Política Última actualització Dijous, 2 de desembre de 2010 05:00 h

Ernest Maragall alerta que la independència és 'plausible' si no canvia la relació Catalunya-Espanya

Veu en les relacions PSC-PSOE un motiu de la desfeta electoral i insisteix en el grup propi

El conseller d'Educació en funcions i membre del sector catalanista del PSC, Ernest Maragall, veu les relacions amb el PSOE com 'una de les raons' que expliquen la desfeta electoral dels socialistes catalans. Maragall ha fet públic aquest dimecres un document de reflexió amb l'objectiu de contribuir al debat intern del PSC després del 28-N i insisteix en la necessitat que els socialistes catalans tinguin grup propi a Madrid, ja que ara hi ha un 'silenci absent' dels 25 diputats al Congrés. A més, adverteix que, si no canvien les relacions entre Catalunya i Espanya, la independència serà un projecte que 'mereix la consideració d'orientació estratègica plausible' per a Catalunya.

Aquest dimecres, Maragall ha difós, a través de Twitter, un document que va elaborar durant el mes d'agost a Olià amb l'objectiu d'obrir un debat en el si dels socialistes. 'D'acord, que comenci el debat. Mireu les notes que vaig escriure l'estiu passat, que rellegides em semblen vigents', ha piulat. Es tracta d'un document de dotze pàgines que el conseller considera vigent després dels resultats electorals. A principis de setembre el va lliurar a diversos dirigents del PSC per intentar obrir abans dels comicis.

Sobre la taula, van tenir aquest document el primer secretari i candidat a la reelecció, José Montilla, el director de campanya, Jaume Collboni, el portaveu del partit, Miquel Iceta, i tres membres que, com ell, formen part del sector catalanista: Antoni Castells, Montserrat Tura i Marina Geli. Maragall es va decidir a escriure i lliurar aquest document després de la polèmica generada arran de les seves desqualificacions al tripartit -que va titllar 'd'artefacte inestable'- i d'apostar obertament pel grup propi a Madrid. Aleshores, Maragall es va retractar i va posar el càrrec a disposició de Montilla, que no li va acceptar. Com que la direcció li va imposar silenci, va decidir escriure el document per deixar clara la seva posició.

Ja a la Comissió Executiva d'aquest dilluns, just un dia després dels resultats electorals, Maragall va fer una dura intervenció, recordant que ja feia tres mesos que havia fet un diagnòstic que s'ha acabat complint, ja que el PSC li ha faltat catalanitat i identitat.

Maragall insisteix en la seva exigència que el PSC tingui un grup propi a Madrid i remarca la 'contradicció de fons entre l'aspiració a governar Catalunya com a expressió del catalanisme progressista i la pertinença sense dret a veu i vot al projecte volgudament compartit amb el socialisme espanyol'. El dirigent socialista lamenta 'el silenci absent de la representació majoritària dels ciutadans de Catalunya, la que va atorgar 25 diputats al socialisme català'.

El conseller d'Educació en funcions desmunta un conjunt de 'tòpics imperants' per justificar la seva posició de defensa del grup propi. La formació d'aquest, segons ell, 'no és sinònim de ruptura i enfrontament amb el socialisme espanyol', sinó 'sinònim de llibertat per definir posició pròpia i per defensar-la obertament en tot allò que afecti l'interès específic de Catalunya'. A més, remarca que seria 'retornar a l'origen de la relació entre els dos partits', ja que el PSC tenia grup propi a principis dels 80.

Maragall afegeix que 'l'especulació sobre eventuals riscos de divisió interna al socialisme català resulta encara més ofensiva', i de la mateixa manera que 'és encara menys acceptable que el PSC adopti la seva posició (o la seva renúncia) en aquesta matèria sota la hipòtesi mai plantejada formalment d'una eventual presentació de candidatures pròpies per part del PSOE'. Maragall també creu 'ofensiu' l'argument de 'l'eficàcia i la capacitat d'influir en millors condicions des de l'interior del grup'.

La independència ja no és una 'aspiració utòpica'

D'altra banda, en el document Maragall també constata que l'independentisme 'creix' a Catalunya, tot i que no sembli 'trobar una expressió partidària explícita capaç de recollir aquesta onada'. Maragall creu que s'ha produït un 'canvi qualitatiu', ja que 'la independència de Catalunya ja no queda limitada a l'aspiració utòpica d'una minoria significativa', sinó que 'mereix la consideració d'orientació estratègica plausible per al nostre país si no es modifiquen apreciablement algunes pautes de comportament en la relació Catalunya-Espanya'.

Maragall afegeix que 'la presència normalitzada de l'independentisme' i 'la creixent solvència del concepte i de la seva viabilitat política, institucional i econòmica', obliga a la resta de formacions, sobretot a PSC i CiU, a 'redefinir, actualitzar i mostrar com avantatjoses comparativament les respectives ofertes'. Maragall creu que CiU està en una 'situació més favorable' per la seva 'tradicional moral d'ambigüitat' i per l'aposta pel concert econòmic 'com a esquer per a sobiranistes dubtosos i com a gest de desafiament envers Espanya'. En canvi, creu que el PSC es mou aquí en 'un espai cada cop més limitat' per les relacions amb el PSOE.

---

Notícies relacionades