CDC vol substituir Terribas per Cóppulo?

5  

( 10 vots )

 carregant

---

Comparteix

Tweet


URL curta

Un petit gran terrabastall està sacsejant Catalunya Ràdio. L’entrada d’un nou equip de  la mà de Saül Gordillo ha provocat un moviment sísmic que està fent tremolar els ja de per si febles acords entre CDC i ERC. De moment la cosa s’enfila fins al 7 de l’escala de Mercalli .

L’arribada d’un extern al mitjà de la ràdio com és el cas de Gordillo va provocar algun esgarip fora de lloc. Poques suspicàcies de dins la casa. La majoria exògenes. Els soferts treballadors de la ràdio pública catalana són un exemple extraordinari de resiliència. Patir mandats com els de Josep Maria Claveguera o el  de Montserrat Minobis i sobreviure-hi dóna mostres de la seva extraordinària capacitat d’adaptació a circumstàncies adverses.

No en va les guitzes més punyents van venir del periodista estrella de la competència, Jordi Basté. El líder dels matins a RAC1 criticava obertament en un fet sense precedents el nomenament “polític” del Director de Catalunya Ràdio. I de pas acusava els partits de la coalició Junts pel Sí de fer barates amb els nomenaments. Curiós. Perquè Basté va passar per alt tots els nomenaments que fins avui han ostentat la direcció de la ràdio pública catalana. O no va ser una quota d’Unió Democràtica de Catalunya el nomenament de Fèlix Riera en l’anterior mandat? I el de Claveguera? I el de Minobis?

Per errors propis, sobretot en la devastadora època Minobis, o pels inconfessables acords entre la cúpula convergent i el Grupo Godó, Catalunya Ràdio ha estat a mercè de RAC1. Els millors presentadors i programes han fet el salt de la part muntanya de la Diagonal a la litoral. Ara però ha sorgit un nou problema: les ganes del nou i jove equip que dirigeix l’emissora pública.

D’entrada volien reforçar la graella amb el fitxatge estrella de l’Albert Om per guanyar audiència els vespres. També volien acabar amb el programa sobre sexe de la Maria de la Pau Janer Manila, per la seva misèrrima audiència però sobretot per ser un programa extemporani. En el seu lloc es vol situar un programa de debat i informació. L’objectiu és guanyar així tota la franja de la nit. Amb poc pressupost però amb imaginació i ganes, l’equip de Gordillo començava a rejovenir la graella i fer-la més atractiva, és a dir, més competitiva. Evidentment, l’estratègia passa per reforçar Mònica Terribas, que tot i uns inicis complicats, no és el mateix la pantalla que la ràdio, s’ha consolidat amb un bon producte.

Davant de tanta il·lusió i empenta  els nervis van aflorar al Grupo Godó i la corretja de transmissió es va activar. I de quina manera! Brauli Duart o Núria Llorach, directius escollits per l’antiga CiU, tanto monta monta tanto, envien un burofax a Mònica Terribas notificant-li que per una decisió unilateral del consell li retallen el sou a gairebé la meitat. Sembla que fins i tot van arribar a verbalitzar que si la presentadora dels matins no hi estava d’acord ja tenien substituta, Sílvia Cóppulo. El contracte amb la productora d’Albert Om es congela sine die per tal que el Grupo Godó pugui fer una contraoferta. Finalment se l’han endut a RAC1. Anuncien al director de Catalunya Ràdio que ha de retallar 850 mil €. I atenció, el més gros,  al nou director de Catalunya Ràdio li engalten que no pot fer deixar sense feina a la senyora Maria de la Pau Janer Manila!  “Ordres de dalt de tot” (sic) . Quan el Director demana si és una ordre del President Puigdemont, Llorach o Duart, tanto monta monta tanto, responen que no, que vénen de més amunt (sic)!

A hores d’ara no se sap com acabarà la pugna per fer una Catalunya Ràdio millor però el que sí que es pot veure és que des d’una part del propi govern hi ha una estratègia per mantenir Catalunya Ràdio sota mínims i afavorir així la competència.

No en va el comitè d’empresa de la ràdio pública catalana va fer un  comunicat molt dur contra direcció de la CCMA.

La pugna ha passat gairebé desapercebuda entre la premsa catalana. Això no és Madrid, on els mitjans van a clatellada diària entre ells i les seves empreses. Ací, en el nostrat oasi, la pax la marca el  Grupo Godó. Gos no mossega gos. La prova més fefaent d’aquesta submissió de tots els mitjans catalans al senyor Javier de Godó és com El Periódico  hi ha passat de puntetes o com l’ARA  mitjançant un excel·lent periodista com Àlex Gutiérrez ho reduïa tot a una pugna entre les direccions d’ERC i CDC. És a dir, la mateixa tesi que el Grup Godó. Simple baralla partidista per quotes de poder. Queda el dubte de què hagués passat si la nota l’hagués redactada un dels socis de referència de l’ARA, Artur Carulla, ja que La Vanguardia no va tenir pietat amb ell quan la hisenda espanyola li buscava les pessigolles. Per no parlar dels silencis d’alguns mitjans digitals. Quanta estabilitat hi havia quan ERC no era al govern! Abans no hi havia mandats dels partits! Abans tot era normal, el poder s’administrava de forma natural , com en l’època Pujol, vaja!

25157 lectures 5 comentaris

Imprimir Enviar