Amic @Joanlladonet , és més senzill dir-li Racisme

5  

( 17 vots )

 carregant

M’ha impactat l’article de Joan LLadonet. Posa la pell de gallina escoltar com encara som vexats per parlar amb la nostra llengua. La llengua catalana. El que explica no és nou. Malauradament és la quotidianitat del molts catalans que viuen, treballen o circulen per Espanya. O que han de conviure amb espanyols en un viatge organitzat, o com fou el meu cas en un unes jornades acadèmiques a Anglaterra.

L’aire que desprèn l’article de Joan Lladonet és feridor. Com són també colpidors els testimonis que llegim setmana rere setmana als mitjans de comunicació. No calen més exemples. Els tenim tots al cap. O bé perquè ens els han explicat o bé perquè els hem patit en la nostra pròpia pell.

Al capdavall ens hem de fer una pregunta: Perquè som increpats per parlar català amb la nostra parella, amics, coneguts i no seriem si ho féssim en anglès o alemany? La resposta és una sola paraula: RACISME.

Espanya és un país profundament racista. Sobretot quan es tracta dels catalans. Compartim el podi amb magrebins i gitanos. Com explicava Joan Lladonet no és un fenomen estrictament dels catalans del Principat, els illencs, els valencians i els de La Franja tampoc se n’escapen.

No falten els típics catalans que explicant la contra-anècdota: Jo vaig sovint a Sevilla i mai m’ha passat res! Evident. I sovint i afegeixen: Hi ha molta gent a Espanya que ens respecte! Cert. Però són una minoria silenciosa. Són els que a l’autobús de Madrid callaven quan un home increpava una valenciana per parlar la seva llengua, la catalana, per telèfon mòbil.

En l’alemanya nazi  no tothom  era partidari de Hitler. De fet els hitlerians eren una minoria. Com els falangistes a Espanya. Però les minories majoritàries acaben marcant les regles de joc. Sobretot quan darrera hi ha una ideologia violenta com és el cas del nacionalisme espanyol. Quan al Santiago Bernabeu comencen amb allò de “catalán el que no bote”, la minoria silenciosa calla. La por és evident.

El racisme vers els catalans d’una part significant de la societat espanyola és més que evident. És un racisme banal, inconscient. És un racisme que forma part de la normalitat. Ningú s’atura a pensar-hi i a qüestionar-ho. Una normalitat que acaba sent una regla no escrita.

Si no perquè els líders polítics i culturals progressistes no és mullen a favor de la llengua catalana. Existeix algun manifest d’intel·lectuals a favor de la immersió lingüística i una actitud militant permanent de denúncia contra els atacs que pateix la llengua catalana i els seus parlants? No. Hi han  excepcions com Ramon Cotarelo, però són això casos puntuals.  O són gallecs o bascos. Ningú a Espanya ha estat capaç de contestar les mentides i aberracions que Mario Vargas Llossa escriu dia si dia també des del diari El País. El relator oficial d’aquest diari en temes de llengua, Alex Grijelmo, és un negacionista militant. Nega la persecució de la llengua catalana en les diferents etapes de la història d’Espanya. Ningú a hores d’ara des d’Espanya l’ha rebatut.

Perquè serà que Pedro Sánchez  i  Pablo Iglesias quan venen a Catalunya no defensen la llengua i la cultura catalanes? Perquè serà que no s'han mullat mai en la defensa del model d'immersió lingüística que tant ha greixat les corrioles de l’ascensor social a casa nostra? Tampoc m’imagino el representant de Podemos a Catalunya, Marc Bartomeu, trencant-se la cara per la llengua catalana amb els seus camarades de Madrid. Després d’escoltar-lo dos cops tinc clar que això l’incomoda. Segurament, la seva prioritat es servir als del Comitè Central de la Universitat Complutense de Madrid.

Espanya no canviarà per molta cua que es deixi. De fet és al revés. Espanya ja està canviant el discurs de Pablo Iglesias. El discurs espanyolista hegemònic només accepta conversos. La clau de l’èxit i el reconeixement d’un català a Espanya es construeix a base d’insultar, ridiculitzar i atacar els catalans, la seva llengua i la seva cultura. Albert Rivera i Albert Boadella en són dos bons exemples. No fou cap casualitat que molts jueus conversos acabessin treballant per la inquisició delatant els seus antics coreligionaris.
 
Per això no puc d’entendre que molts catalans els costitant d’assumir que la independència és l’únic camí. El federalisme o el model autonòmic consagren la majoria demogràfica espanyola que vol diluir Catalunya. A la majoria de catalans com la resta de pobles del món no ens agrada el conflicte. Alguns veuen el procés independentista com un conflicte. S’equivoquen. El conflicte és inherent a la nostra pervivència a Espanya. La fi del conflicte és la consecució de la independència. La fi del racisme ve també de la mà de la independència.
 
Aurora Almendros
Politòloga

15346 lectures 5 comentaris

Imprimir Enviar