Dimecres, 9 de maig de 2007 05:00 h

Ens tornen el Castell quan ja n'han buidat les joies

Tal com ens informa en Jordi, últimament parlem molt de la devolució del Castell de Montjuïc a la ciutat -tercera devolució, ja que des de 1960 és legalment propietat de l'Ajuntament- però sovint s'obliden els continguts que guardava la fortalesa. Ara només resten canons vells, miniatura i ferralla, però el castell tenia una sala de l'Edat Mitjana -molts la recordareu de visites escolars- que tenia com a peces més valuoses l'elm de Jaume I i l'espasa que, suposadament, s'assignava al Cid. La sala està tancada de fa anys i, segons informa en Jordi, en preguntar als encarregats sobre l'espasa desapareguda li van dir que se l'havien endut a Madrid "porque el agua del mar la estaba oxidando".

L'espasa del Cid, "tizona", va restar a Barcelona a la mort del famós mercenari per la senzilla raó que les filles del Cid es van casar amb catalans. Més tard el comte de Barcelona la va donar als Templers de Montsó perquè la custodiessin. Jaume I la va demanar per conquerir València. Així tenim que la "tizona" del Cid i la "tissó" de Jaume I són la mateixa espasa. A la mort de Jaume I la espasa va restar a Barcelona i aquí va estar fins que fa poc anys, en previsió que el Castell passés a propietat de laciutat, se la van endur amb totes les peces importants de l'Edat Mitjana al Museu Militar de Madrid. És evident, per tant, que l'espasa portava aquí nou-cents anys i no s'havia pas rovellat. Potser és que els últims anys l'aire del mar rovella més que abans. En qualsevol cas, ens tornaran el castell, però, murris com sempre, l'hauran buidat de les peces centenàries que acollia. L'espoli que no s'atura.