Espanya: No hi ha detergent per a tanta caspa "Una España de mierda"

4  

( 8 vots )

 carregant

La imatge dels dinosaures socialistes espanyols reunits en torn d’un cocido fumejant i talment com les bruixes de Macbeth llançant conjurs contra Pedro Sánchez, Podemos i els independentistes seria còmica si no fos perquè respon als paràmetres de la majoria silenciosa espanyola. Escoltar els Guerra, Leguina, Marugán, Corcuera o González demanar a Pedro Sánchez que es postri als peus de Rajoy és patètic. Però encara ho és més veure González de bracet ideològic de José Maria Aznar. Definitivament a aquest sainet li escau el títol de la darrera novel·la d’Albert Pla: España de mierda. Crec però que la imatge de rius de caspa desbordant-se fa més justícia.

Per què tota la gerontocràcia corrupta del PSOE, els barons territorials encapçalats per la Presidenta de la Junta d’ Andalusia, la senyora Susana Díaz, els editorialistes i redactors del diari EL PAÍS, més l’equip mèdic habitual de tertulians, volen el cap de Pedro Sánchez i l’extermini dels seus?

Doncs molt senzill, perquè aquest home sap que o segueix pedalant o cau de la bicicleta, i per seguir pedalant s’entén arribar a formar un govern amb Podemos i fer fora el PP de les institucions. Caure implica entregar definitivament el poc, molt poc, que queda del PSOE a la dreta espanyola. És Pedro Sánchez un home d’esquerres, fart de la corrupció i de la política reaccionària de Rajoy i la seua banda? No. Però l’instint de supervivència política l’ha portat a plantejar nous escenaris.

El drama per a Díaz, González, Guerra, i companyia és que les ganes i la fam de Sánchez poden acabar amb el pacte al qual el PP i el PSOE havien arribat per barrar el pas a Podemos. Es tractava de tapar en un any el cas Bárcenas i el dels ERE de la Junta d’Andalusia, anorrear l’opció independentista per a Catalunya i de pas destruir Podemos, i continuar amb la política de submissió cega als dictats de la banca, les regulades i Brussel·les. Aquest pacte de ferro va ser propiciat pel Consejo Empresarial para la Competitividad en una reunió prèvia a les eleccions en què participaren líders destacats del PP, PSOE i Ciudadanos. Per cert, en aquesta ja no hi convidaren  Duran Lleida. En honor a Pedro Sánchez cal dir que ell se’n va desdir des del minut zero però no pas els del seu partit.

Per exemple, a Catalunya Iceta ha vist com es quedava sol al costat de Sánchez, perquè Chacón, Zaragoza, Balmón i Montilla creuen que cal fer president Rajoy i complir el pacte.  Que Iceta, el cinisme més agosarat de la política catalana, s’hagi de tapar el nas davant d’aquesta operació ho deixa tot ben clar.

En el guió que havien escrit abans de les eleccions del 20-D el PP i Ciudadanos havien de sumar i el PSOE faria una discreta oposició. Però no va colar. Als seus nou rics de la política espanyola l’electoratd’esquerres els va veure a venir ràpid i el partit de Pablo Iglesias es va recuperar. Per cert, la capacitat de Ciudadanos de generar quantitats immenses de caspa en pocs anys de vida és de record. Un petit tast: oblit del franquisme, marxa enrere en les mesures contra la violència masclista, negar l’atenció sanitària als sense papers....

Com a mínim hem de riure amb el ridícul que els articulistes de la quinta columna catalana estan fent arran de la tragicomèdia espanyola. Només cal rellegir Juan Tàpia, Xavier Vidal Folch o Joaquin Luna per veure totes les tonteries que van arribar a dir del procés de negociació entre la CUP i Junts pel Sí. Tot el que van arribar a dir de Convergència i Mas, d’ERC i la CUP, ara ho viuen multiplicat exponencialment en la seva estimada Espanya. Un pacte entre la dreta catalana i l’esquerra catalana era un pacte contra natura, però quan ho fan ells a Espanya és real politik!

Amb tot això l’afillat de la senyora Colau, Xavier Domènech, ha vist com el fet de ser català el deixava sense grup parlamentari al Congrés espanyol i en un paper residual. A més el camarada Iglesias el vol fer ministre de les autonomies! La cara de Domènech en la roda de premsa en la qual el líder de Podemos anunciava el ministeri en qüestió era un poema.  Ara ja sap quin pa hi donen!

La senyora Colau i el senyor Coscubiela acabaran entenent que només hi haurà democràcia per als catalans fora d’Espanya? Quantes eleccions i decisions arbitràries hauran de patir per adonar-se’n? Cada dia que passen en una Catalunya dependent és més corrupció, més pobresa i falta d’oportunitats. A què esperen? És comprensible que a molts els costi assumir l’independentisme, però han de començar a veure que l’única cosa que pot fer canviar Espanya és la independència de Catalunya.

Aurora Almendros
Politòloga

13461 lectures 4 comentaris

Imprimir Enviar