecs del Govern que presumptament van treballar en l'àrea de processos electorals i consultes populars per organitzar l'1-O després de la suspensió del Constitucional.

 

El magistrat instructor critica l'actuació de la interventora en una interlocutòria en la qual rebutja el recurs de l'exsecretari general d'Economia i Hisenda i diputat d'ERC Josep Maria Jové contra la decisió que els investigadors accedeixin al Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) per buscar dades dels investigats relacionats amb pagaments de l'1-O. El Tribunal Constitucional va informar a la interventora en persona que si realitzava tasques de "preparació i/o celebració" del referèndum podia incórrer en responsabilitats penals.

 

El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer afirma que "atemptant contra les més elementals regles de la lògica, és la pròpia interventora de la Generalitat la que, responent a un previ requeriment, va afirmar que no constava en cap Departament cap despesa de preparació o execució en relació al referèndum de l'1 d'octubre, pretenent que aquesta instrucció conclogui que tot el material necessari per a la consulta (publicitat, propaganda, paperetes i urnes), així com les despeses de personal (interventors, càrrecs electorals) i serveis de vigilància o policia, que en cada convocatòria realitzada fins ara ha obligat a la consignació d'unes partides pressupostàries a l'efecte, en aquesta consulta pogués haver-se imputat a ignorades formes de pagament, donacions o contribucions, ja sigui de particulars ja sigui d'empreses i institucions; en cas de ser així, hauria d'haver facilitat un llistat comprensiu dels donants i contribuents i les seves respectives quanties".

 

A més, la interlocutòria apunta cap a la interventora ja que "no havent-se facilitat cap informació justificativa de les despeses generades per la consulta, ans al contrari, tractant d'impedir el coneixement de la mateixa i davant l'existència d'evidències sobre la realitat de la despesa i la utilització de fons públics", el jutge ha d'autoritzar altres "mitjans d'investigació" als agents, com el Sepblac.

 

El passat mes de gener el jutge va rebre un text anònim que l'instava a investigar "les autoritzacions i signatures de contractes, despeses i pagaments, tant en paper com en format electrònic, realitzats per l'actual interventora general de la Generalitat durant els anys 2016 i 2017 en relació als actes i activitats" del procés. Un informe d'Hisenda ja apuntava cap a la interventora, ja que al novembre Vidal va informar que els contractes signats per la Generalitat amb Unipost, l'empresa que havia de distribuir les targetes censals de l'1-O, eren per "serveis postals ordinaris propis" i no vinculats "al finançament de cap actuació il·legal ni contrària a les decisions dels tribunals".

 

A l'abril, la Guàrdia Civil va concloure en un informe lliurat al jutjat que la interventora "va ometre" informació sobre les factures d'Unipost a cinc departaments de la Generalitat per prop de 980.000 euros. En concret, Vidal va indicar que no s'havia abonat cap import, però el que no hauria dit és que hi va haver dos intents de cobrament per part de l'empresa d'uns 240.000 euros per aquest servei que van ser rebutjats. Els agents detallaven que la interventora no va informar dels dos intents de cobrament ni tampoc "s'ha activat cap procediment" per denunciar-ho, "el que podria suposar almenys una temptativa d'estafa". A més, recordaven que Vidal no va alertar quan es va aprovar una despesa d'uns 2,3 milions d'euros per a la campanya 'Civisme'. Ella va afirmar en l'expedient que "no es desprèn que es tracti d'una despesa relacionada amb processos refrendaris", quan era la campanya per difondre l'anunci de l'1-O, segons els agents.

 

La Guàrdia Civil no valorava si la interventora sabia o no la finalitat de la campanya, però precisava que més tard es va saber que era per a un fi diferent del que es va dir i pel qual va autoritzar una despesa pública. També advertien que Vidal no va activar cap procediment per denunciar aquestes accions, amb les quals es pretenia "una malversació de 2,3 milions".

 

L'informe policial, a més, incloïa un correu electrònic pel qual la interventora va ser convocada fa un any a un "acte d'unitat i compromís amb el referèndum" juntament amb altres alts càrrecs del Govern, alguns d'ells imputats en aquest jutjat. "No es coneix el paper que va exercir la interventora en aquesta reunió, però era un acte de compromís i és evident que un referèndum requereix de fons per la seva execució, per la qual cosa almenys presumiblement tenia coneixement de la intencionalitat dels presents", remarcaven els agents.