Una se’n va dos mesos a l’estranger i en tornant es troba un país i un procés molt diferents de com els va deixar. No cal esmerçar gaire temps en la pugna entre Mas i Junqueras. A hores d’ara és tan inútil com difícil establir la gènesi de l’espiral de punyalades i retrets entre un i l’altre. Fent una repassada als columnistes dels principals diaris digitals i de paper d’aquests darrers dos mesos queda claríssim que no té raó la senyora Sánchez Camacho quan afirma està maltractada als mitjans catalans. Llegir-ne més
La majoria d’occidentals es pregunten per què joves europeus, nord-americans o australians que han nascut i s’han educat en els territoris del que anomenem civilització occidental fan un tomb radical a la seva vida allistant-se als diferents fronts de guerra dels islamistes contra els infidels. Atemptant al seu propi país, agrupant-se en qualsevol de les cèl·lules de la constel·lació d’Al-Qaeda o allistant-se a l’Exèrcit Islàmic de Síria i Iraq molts joves occidentals demostren el seu rebuig a la seva pròpia cultura i a l’entorn social que els ha vist néixer i educat. Llegir-ne més
Gran. No hi ha cap altre mot per definir l’audàcia de Josep Antoni Duran Lleida. Aquest diumenge passat va reunir els soferts quadres d’Unió Democràtica que l’aguanten, bona part dels membres del lobby Puente Aéreo (hi faltava Rodrigo Rato), un centenar d’ultra catòlics i els pagafantas de torn per dir-los que ell és el salvador de la política catalana i de pas de tots nosaltres.
Davant d’un auditori fatigat i espantat per la marea independentista, el dirigent d’UDC va afirmar que hi havia vida més enllà de la independència i que la seva proposta es volia centrar en el benestar social.
Llegir-ne més
O millor dit: “Muera la libertad y vivan las caenas”. És la frase que em ve al cap quan intento esquivar la parafernàlia de l’enterrament de la duquessa d’Alba als diferents canals de televisió espanyols tot fent zàping. Segurament és cert el que es diu de la senyora en qüestió, que era amable i culta, molt lluny del rancio abolengo de l’aristocràcia castellano-andalusa, de fet era molt més viatjada que tot l’estol de vividors que va acabar niant i engreixant-se en l’epicentre econòmic i sociològic del franquisme. Llegir-ne més
A alguns periodistes i intel·lectuals els costa molt rectificar. Reconèixer els seus errors. El cas d’Enric Juliana és paradigmàtic. El mateix que ridiculitzava el creixent independentisme amb la conyeta del català emprenyat i que lloava i posava com a referent el model de creixement especulatiu de Camps, Fabra i Barberà en contraposició al tripartit de la Generalitat del nord, segueix pontificant i no rectifica mai. Qüestió de vanitat i orgull obliga, però el corresponsal a Madrid dels Godó hauria de començar a entonar el mea culpa per totes les cafrades que ha escrit. Llegir-ne més
Les coses com són. Si setmanes enrere explicàvem les peripècies polítiques i la seva actitud baliga-balaga en quan al procés sobiranista del titular del Departament de Territori i Sostenibilitat, ara toca explicar la seva enèsima transformació. Ara, ja torna ser independentisme. Santi Vila s’ha fet entrevistar a l’Ara aquest dissabte. En un format estrany i preguntat per la principal ploma, Antoni Basses, l’exalcalde de Figueres es declara de nou independentista. Llegir-ne més
No és gaire habitual que ens alegrem de les sentències que fan els jutges espanyols. La justícia espanyola és avui un clot de corrupció i nepotisme com ho són totes les estructures de l’estat espanyol. Només cal veure on és Elpidio Silva, el primer jutge que va atrevir-se a posar un Blesa a la presó, o com jutges i fiscalia fan els ulls grossos davant els excessos del govern espanyol amb un cas com el de Xavier Trias. Però el jutge que en primera instància ha desestimat l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i els seus directius no és conscient que acaba de desencadenar un nou espiral sobiranista d’incalculables conseqüències. Llegir-ne més
Deu ser veritat allò que Noam Chomsky diu a Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media, que després del poder dels grans grups econòmics mitjançant la publicitat, els prejudicis de l’editor siguin ideològics o de classe, és a dir el propietari, marquen l’orientació del mitjà.
Si no de què un periodista seriós com l’Àlex Font Manté, en aquest cas seriós vol dir professional amb ganes de millorar cada dia, ha de fer el ridícul en una entrevista tan patètica com la d’ahir al diari ARA a l’home del moment.
Llegir-ne més
Art, publicat el 4 de juliol que avui té més actualitat que mai.
És molt gros! Resulta que un dels testaferros d’Álvaro Lapuerta i Luis Bárcenas per finançar Libertad Digital de la caixa negra sense fons del PP és Borja García Nieto,segons informa Infolibre.
A alguns us sonarà aquest nom, ja que és el President d’una institució molt representativa de l’upperdiagonal, el Círculo Ecuestre. La nostrada entitat viu dies de gran efervescència patriòtica ja que s’ha convertit en un bastió de la resistència unionista.
Llegir-ne més
Sense cap necessitat de busquinyar en el calaix de la història, aquests dies tenim un exemple flagrant del que podríem definir com a falsa neutralitat o falsa equidistància: l’actitud del govern turc d’Erdogan envers la població kurda de Síria. Deixar via lliure a l’extermini de la població kurda del nord de Síria i en concret de la ciutat de Kobane, a mans del terrorisme islàmic, en nom de la neutralitat, és una bona mostra que no prendre partit o voler pretendre esdevenir equidistant davant la injustícia és una manera d’afavorir-la. Llegir-ne més
Artur Mas, fins ara, s’ha erigit com el líder indiscutible. Mas ha estat reconegut com a tal no tant pel fet de ser escollit dues vegades President de Catalunya, sinó per tenir la valentia, diguem-ne la gosadia, de posar-se al capdavant de la gent que l’Onze de setembre de 2012 omplia Barcelona. A hores d’ara no sabem si Artur Mas podrà aguantar l’envestida que l’estat espanyol amb tota la seva artilleria mediàtica, burocràtica i ideològica ha emprès contra la seva persona. Llegir-ne més
Tothom a la vida ha tingut un mentor, una persona que t’obre la porta al món i t’ofereix la seva mirada per poder entendre les coses. Aquell mestre de l’escola que no era com els altres perquè tocava temes diferents, aquella professora a l’institut que anava més enllà de les pesades classes teòriques, un catedràtic d’universitat que t’acull i et converteix en el seu deixeble, sobretot si la universitat és petita, ja que el contacte és més fàcil i sovintejat, o un empresari que creu en tu i en la teva potencialitat. Llegir-ne més
La corrupció és el principal instrument de l'Estat espanyol per estrènyer més fort la cadena que ens lliga a l'imperi. Forma part del manual del bon colonialista deixar que les elits locals es perverteixin i corrompin per tenir- les empresa en fals i disposades a col·laborar. Així ho va fer Franco durant gairebé 40 anys, es permetia l'estraperlo i el robatori a bona part del indígenes com Muñoz Ramonet i el Mateu dels ferros sempre i quan no es qüestionés l'estatus quo. Llegir-ne més
La foto dels signants del manifest contra el dret a decidir dels catalans és una més de les provocacions que els independentistes, federalistes honestos, i ho podríem fer extensible a tots els catalans demòcrates, patim. La fatxenderia amb la qual els Vargas Llosa, Boadella, Espada i companyia parlen dels catalans és simplement una provocació. Com ho són les actituds, accions i lleis del govern espanyol, la pública de les seves balances fiscals respòn a aquesta estratègia. Llegir-ne més
Tots hem begut, o millor dit bevem, una cervesa Estrella Dorada en algun moment. Forma part de les nostres vides, com ho és el pa amb tomàquet o els macarrons. De fet, Damm va entendre com ningú que la seva cervesa és un símbol de Catalunya. Els anuncis en els quals s’entroncava amb la catalanitat posant-se al costat de símbols del país o d’una suposada manera de fer catalana han estat una constant en els darrers anys. El seu principal mercat és Catalunya i la seva gamma de productes té també en el nostre país el principal client. Llegir-ne més
Joan Lladonet On abunda més el seny, a Euskadi o al Principat? |